NOMS: Coniza
canadenca. Pinet. Cànem bord. Castellà:
Erigerón del Canadá. Hierba de burro. Coniza. Gallego: Eixerón. Occità: Canebe bastard. Portuguès: Avoadinha. Italià: Saeppola
canadese. Francès: Vergerette du canada, Vergerolle du canada. Anglès:
Horseweed. Canada Fleabane. Coltstail. Fleawort. Alemany: Kanadischer Katzenschweif. Kanadisches Berufkraut. Neerlandès: Kanadese Fijnstraal.
 |
| Inflorescència en panícula amb capítols petits |
SINÒNIMS: Erigeron canadensis L.
DISTRIBUCIÓ: Procedent
d’Amèrica del Nord i naturalitzada a tota la Península Ibèrica.
HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Herbassars ruderals terofítics, camps, vores de camins i
carreteres. Fins els 1200 metres d’altitud
 |
| Herba simple i erecta |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba
de tija simple erecta, glabrescent o amb pocs pèls, acanalada, que pot assolir
dos metres d’alçada. Ramifica només a la inflorescència. Es pot confondre amb
la coniza bonarienca (Conyza
bonariensis) però
aquesta és molt més peluda i de color grisenc, més menuda i amb tiges
ramificades.
 |
| Fulles linear-lanceolades de marge enter |
Fulles linear-lanceolades,
enteres, glabrescents, sovint amb el marge ciliat, abundants
 |
| Flors exteriors femenines amb petita lígula blanca |
Flors en panícula
cilíndrica amb molts capítols petits amb les flors externes femenines proveïdes
de lígula blanquinosa i les centrals hermafrodites tubulars i groguenques. Involucre
amb bràctees glabres o laxament pubescents. Floreix a l’estiu fins la tardor,
entre juliol i novembre però segons el clima pot florir durant tot l’any.
 |
| Fruit en aqueni amb vil·là |
Fruit en aqueni
amb papus
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Des del punt de vista evolutiu, les compostes representen el
grup més avançat dins de les dicotiledònies. En general acumulen inulina com a
substància de reserva, en comptes de midó i solen presentar un sistema secretor
ben desenvolupat. L’èxit evolutiu de les compostes podria estar en relació amb
la facultat de sintetitzar determinades substàncies químiques, tòxiques o
desagradables per als herbívors, que fan que els animals rebutgen
sistemàticament aquestes plantes.
USOS I PROPIETATS:
Planta rica en olis essencials, amb una aroma característica, que té propietats
hipoglucemiants, emmenagogues, astringents, homeopàtiques, vermífugues, diürètiques,
tòniques i per alleugerar el restrenyiment. Les tiges en infusió s’empren per
combatre el sagnat intestinal, la presència de paràsits intestinals i la
inflamació del tracte urinari. El seu pol·len pot causar dermatitis de contacte
en persones al·lèrgiques.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere, Conyiza,
deriva del grec “konops” puça, o “konis” pols. En referencia a que la planta seca i
molta en pols s’emprava per repel·lir insectes. El mot "konyza", era usat per Hecateu,
Aristòtil i Teofrast per referir-se a una planta pulicaria, és a dir,
insecticida, per combatre les puces.
El genèric del sinònim Erigeron
deriva del grec "éri" prompte,
pel matí, i "ghéron" vell,
en referència a la curta durada de les flors, que envelleixen en poc temps.
El nom específic canadensis
és un epítet geogràfic que al·ludeix a la seva localització en Canadà.
Als animals no els agrada aquesta planta pel seu sabor
amarg, i és una planta resistent a l'herbicida més comú, que és el glifosat, el
que la converteix en una espècie invasiva i problemàtica per als conreus.
Conyza canadensis va ser descrita per (L.) Cronquist
i publicada en Bulletin of the Torrey Botanical
Club 70 (6): 632. 1943
Família Compositae (Asteraceae)
