NOMS: Estrelleta
petita. Castellà: Estrella de
tierra. Èuscara: Lur-izar. Izarputz.
Anglès: Fringed earthstar. Sessile
earthstar. Alemany: Gewimperte Erdstern. Fransen-Erdstern
SINÒNIMS: Geastrum sessile (Sowerby) Pouzar
DISTRIBUCIÓ:
Ampla, entre Europa, Àsia i Amèrica.
L'exoperidi s'obri deixant a la vista el sac esporífer |
HÀBITAT: És una
espècie freqüent en pinedes i boscos de caducifolis, en sòls rics en humus. Surten
des de finals d’estiu i durant la tardor.
Ostíol fimbriat, no clarament delimitat |
DESCRIPCIÓ: Carpòfor
globós, de jove de color marró clar o ocre que es desenvolupa sota terra
(epigeu). L’exoperidi, és a dir, la
capa exterior, s’obri formant una estrella de de 6-9 braços triangulars que es
retorcen cap a fora, deixant a la vista la part interna de color blanquinós i
el sac esporífer. L’endoperidi, és a
dir, la part interna, és un globus d’1,5-3 cm de diàmetre, sèssil, amb una
perforació a l’àpex (ostíol) per on sortiran les espores groguenques o de color
marró pàl·lid. Aquest porus cònic no està clarament delimitat i té lacínies.
Desenvolupa sota terra un carpòfor globós |
COMESTIBILITAT:
No és comestible
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: El gènere Geastrum és
l’únic gènere de la família freqüent a les nostres comarques, i presenta carpòfors amb un
sol ostíol, no higroscòpic, és a dir, que no canvia de forma en assecar-se. Al
madurar l’exoperidi es trenca en varis braços donant-li l’aspecte
d’estrella.
La capa exterior (exoperidi) s’obri formant una estrella |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Geastrum
ve del grec "ge" terra, i “ἀστήρ astér” estrella, és a dir, estrella
de terra. El epítet específic fimbriatum deriva del llatí “fimbria” que significa
franja, serrell, referint-se a la vora laciniada característica de l'obertura
apical del sac d'espores.
Elias Magnus Fries va descriure Geastrum fimbriatum com Geaster fimbriatus en el seu Systema mycologicum en 1829.
Família Geastraceae
Llegiu l'advertència
abans de fer de boletaires o pebrassers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada