NOMS: Flor de nit. Llampedro. Meravella de nit. Mirabajà. Santjoans. Castellà:
Dondiego. Dondiego de noche. Maravilla de noche. Periquitos. Sanpedros. Èuscara: Gau-lore. Portugués: Boas-noites. Maravilhas. Italià: Bella-di-notte comune. Francès: Belle-de-nuit. Anglès:
False jalapa, Four o’clock flower, Marvel of peru. Alemany: Wunderblume. Neerlandès:
Nachtschone
Flors en cimes terminals |
DISTRIBUCIÓ: Neotropical: Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les
terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.
HÀBITAT: Chenopodion muralis. Cultivada com a planta ornamental i
naturalitzada. Apareix en comunitats nitròfiles, on s’acumulen residus orgànics
en descomposició, vores de camins, marges i herbassars.
Herba molt ramificada de tiges erectes |
FORMA
VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles
plantes que han optat per l’estratègia de mantenir els seus meristemes
arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable,
les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran
del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Herba perenne, de fins un metre i mig d’alçada, molt ramificada, amb
tiges erectes i d’arrels tuberoses
Fulles ovades i acuminades |
Fulles oposades, peciolades, de vegades les superiors sèssils, de limbe ovat,
acuminat, truncades a la base, de marge enter.
Flors infundibuliforme de colors variats |
Flors apareixen en cimes ramoses terminals, compactes; són molt oloroses a
la nit, hermafrodites, amb la base envoltada per un involucre amb cinc lòbuls
persistents, que fa el paper de calze. La corol·la és en forma d’embut que
s’obri en cinc lòbuls de colors variables. Androceu amb cinc estams soldats a
la base i exserts. Gineceu d’ovari súper amb estil filiforme i estigma
discoide. Floreix d’agost a novembre
Fruit en antocarpi |
Fruit aqueni oval, anomenat antocarpi, de fins 9 mm, negre i rugós.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les nictaginàcies tenen un tipus de fruit
particular, consistent en un aqueni envoltat per la part persistent i acrescent
del periant, anomenat antocarpi.
Estams exserts |
USOS I
PROPIETATS: Les arrels polvoritzades s’han emprat com
porgant en medicina popular, i les fulles per a tractar ferides i abscessos.
Les flors es fan servir de colorant alimentari. El suc de les flors i de les
llavors matxucades s’usa en Àfrica com tinta. Però on més s’empra és en
jardineria, com a planta ornamental per l’abundant i variada floració i la
fragància nocturna.
ETIMOLOGIA
I CURIOSITATS: El nom del gènere Mirabilis ve del llatí “mirabilis,
-e” admirable, meravellós, per l’admirable colorit de les flors. Carolus
Clusius (1526-1609) metge i botànic, fundador d’un dels primers jardins
botànics d’Europa, en Leiden, va anomenar
a la flor de nit “Admirabilis peruana”, pel nom que rebia aleshores a Espanya: Maravilla del Perú.
L’epítet específic jalapa fa referència a la ciutat
mexicana de Jalapa, a la província de Veracruz, lloc originari de la Ipomoea purga amb una arrel gruixuda,
semblant a la de la flor de nit, de la qual s’extrau un fort laxant.
Les flors poden ser de colors diferents a la
mateixa planta, s’obrin a poqueta nit, perfumen l’ambient durant les hores de
foscor i es tanquen quan el sol ja està alt.
Mirabilis jalapa va
ser descrita per Carles Linné i publicada en Species
Plantarum, vol. 1, p. 177 en 1753.
Família Nyctaginaceae
Aquesta planta es fantástica, surt cada any i fa unes mates ben grans, el nom de mirabilis es perfecte!
ResponEliminaEl que m'agrada es que tingui diversos colors a la mateixa planta, be i també el seu perfum al estiu.
Una abraçada, Manel.