NOMS: Treponera. Guardallop. Cua de rabosa. Blenera. Candelera. Ploraner. Cast. Gordolobo. Orejas de burro. Belesa.
Torcía. Occità: Blaisan, Bouioun-blanc, Candèlo de sant jan. Italià: Tassobarbasso. Francès: Molène bouillon blanc. Anglès: Aaron's rod, Great mullein. Alemany: Kleinblütige
Königskerze. Neerlandès: Koningskaars.
Grec: Γλώσσα. Σπλώνος.
.jpg) |
| Flors en espiga densa |
SINÒNIMS: Verbascum giganteum Willk. Observacions : Dins
d’aquest gènere són força freqüents els híbrids interespecífics.
DISTRIBUCIÓ: Aquesta subespècie és una
planta endèmica ibero-magrib.
HÀBITAT: Quercetum
rotundifoliae. Herbassars ruderals, boscos i
llocs alterats, preferentment sobre sòl calcari. Entre els 200 i els 1000
metres d’altitud.
.jpg) |
| Herba que pot fer 2 metres d'alçada |
FORMA
VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes que han
optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes
arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes
herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època
desfavorable.
DESCRIPCIÓ: Herba biennal, que pot arribar
als dos metres d’alçada, coberta de pèls amb una roseta bassal del centre de la
qual surt una tija erecta i al final de la tija una panícula densa, però interrompuda,
i allargada de flors grogues.
.jpg) |
| Fulles caulinars amplexicaules o decurrents |
Fulles bassals de la roseta són enteres o poc dentades i amb pecíol; les
caulinars són amplexicaules.
.jpg) |
| Filament dels estams amb pèls blancs |
Flors en inflorescència molt densa; bràctees més llargues que el calze.
Corol·la en tub curt i cinc lòbuls arrodonits. Cinc estams amb el filament
cobert de pèls blancs en la meitat inferior. Estigma capitat petit. Floreix de
juny a novembre.
.jpg) |
| Càpsula que s'obri en dues valves |
Fruit en càpsula ovoide que s’obri en dues parts per deixar eixir nombroses
llavors.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Es diu que una fulla o un òrgan foliaci és
amplexicaule quan envolta la tija i
l'abraça per llur base, com en el cas de les fulles caulinars d’aquesta
espècie.
USOS I
PROPIETATS: Des d’antic s’ha emprat contra la tos i les
afeccions de les vies respiratòries. És mucolític, expectorant, antitussigen i
antiinflamatori.
Les plantes d’aquest gènere s’han emprat com
torxes per als cresols d’oli, i també com insecticida natural.
.jpg)
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Per a
alguns autors el nom del gènere Verbascum
ve del llatí “barba, -ae” que
significa barba, per la pilositat que cobreix les plantes del gènere.
El nom específic thapsus es va utilitzar per primera
vegada per Teofrast en referència a una
herba no especificada de l'antiga colònia grega de Thapsos, Siracusa, Sicília,
tot i que sol estar vinculada a l’antiga ciutat tunisiana de Thapsus.
El nom popular de “blenera” és deu a que abans
s’utilitzaven con a blens de les llums d’oli. El ble és la torxa que es posava
al bec dels cresols d'oli per a obtindre llum.
Diu en El
Dioscórides Renovado que si colpegem la tija, al poc, van caient les flors
obertes una a una, com si plorara i
caigueren les llàgrimes, per la qual cosa també rep el nom de ploranera.
El trepó va ser utilitzat a la bruixeria,
doncs suposadament evitava les malediccions, mal d’ull i esperits malignes.
Als embassaments amb lenta renovació d’aigua tiraven la planta o
les llavors picades i, aleshores, els peixos quedaven com atordits i era fàcil
agafar-los. Aquesta, però, és una pràctica prohibida.
Verbascum thapsus va
ser descrita per Carles Linné i publicada en Species
Plantarum 1: 177. 1753.
Família Scrophulariaceae
Aquesta Verbascum es enorme!!
ResponEliminaFas unes fotos molt guapes, Manel.
Petonets.