Rosa sempervirens L.

NOMS: Gabarrera. Tapaculs. Gavarrera mosqueta. Rosa boscana. Roser bord. Roser de pastor. Roser englantiner. Castellà : Mosqueta común. Rosal silvestre. Èuscara: Arkakaratsa, Larrosa. Occità: Agalanièr, Garrabilhèr, Garrabinièr, Garrabièr, Grataculièr. Portuguès: Roseira brava. Italià: Rosa di San Giovanni. Rosa sempreverde.  Francès: Rosier sempervirent, Églantier sempervirent. Anglès: Evergreen Rose. Alemany: Immergrüne Rose. Grec: Ροδή η αειθαλής. Αγριοτριανταφυλλιά.

En inflorescències en corimbes

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Quercion ilicis. Alzinars i bardisses, barrancs i ambients protegits amb aigua freàtica disponible. Entre 100 i 600 metres d’altitud. Aquest exemplar del camí del Remblar de Vallada.

Arbust de fulla perenne

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust perennifoli que desenvolupa tiges enfiladisses de fins 6 metres de llargària, amb aculis falciformes dissenyats per a trepar.

Fulles glabres de consistència coriàcia

Fulles compostes de 3-5 folíols de consistència coriàcia, amb el limbe agut, sovint acuminat, glabres, de color verd lluent per l’anvers i el marge amb dentició simple i aguda. A la base de les fulles apareixen dues estípules estretes i glanduloses al marge.

Estils soldats en columna, de vegades amb pèls

Flors en corimbes amb llargs pedicels glandulosos. Calze amb cinc sèpals ovals, poc lobulats, glandulosos, reflexos i caducs després de la florida. Corol·la de cinc pètals emarginats blancs. Androceu amb nombrosos estams. Gineceu amb estils soldats en una columna pilosa que sobrepassa els estams. Floreix de maig a juliol.

Cinoròdon glandulós

Fruit en aquenis a l’interior d’un hipant subglobós i glandulós, dit cinoròdon, de color vermell i de prop d’1 cm de diàmetre.

El fruit es pot formar sense fecundació prèvia, fet que dóna lloc a complexos grups de formes, que s'autoperpetuen asexualment.

Sèpals poc o gens lobulats i glandulosos

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El cinoròdon, també anomenat gavarró o gratacul quan és el fruit de la gavarrera o roser silvestre, és un fruit complex constituït per un receptacle en forma de copa estreta (anomenat específicament tàlem urceolat) dins del qual hi ha diversos fruits en forma de núcula, amb nombrosos pèls, que al seu interior tenen les llavors. Els cinoròdons primer són verds i quan maduren prenen tonalitats molt vistoses normalment roges o de color taronja, però que en algunes espècies de roser poden ser porpra o negroses.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empren els pètals de rosa com antiinflamatori, per netejar els ulls, nafres i ferides o, en infusió, per alleugerar el mal de panxa. Els fruits bullits per a combatre les pedres del ronyó, tot i que l’alt contingut en tanins provoca estrenyiment.

L’aigua de roses és una de les essències més preades, així com els olis essencials, emprats en perfumeria.

Pètals blancs emarginats

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Rosa procedeix del llatí “rosa, -ae” que deriva del grec “rhódon, -ou”. Les dos veus defineixen la flor del roser, la reina de les flors. L’epítet específic ens recorda el caràcter perennifoli d’aquest roser, que conserva les fulles tot l’any. 

Els pèls que hi ha dins del gavarró són com el pica-pica i piquen com el dimoni. Els xiquets l’empraven per fer broma entre ells i les xiques.

La rosa és la flor més cultivada, però, a més a més ha jugat i juga un immens paper en la mitologia, la religió, la medicina, l’art, la literatura, etc.

A l’Ase d’or d’Apuleu, escrit al segle II, el ruc es converteix en home en menjar roses. En la mitologia grega, la rosa és una de les flors dels déus, nascuda d'una gota de sang de Venus, en punxar-se el peu amb una espina. D'igual manera que a Venus i Flora, les estàtues de les quals s'adornaven amb roses, aquesta flor era també consagrada a Dionís.

L'associació rosa-sang és present a la llegenda catalana de Sant Jordi. Conta la llegenda que el cavaller Sant Jordi va mantenir un combat aferrissat amb el drac fins que la bèstia va caure morta i de la seva sang en va néixer un roser amb unes roses intensament vermelles que el cavaller oferí a la seva donzella. Per aquesta raó és el patró dels enamorats, i la rosa el símbol de l’amor galant.

Rosa sempervirens va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 492. 1753.

Família Rosaceae