Hydnum repandum L.

NOMS: Agulletes. Rovelló pur. Llengua de bou. Picornell. Picornell blanc. Picornell pelut. Vaqueta. Castellà: Lengua de vaca. Gamuza. Seta de serrín. Gallego: Lingua de vaca. Èuscara: Tripaki argi. Zizauri. Italià: Steccherino. Francès: Pied-de-mouton. Hydne sinué. Anglès: Sweet tooth. Wood hedgehog. Hedgehog mushroom. Alemany: Semmel-Stoppelpilz  Semmelgelbe Stacheling. Neerlandès: Gele stekelzwam.

Aquest del Campello de Vallada

SINÒNIMS: Hydnum flavidum Schaeff.;  Hydnum heimii Maas G.; Dentinum repandum (L.:Fr.) Gray.;  Sarcodon repandum Quél.

DISTRIBUCIÓ: Aquest fong fa micorriza amb arbres per tot l’hemisferi nord, per Àsia, Amèrica del Nord i Europa, i fins i tot a Austràlia.

HÀBITAT: Fong micorizogen que creix en carrascars i pinars però també en boscos de frondoses com les fagedes. Aquest exemplar del Campello de Vallada, a la tardor.

Capell de forma irregular de tacte vellutat

DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu trencadís de fins 15 cm de diàmetre de forma irregular, ondulat, de marge enrotllat i tacte suau, primer convex i després s’aplana, carnós, de color groguenc o color crema

Himeni d’agullons fràgils i tancats de color crema, un poc decurrents,

Peu o estípit gruixut, de vegades excèntric i curt, irregular, de color més clar que el capell

Carn gruixuda, compacta i fràgil, entre blanca i color crema, d’olor afruitat i sabor un poc amargant, que no sol ser atacada per larves.

Carn blanca i compacta

COMESTIBILITAT: És un bon comestible però els exemplars vells amarguegen.  Cal llevar els agullons, sempre d’exemplars joves, i tirar l’aigua de la primera cocció que pot fer amargar el guisat. Es comercialitza en alguns mercats europeus, del País Basc i Catalunya. Es pot conservar en vinagre.

Es pot confondre amb Hydnum albidum, de millor menjar per ser menys amargant, o amb  Hydnum rufescens, de capell rogenc, també comestible.

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: A l'himeni, és on es produeixen les espores i pot adquirir diferents formes i estructures. Pot ser llis, amb plecs, làmines, tubs o agullons, el que és important per a diferenciar els típics “bolets”, dels “fongs”, de les “trompetes dels morts” o de les “llengües de vaca” entre altres.

Himeni format per agullons d'uns 6 mm

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Hydnum deriva del grec "hýdnon" tubercle, nom donat arbitràriament a aquest gènere per Carles Linné. L’epítet específic repandum ve del llatí “repandus, -a, -um” que significa doblegat cap amunt, pel marge del capell exageradament revolut.

Estudis realitzats després del desastre nuclear de Txernòbil, a l’any 1986, han demostrat que aquests bolets acumulen una alta concentració de l’isòtop radioactiu del cesi.

Va ser descrit oficialment per primera vegada per Carles Linné en Species Plantarum, en 1753, i sancionat per Elias Fries en 1821 com Hydnum repandum.

Família Hydnaceae

                                  

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.