Entoloma incanum (Fr.) Hesler

NOMS: Entoloma verdós. Castellà: Rodófilo de pie verdoso.Entoloma de pie verde.  Èuscara: Azpiarrosa kankaberde. Francès: Entolome à pied vert. Anglès: Mousepee Pinkgill. Alemany: Braungrüner Zärtling. Neerlandès: Groensteelsatijnzwam.

Surt a les clarianes dels pinars

SINÒNIMS: Leptonia incana (Fr.) Quél. Rhodophyllus incanus Quél.

HÀBITAT: Viu en prats, a les vores i clarianes dels boscos de frondoses i coníferes, i als marges de les sendes, preferentment sobre sòl calcari. Surten a la tardor

De vegades pren coloracions groguenques o marrons

DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu d’1,5 a 3 cm de diàmetre, de jove acampanat i després convex amb depressió central (umbilicat), cobert per una cutícula de color groc verdós amb fibres radials. El color verd característic del capell no sempre és evident. De vegades pren coloracions groguenques o marrons.

Himeni amb làmines adnades 

Himeni de làmines blanquinoses que es fan rosades amb l’esporada, amples i separades, que surten apegades al peu (adnades)

Peu o estípit cilíndric, prim, buit (fistulós), més llarg que el diàmetre del capell, de color verdós amb la base tomentosa.

Carn escassa, concolora amb el peu que pren un color blavós quan es manipula, d’olor i gust desagradables. 

Peu verdós, prim i fistulós

COMESTIBILITAT: Sense interès gastronòmic.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Entoloma deriva del grec "entós" dins, i “λῶμα lóma” vora, franja, pel marge del capell girat cap a dins. L’epítet específic incanum ve del llatí “incanus, -a, -um” que significa gris, canós perquè quan madura el color verd del capell s’esvaeix i es fa grisós.

Es pot confondre amb Hygrocybe psitaccina però aquesta és viscosa, amb esporada blanca i no fa olor, al contrari que Entoloma incanum que és verda i fa olor a excrements de ratolí.

Entoloma incanum  va ser publicada per (Fr.) Hesler, en Nova Hedwigia, Beihefte 23: 147 (1967)

MORFOLOGIA DELS FONGS: En micologia, l'estípit és la mena de tija que dóna suport al píleu o capell de molts bolets. No tots els fongs disposen d'estípit però es considera que disposar d'estípit suposa un benefici evolutiu que és el de facilitar la dispersió de les espores. Un fong alçat per sobre del sòl facilita l'acció del vent i del pas dels animals per a dispersar-ne les espores.

Família Entolomataceae

               

 Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.