NOMS: Margall dret, Margall,
Margall de fulla estreta, Margall rígid, Senipoll. Castellà: Ballico. Vallico. Avallico.
Margallo. Francès: Ivraie raide, Ivraie à épis serrés. Italià: Loglio
rigido. Anglès: Annual Rye-grass. Mediterranean
Rye-grass. Alemany: Steifer Lolch.
Steifes Weidelgras.
Flors en espigues llargues i primes |
SINÒNIMS: Lolium strictum
C. Presl
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Ruderal. Creix en prats secs, sembrats
i marges de camins
Tiges rígides, sovint vermelloses |
FORMA
VITAL: Teròfit:
en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Gramínia cespitosa de fins 60 cm d’alçada amb tiges fasciculades o
solitàries, ascendents, rígides, sovint vermelloses i aspres al tacte a la
meitat superior
Lígula membranosa i aurícules |
Fulles linears i planes, de prefoliació enrotllada, amb lígula membranosa truncada
de fins 1,5 mm i aurícules.
Espigueta ampla i curta |
Flors e espigues llargues i primes, amb les espiguetes amples i curtes,
sèssils i aplicades a la tija. Una sola gluma protegeix gran part de
l’espigueta que porta de 2-11 flors hermafrodites sense aresta. Androceu de
tres estams amb les teques formant una X que vibra al vent. Gineceu amb ovari
súper i dos estigmes plomosos. El raquis de l’espiga és bastant rígid, d’ací el
nom específic “rigidum”. Floreix de maig fins a l’agost
Fruit en cariopsi oblonga comprimida lateralment de color bru, molt ric en
substàncies de reserva.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Cariopsi
és un fruit sec indehiscent que conté una sola llavor soldada a la paret de
l'ovari. En la cariopsi el pericarpi és molt prim i adherit a la llavor per la
capa anomenada tegument. La part interna de la cariopsi és rica principalment
en midó però també està envoltada de proteïnes i en l'embrió de lípids. En
llenguatge corrent les cariopsis s'anomenen grans (de blat, d'ordi, de
blat de moro, etc.).
USOS I
PROPIETATS: Produeix un farratge abundant i de bona
qualitat que pot proporcionar aliment als mesos d’hivern.
Una sola gluma protegeix gairebé tota l'espigueta |
ETIMOLOGIA
I CURIOSITATS: El nom genèric Lolium és un vocable que empraven Virgili i Plini per referir-se al
jull o zitzània, planta que es considerava perjudicial per a la vista.
L’epítet específic rigidum ve del llatí “rigidus,
-a, -um” que significa rígid, perquè la tija i l’espiga paren
tesos, rígids.
En cultius de cereals de secà, i també en
alguns de regadiu, es presenta com una mala herba que pot originar danys als
sembrats.
Lolium rigidum va
ser descrita per (Gaudin) Weiss ex Nyman i publicada en Agrostologia Helvetica,
definitionem . . . 1: 334–335. 1811.
Família Gramineae (Poaceae)
Un altre gramínea que en descubreixes, Manel!
ResponEliminaUn petonet.