NOMS: Avènula bromoide. Castellà:
Avena de monte. Palaí. Italià: Avena
bromoide. Francès: Avoine faux
brome.
Flors en panícula racemiforme |
SINÒNIMS: Helictotrichon bromoides (Gouan) C. E.Hubb.; Arrhenatherum bromoides (L.) Samp.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Rosmarinetalia. Escletxes de roques, a les pinedes i
coscollars, sobre substrat calcari. Fins els 1500 metres d’altitud.
Gramínia perenne de fins 70 cm d'alçada |
FORMA
VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de
les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles
plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus
meristemes
arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes
renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de
la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl),
mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Gramínia perenne que pot arribar als 70 cm d’alçada, i forma petites
gespes de color verd groguenc
Fulles conduplicades |
Fulles conduplicades, glabres, amb la carena i els marges cartilaginosos.
Lígula aguda.
Les arestes se'n dobleguen quan maduren |
Flors en panícula racemiforme de espiguetes amb peduncle i arestes que surten
a mitja altura del lemma i que, quan maduren, queden doblegades per la meitat.
Floreix a finals de la primavera i principis de l’estiu, entre maig i juliol.
Fruit en cariopsi
Lígula membranosa aguda |
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: A les gemmes, el limbe de les fulles
presenta una disposició característica a cada espècie, que s’anomena prefoliació o vernació. Hi ha diversos tipus: plana, amb el limbe
estès; replegada, amb el limbe plegat com un ventall (Vitis); convoluta,
limbe enrotllat envers la vena central (lletuga); involuta, amb els marges doblegats cap a
l’anvers (perera); revoluta, amb els
marges girats cap al revers del limbe (romer);
circinada, amb les fulles enrotllades sobre sí
mateixa des de l’àpex cap a la base, propi de les falgueres (doradella);
i conduplicada,
de limbe plegat en dos al llarg de la vena central, com en aquest cas de
l’avènula.
USOS I
PROPIETATS: El ramat ho consumeix, tot i que és una pastura
basta, no gens delicada
ETIMOLOGIA
I CURIOSITATS: El nom del gènere Avenula és un diminutiu d’Avena. El gènere del sinònim, Helictotrichon, deriva del grec "helix" hèlix, espiral, i "θρίξ, τριχός thrix, trikhós" pèl,
és a dir, amb pèl enrotllat, per la forma de l’aresta quan madura. L’epítet
específic bromoides ve de "Bromus" un gènere de les gramínies,
i del grec “εἷδος eidos” paregut,
semblança, és a dir, semblant al Bromus
Publicat per primera vegada per Antoine Gouan
amb el nom de Avena bromoides
(basònim) a Hortus Regius
monspeliensis 52. 1762. Més tard, amb el nom actual, va ser publicat
per Hildemar W. Scholz a Willdenowia
7 (2): 420. 1974
Família Gramineae (Poaceae)
De mica amb mica vaig descubrint les gramíneas gràcies a tu, Manel i t'ho agraeixo molt.
ResponEliminaUn petonet!