Boletus luridus Schaeff.

NOMS: Mataparent lívid. Castellà: Hongo de vaca. Boleto cetrino. Boleto de Quélet. Èuscara: Onddo zikin. Quelet onddoa. Portuguès: Boleto-pálido. Italià: Boleto lurido. Francès: Bolet blafard. Anglès: Lurid bolete. Alemany: Netzstieliger Hexen-Röhrling. Neerlandès: Netstelige heksenboleet. 

Boletus luridus

SINÒNIMS: Boletus rubeolarius Bull; Suillellus luridus (Schaeff.) Murrill

DISTRIBUCIÓ: Creix al terç nord de la Península, Extremadura i la zona mediterrània peninsular.

HÀBITAT: En pinars i carrascars sobre sòl calcari. Des de la primavera fins la tardor.

DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu carnós i convex de color terrós, rovellat, que pot virar a ocre o groguenc, de fins 15 cm de diàmetre, amb cutícula de superfície tomentosa o pubescent en els joves, que es torna blava amb fregar-la.

Peu reticulat

Himeni format per tubs grocs i lliures. Porus arrodonits de color roig rajola, que també prenen tonalitats blavenques amb el fregament.

Peu o estípit ple, robust, reticulat, amb la base engruixida de color roig vinós i la part superior groga. Pot arribar a fer 15 cm d’alçada.

Carn molla, però compacta, groga que vira al blau al contacte amb l’aire. Olor dèbil però agradable i sabor suau.

COMESTIBILITAT: Comestible dubtós. És tòxic en cru i poc cuit, i és sospitós de toxicitat fins i tot ben cuit pel que cal abstenir-se de consumir-lo. 

Pren color blau al contacte amb l'aire

Es pot confondre amb el tòxic Boletus satanas que té el capell blanquinós, o amb el Boletus queletii però aquest no té el peu amb la retícula roja que té el Boletus luridus.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Boletus és d’etimologia incerta. Deriva del grec “bolites” terme amb el qual els grecs anomenaven un tipus de bolet, i aquest derivava de “βωλος bólos” amb el significat de gleva, terròs. Altres creuen que “bólos”  fa referència al capell globós, semblant a una bola, de moltes espècies del gènere. Finalment altres autors diuen que “Bolites” era el nom que els romans donaven als millors bolets comestibles, especialment a la Amanita cesarea, i va acabar denominant a tots els bolets. L’epítet específic luridus ve del llatí “luridus, -a, -um” que significa brut, sòrdid, per l’aparença de brut que li confereix la retícula del peu.

Himeni amb tubs grocs i lliures

MORFOLOGIA DELS FONGS: El capell, barret o píleu pot tenir formes diferents però entre els fongs superiors carnosos, el més freqüent, és que prengui formes orbiculars si bé es pot matisar dient que és cònic, hemisfèric, en forma d’embut, etc.

El seu revestiment o cutícula, pot ser llis, reticulat, estriat i la seva superfície pot ser llisa, presentar pèls, escates o fibres, pot estar sec o gelatinós, viscós o greixós, segons  que la capa de gelatina que el recobreix sigui més o menys gruixuda.

Família Boletaceae

                     

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.