Infundibulicybe geotropa (Bull.) Harmaja

NOMS: Pampa. Candela de bruc. Porrosa. Castellà: Platera, San Martin ziza. Blanquilla. Cabeza de Fraile. Francès: Tête-de-moine. Italià: Cardinale. Sementino. Anglès: Trooping funnel. Monk's head. Alemany: Mönchskopf.

Creix a les clarianes dels pinars

SINÒNIMS: Clitocybe geotropa (Bull) Quél.; Agaricus geotropus Bull.

DISTRIBUCIÓ:  Apareix a tota Europa.

HÀBITAT: Creix als prats i els pinars, sovint formant rotgles (erols), a la tardor.

Himeni amb làmines decurrents

DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu que pot arribar a fer un pam de diàmetre, deprimit al centre i mamellonat (el mamelló és una característica de l’espècie), carnós, amb el marge regular de jove, de color beix uniforme

Himeni de làmines decurrents, atapeïdes, de color blanquinós o ocre pàl·lid.

Peu més ample a la base

Peu o estípit central, dur, molt fibrós, més ample  a la base, concolor amb el capell, de jove més llarg que el capell però en els exemplars adults es fa més gros i sembla curt, en relació al barret.

Carn blanca, consistent i fibrosa, especialment al peu, de gust dolç i olor d’ametlles amargues.

COMESTIBILITAT: Cal rebutjar el peu, que és molt fibrós, però la resta és un bon comestible si l’arrepleguem jove. El micòleg italià Giacomo Bresadola afirmava sobre aquest bolet que "... És un dels bolets més exquisits, a causa de la forta aroma que té, també es pot cuinar a la manera de les tòfones, usant-ho com un condiment...".

Carn blanca i consistent

Es pot confondre amb Clitocybe gibba o Lepista flàccida però aquestes són més petites.  

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Un altre dels aspectes que cal observar per identificar un bolet és la carn, la seua textura, sabor, olor, color, fractura o composició química, són caràcters que ens poden ajudar molt a deduir si pot ser o no comestible, així un bolet pot ser de textura carnosa, coriàcia o llenyosa, de sabor amarg, coent o desagradable, de bon o de mal olor, de carn blanca, groga, blava..., de color fix o blaveja, enrogeix, ennegreix o reverdeix en partir-la, de fractura estellosa o granulosa o amb components químics que reaccionen amb certs reactius químics. Tots aquests aspectes i altres més són necessaris observar per a diferenciar uns bolets d'altres.

La forma adulta es prenia per una altra espècie, Clitocybe maxima

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Infundibulicybe ve de “infundibulum” embut, i “κυβη cybe” cap, per la forma d’embut que prenen els capells. El nom de l’antic gènere  Clitocybe deriva del grec “κλῑτύς klitús” pendent i “κυβη cybe” cap, per la forma del capell. L’epítet específic geoptropa ve del grec “geo” terra, i “tropéo” voltejat, per la verticalitat del peu.

Abans es prenia la forma adulta, de més de 20 cm de diàmetre, com una espècie diferent, la Clitocybe màxima, però s’ha arribat a la conclusió de que és la mateixa espècie.

El micòleg finlandès Harri Harmaja va separar tretze espècies del gènere Clitocybe, entre les que estava aquesta, per formar un nou gènere: Infundibulicybe. Per tant el nom actual és Infundibulicybe geotropa.

Família Tricholomataceae

 
 Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.