Avenula bromoides subsp. bromoides (Gouan) H. Scholz

NOMS: Avènula bromoide. Castellà: Avena de monte. Palaí. Italià: Avena bromoide. Francès: Avoine faux brome.

Flors en panícula racemiforme

SINÒNIMS: Helictotrichon bromoides (Gouan) C. E.Hubb.; Arrhenatherum bromoides (L.) Samp.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Escletxes de roques, a les pinedes i coscollars, sobre substrat calcari. Fins els 1500 metres d’altitud.

Gramínia perenne de fins 70 cm d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia perenne que pot arribar als 70 cm d’alçada, i forma petites gespes de color verd groguenc

Fulles conduplicades

Fulles conduplicades, glabres, amb la carena i els marges cartilaginosos. Lígula aguda.

Les arestes se'n dobleguen quan maduren

Flors en panícula racemiforme de espiguetes amb peduncle i arestes que surten a mitja altura del lemma i que, quan maduren, queden doblegades per la meitat. Floreix a finals de la primavera i principis de l’estiu, entre maig i juliol.

Fruit en cariopsi

Lígula membranosa aguda

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A les gemmes, el limbe de les fulles presenta una disposició característica a cada espècie, que s’anomena prefoliació o vernació. Hi ha diversos tipus: plana, amb el limbe estès; replegada, amb el limbe plegat com un ventall (Vitis); convoluta, limbe enrotllat envers la vena central (lletuga); involuta, amb els marges doblegats cap a l’anvers (perera); revoluta, amb els marges girats cap al revers del limbe (romer); circinada, amb les fulles enrotllades sobre sí mateixa des de l’àpex cap a la base, propi de les falgueres (doradella); i conduplicada, de limbe plegat en dos al llarg de la vena central, com en aquest cas de l’avènula.

USOS I PROPIETATS: El ramat ho consumeix, tot i que és una pastura basta, no gens delicada

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Avenula és un diminutiu d’Avena. El gènere del sinònim, Helictotrichon, deriva del grec "helix" hèlix, espiral, i "θρίξ, τριχός thrix, trikhós" pèl, és a dir, amb pèl enrotllat, per la forma de l’aresta quan madura. L’epítet específic bromoides ve de "Bromus" un gènere de les gramínies, i del grec “εἷδος eidos” paregut, semblança, és a dir, semblant al Bromus

Publicat per primera vegada per Antoine Gouan amb el nom de Avena bromoides (basònim) a Hortus Regius monspeliensis 52. 1762. Més tard, amb el nom actual, va ser publicat per Hildemar W. Scholz a Willdenowia 7 (2): 420. 1974

Família Gramineae (Poaceae)