Taraxacum obovatum (Willd.) DC.

NOMS: Angelets, Apagallums, Dent de lleó, Lletsó d’ase, Pixacà, Pixallit, Queixals de vella, Rellotges. Castellà: Diente de león. Amargón. Hocico de puerco. Occità: Pourcin. Francès: Pissenlit à feuilles obovales. Italià: Tarassaco obovato. Alemany: Ovalblättriger Löwenzahn.

Flors en capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Leontodon obovatus Willd.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrani occidental

HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Creix en les fissures de les roques calcàries, vores de camins, pastures seques. Fins els 1300 metres d’altitud.

Herba acaule de fins un pam d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba acaule de fins un pam d’alçada amb fulles en roseta basal i els peduncles florals que surten directament de l’arrel axonomorfa. És molt semblant al dent de lleó oficinal (Taraxacum officinale) i també convida a bufar els capítols madurs per dispersar els fruits.

Fulles obovades en roseta basal

Fulles en roseta basal, gruixudes, glabres, amb pecíol curt, obovades, poc o gens dividides, amb el marge poc dentat o feblement lobat.

Totes les flors amb lígula groga

Flors en capítols solitaris de 2-3 cm de diàmetre, amb bràctees disposades en dos nivells, unes internes llargues i estretes corniculades a l’àpex, i altres exteriors més curtes, ovades, i doblegades cap a fora. Les flors totes amb lígula groga acabada en cinc dentetes. Floreix a finals de l’hivern

Fruit en aqueni amb papus blanc

Fruit en aqueni muricat a la part superior amb papus blanc

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La família de Taraxacum obovatum (Asteraceae o Compositae, nom conservat) és el més gran en el món de les plantes i inclou més de 23.000 espècies distribuïdes en 1.535 gèneres.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’utilitza com depurativa de la sang, aperitiva, diürètica i com laxant suau.

Les fulles es poden menjar en amanida o cuites, i les arrels rostides i moltes s’ha emprat com substitut del cafè.

Bràctees de l'involucre en dos nivells

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Taraxacum és un nom llatinitzat que deriva de l’àrab “tharakhchakon”, del grec “tarraxos”, que designa altres plantes del gènere, o del grec “tarásso” que significa desordre.

L’epítet específic obovatum està format per la preposició “ob” en el sentit d’orientat cap a, i “ovatus” en forma d’ou, per la forma obovada de les fulles.

El nom científic d'aquesta planta va ser inicialment Leontodon obovatus (basiònim), proposat pel botànic, químic i micòleg alemany Carl Ludwig Willdenow en la publicació "Systema Plantarum 3 (3): 1546 "1803, modificada posteriorment a Taraxacum obovatum, acceptat actualment, proposat pel botànic i micòleg suís Augustin Pyramus de Candolle en la publicació "Mem Agric Soc Agric Dept Seine 11: ..... 15 "de 1808.

Família Compositae (Asteraceae)