Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 24 de desembre del 2015

Coprinus spadiceisporus Bogart

Creix en clarianes de pinars
HÀBITAT: Aquests exemplars en clarianes de pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb poca humitat, sobre sòl calcari. Al paratge de les ermites de Vallada.

DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu parabòlic de jove, acampanat després i finalment aplanat, amb el marge revolut, amb la cutícula radial estriada, coberta de petites fibres blanques que acaben sent esquames

Cutícula coberta per petites fibres blanques
Himeni de làmines atapeïdes, lliures, al principi blanques i després negres que van absorbint humitat fins a dissoldre’s (deliqüescents)

Peu o estípit cilíndric, esvelt, buit, bulbós a la base i un anell membranós a mitjana altura, que és blanc però es fa negre per les espores.

Carn minsa, sense sabor ni olor remarcable.

Himeni de làmines blanques primer que van fent-se negres
COMESTIBILITAT: Sense valor culinari

Es pot confondre amb el bolet de fumat (Coprinus comatus) que és més gran i, al contrari que C. spadiceisporus, bon comestible, però també amb la perillosa C. atramentarius.

Les làmines son deliqüescents
CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Aquest és un dels bolets saprotròfics, és a dir, que per a viure necessiten les substàncies orgàniques de les plantes o els animals en descomposició. Desenvolupen una funció essencial en el cicle de la vida, perquè si no hi hagués bolets (i algues i bacteris) les fulles, els arbusts, els arbres i tots els productes vegetals quedarien per sempre al bosc, fent-lo intransitable i ofegant qualsevol altra forma de vida. Aquests bolets saprotròfics netegen el bosc, fins i tot, dels exosquelets dels insectes i els ossos dels animals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Coprinus pren el nom del grec "κόπρινος kóprinos" que deriva de "κόπρος cópros" fem, que creix en el fem. L’epítet específic spadiceisporus deriva, probablement, de “espadix”= branca amb fruits madurs de color rogenc, perquè les espores es decoloren en presència de l’ hidròxid de potassi (KOH) prenent una coloració rogenca.

Família Agaricaceae

                                            
Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.
         

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...