NOMS: Farinera. Cogomassa.
Cul blanc. Castellà: Amanita ovoide.
Oronja blanca. Èuscara: Kukuma. Gallego:
Amanita branca. Italià: Farinaccio. Francès: Amanite ovoide. Oronge blanche. Anglès: European white egg. Bearded Amanita. European Egg Amidella. Alemany: Echte
Eier-Wulstling.
Farinera sortint del sòl |
SINÒNIMS: Amanita alba Persoon
HÀBITAT: Sobre
sòl calcari, sota caducifolis o e en pinars i carrascars. Surt a la tardor.
DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu que pot arribar
al pam de diàmetre, globós a esfèric de jove que passa a convex de madur i
arriba a fer-se pla quan és vell. De color blanc immaculat i amb restes del vel
al marge gruixut.
Himeni format per làmines que no arriben al peu |
Himeni dens de
làmines desiguals, serrades, blanques o groguenques, que es fan arrodonides i
formen un cercle al voltant del peu sense arribar a tocar-lo.
Peu o estípit
central, cilíndric i gros, del mateix color blanc del capell, amb esquames
farinoses també blanques. Pot tindre un anell farinós que s’apega als dits i cau
amb facilitat i una volva consistent de color blanc o groguenca.
Capell de color blanc lluent |
Carn blanca,
compacta i de sabor suau
COMESTIBILITAT: És
comestible prèvia cocció, però no és aconsellable el seu consum per la baixa
qualitat culinària i perquè pot confondre’s amb espècies tòxiques i fins i tot
mortals
Es pot confondre amb
Amanita virosa, que té el capell més
petit i anell membranós, i amb Amanita proxima,
que té l’anell membranós, no té restes del vel al marge del capell y té la
volva ataronjada. Però la confusió més perillosa pot ser amb l’Amanita phalloides blanca, que és
mortal.
Peu farinós amb restes de la volva |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Amanita
ve del nom de la muntanya "Amanos"
de la Turquia asiàtica o del grec "ἀμᾱνῖται
amanítai", un nom donat pels antics grecs als fongs en general. L’epítet
específic ovoidea està format per “ovum” ou, i per la terminació grega “εἷδος eidos” que significa aspecte, és a
dir, amb aspecte d’ou.
L'espècie va ser descrita per primera vegada en 1833 per Pierre Bulliad, metge
i botànic francès, i Lucien Quélet, un micòleg francès i
naturalista.
Ací podem veure la volva consistent i un poc groga |
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En micologia,
el vel universal es una
estructura que embolica totes o la major part del fong com si fos la
closca d’un ou. El vel finalment es trencarà i es dispersarà però generalment
deixa evidències de la seua forma amb algunes restes més o menys persistents
com són la volva, l'anell o la cortina. Aquesta característica és molt
important des del punt de vista de la identificació de fongs silvestres,
pel fet que és fàcilment observable. Des del punt de vista taxonòmic també
és rellevant, ja que quasi sempre que apareix, significa que el fong pertany a
la família de les Amanitaceae. Açò té especial importància a causa de
l'elevat nombre d'espècies verinoses que pertanyen a aquesta família.
El vel parcial es
una estructura d'alguns fongs que protegeix el desenvolupament de
les làmines o altres superfícies productores d'espores. Un vel
parcial, al contrari del que succeeix amb el vel universal, està ancorat
al peu i al límit del capell.
Família Amanitaceae
Llegiu l'advertència
abans de fer de boletaires o pebrassers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada