Ulmus pumila L.

NOMS: Om de Sibèria. Om de carrer, Om de jardí, Castellà : Olmo de Siberia. Olmo enano. Èuscara: Siberiako zumarra. Italià: Olmo siberiano. Francès: Orme de Sibérie. Anglès: Siberian elm. Alemany: Sibirische Ulme.

Flors en glomèruls

DISTRIBUCIÓ:  Àsia

HÀBITAT: Cultivada com ornamental

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

Arbre caducifoli de capçada globosa

DESCRIPCIÓ: Arbre caducifoli de fins 25 metres d’alçada, tot i que no sol passar dels 10 metres, d’escorça fissurada longitudinalment de color gris fosc. Capçada globosa amb ramatge frondós. 

Fulles de nervis paral·lels

Fulles alternes de pecíol curt i limbe poc asimètric, romboïdal a el·líptic-lanceolada, de marge serrat i tacte suau, nervació pinnada patent amb els nervis rectes i paral·lels, .

Flors monoclamídies

Flors apareixen en glomèruls apegats a la branca abans de que surtin les fulles. Flors monoclamídies, tetràmeres. Androceu amb 3-5 estams d’anteres vermelloses. Ovari súper amb dos estils i estigmes decurrents. Floreix en febrer i març

Fruit en sàmara arrodonida

Fruit en sàmara arrodonida, glabra, amb curt pedicel, amb una sola llavor envoltada per un ala a tot el seu voltant, emarginada a l’àpex, entera i papiràcia.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La majoria de les espècies del gènere Ulmus té com a característica les fulles asimètriques a la base de forma notòria però en aquesta espècie, Ulmus pumila, a penes es nota aquest caràcter.

Tronc d’escorça fissurada longitudinalment

USOS I PROPIETATS: S’utilitza com arbre ornamental en alineacions de carrers, en parcs i jardins, en substitució de l’om comú, que quasi desapareix a causa de la grafiosi.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Ulmus ve de l’arrel sànscrita “a” créixer. “Ulmus, -i” és el nom clàssic de l’om en llatí, emprat per Virgili o Plini el Vell entre altres.

El nom específic pumila ve del llatí “pūmǐlus, -i” que significa nan, petit, en comparació amb les espècies congèneres.

En els últims anys els oms han estat atacats per la grafiosi (o mal holandès de l’om) que ha causat la mort d'un gran nombre d'exemplars de Ulmus minor, l’espècie que poblava els boscos de ribera. Aquesta malaltia és causada per l'ascomicet Ceratocystis ulmi, que utilitza escarabats del gènere Scolytus per disseminar les espores. Aquesta espècie d’om de Sibèria és més resistent a la malaltia, raó per la qual es fa servir en alineacions de carrers, en parcs i jardins.

Les fulles solen ser atacades per les larves de la “galeruca” un escolítid que perfora les fulles i debilita l’arbre.

És una espècie que pot esdevindré invasora per la gran quantitat de llavors que produeix i el poc exigent que és en quant a sòl, temperatura i humitat.

Ulmus pumila va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum, vol, 1, p. 226 en 1753.

Família Ulmaceae