Malus domestica Borkh.

NOMS: Pomera. Maçanera. Castellà: Manzano. Manzanera. Gallego: Boulleiro. Manzaneira. Èuscara: Sagarrondo. Portuguès: Maceira. Macieira. Francès: Pommier cultivé. Pommier domestique. Italià: Melo comune. Anglès: Apple. Alemany: Garten-Apfel. Kultur-Apfelbaum. Neerlandès: Appel.

Inflorescències en cimes corimbiformes

SINÒNIMS: Pyrus malus L.  

Observacions : Les seves races i varietats són innumerables i passen del miler.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Cultivat i ocasionalment naturalitzat.

Arbre caducifoli

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbre caducifoli que no sol sobrepassar els 10-12 metres d’alçada, de copa arrodonida i escorça amb escletxes amb plaques que es desprenen.

Fulles peciolades de limbe ovat

Fulles peciolades, amb el limbe ovat o el·líptic de base cuneada i el marge finament serrat, de color verd per l’anvers i pubescent pel revers; estípules dentades i amb pèls.

Flors de fins 4 cm de diàmetre

Flors en cimes corimbiformes a l’àpex de les branques laterals, d’entre 2,5 i 4 cm de diàmetre, de color blanc amb taques de color porpra o rosa. Calze amb cinc sèpal tomentosos per ambdues cares. Corol·la amb cinc pètals lliures amb ungla d’1-2 mm. Androceu amb 20 estams. Gineceu d’ovari ínfer amb cinc estils. Floreix en primavera, entre abril i maig.

Fruit en pom globós

Fruit en pom globós amb restes del calze persistent a l’àpex, que pot ser de color verd, groc, rogenc, etc. Segons la varietat.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un pom és un tipus de fruit complex compost de cinc o més carpels en els quals l'epicarpi forma una capa discreta. El mesocarpi és normalment carnós, i l'endocarpi forma un embolcall al voltant de la llavor. La part externa de l'endocarpi és la part més comestible d'aquesta fruita, que prové del receptacle floral i altres parts, de la flor, l'endocarpi correspon al que s'anomena popularment "el cor" i conté les llavors. Les restes arrugades dels sèpals, estil i estams es poden veure al capdavall d'un pom fent-se evident que l'ovari és ínfer en aquestes flors.

USOS I PROPIETATS: Té propietats astringents i, si es mengen sense pelar, enforteixen les dents i les genives.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Malus era el nom llatí de la pomera, citat per l’erudit Varró i altres. Deriva del grec “mêlon, -ou” la poma. L’epítet específic domestica és un vocable llatí que significa nostre, de casa.

L'origen de les pomeres, com el de moltes altres plantes cultivades des d'antic, és poc clar. Actualment s'accepta que en la formació de les pomeres cultivades han intervingut, si més no, M. sylvestris, M. orientalis Uglitzk. i M. Sieversii (Ledeb.) M. Roem. Alguns autors suposen que es van originar en el Caucas i el Turquestan, per la gran variació en les formes i en els sabors de les pomes que allí es troben.

La pomera es pot cultivar en climes temperats com que és un dels fruiters adaptats a zones relativament fredes i d'estiu poc càlid però les pomes de calibre més gros s'obtenen en zones d'estiu càlid i en regadiu (com el de la Terra Ferma (ponent de Catalunya).

A Espanya la pomera ocupa el segon lloc, en la producció de fruita, després del presseguer, amb una superfície de 52000 hesctàrees. Les majors zones de producció de pomes de la península són a Catalunya principalment a les comarques del pla de Lleida. Altres zones de gran importància són Astúries i el País Basc, on també és utilitzada per fer la sidra, beguda típica del nord d'Espanya que s'obté per la fermentació del suc de pomes.

Les pomes apareixen sovint a les tradicions religioses. Una poma va ser emprada per temptar a Adam i Eva. L'heroi grec Hèracles va haver de viatjar al Jardí de les Hespèrides i arreplegar les pomes d'or de l'arbre de la vida que es trobava al seu centre, com a part dels Dotze Treballs.

La poma es considerava en l'antiga Grècia que estava consagrada a Afrodita, i es llançava una poma a algú per a declarar simbòlicament el seu amor; i de la mateixa manera, l'atrapar-la, era mostrar simbòlicament l'acceptació d'eixe amor.

La deessa grega de la discòrdia, Eris, va quedar descontenta després que fora exclosa de la boda de Peleu i Tetis (els pares d’Aquil·les). En la venjança, va tirar una poma d'or amb la inscripció Καλλίστη (Kalliste, 'Per a la més bella'), en la festa de bodes. Tres deesses van reclamar la poma: Hera, Atenea i Afrodita. Paris de Troia va ser designat per a seleccionar la destinatària. Després d'haver sigut subornat, tant per Hera com per Atenea, Afrodita li va temptar amb la dona més bella del món, Helena d'Esparta. Ell va concedir la poma a Afrodita, provocant així, indirectament, la guerra de Troia.

Malus domestica fue descrita por Moritz Balthasar Borkhausen y publicado en Theoretisches-praktisches Handbuch der Forstbotanik und Forsttechnologie, 2: 1272–1276, en el año 1803.

Família Rosaceae