Saxifraga tridactylites L.

NOMS: Balsamita. Saxífraga de tres dits. Herba roquera, Saxífraga tridáctila. Cornet. Castellà: Saxifragia pequeña roja. Gallego : Saxifraga, Seixebra. Portuguès : Saxifragia. Francès: Perce-pierre, Petite saxifrage, Saxifrage à trois doigts. Italià: Sassifraga annuale. Anglès: Rue-leaved Saxifrage. Alemany: Dreifingeriger Steinbrech. Neerlandès: Kandelaartje.

Flors terminals en panícula cimosa

SINÒNIMS: Saxifraga tridactylites L. subsp. tridactylites;  Tridactylites annua [Lapeyr.] Haw.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Saxifrago tridactylitae-Hornungietum petraeae. Comunitats terofítiques sobre sòls prims, parets, en llocs humits i ombrívols. Entre els 500 i els 1600 metres d’altitud.

Petita herba anual

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita herba anual amb tija erecta, de pocs centímetres d’alçada, coberta de pèls glandulífers.

Fulles amb tres lòbuls

Fulles en roseta basal enteres i atenuades en pecíol, caduques a l’antesi; les caulinars un poc carnoses amb tres lòbuls apicals (per això el nom específic)

Flors amb cinc pètals blancs

Flors terminals en panícula cimosa pauciflora, hermafrodites, petites, amb cinc pètals espatulats blancs en forma d’estrella. Calze amb cinc sèpals d’1 mm ovals. Androceu amb 10 estams. Gineceu amb ovari semi-ínfer i dos estils divaricats. Floreix a principis de primavera fins maig

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula bilocular globós.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És una planta proterogínia, és a dir, que els òrgans sexuals femenins de la flor maduren abans que els masculins, per la qual cosa el gineceu està preparat per a la pol·linització abans que els estams tinguen el pol·len format.

Calze amb pèls glandulosos

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom del gènere Saxifraga ve del llatí “saxus, -i”, que significa pedra, roca, i de “frango”, que significa trencar, és a dir, trencapedres, doncs sovint surten a les escletxes de les roques. Plini empra el nom saxífraga per denominar diverses herbes usades per dissoldre els càlculs renals, però ninguna d’elles es troba entre les que actualment composen el gènere Saxifraga.

L’epítet específic tridactilytes deriva del grec “τρεις treis” tres, i “δακτυλοϛ dáctylos” dit, és a dir, amb tres dits, perquè les fulles acaben en tres lòbuls.

Saxifraga tridactylites va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 404. 1753.

Família Saxifragaceae