NOMS: No hem
trobat cap nom popular per aquest bolet
SINÒNIMS: Lepiota melanotricha Melençon &
Bertault.
HÀBITAT: És un
bolet saprofític que creix a la tardor en les pinedes les brolles de boscos
degradats. Aquests exemplars sota pi blanc (Pinus
halepensis) i carrasca (Quercus
ilex ssp. rotundifolia)
DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu petit (1,5-3 cm
de diàmetre) en principi globós però després s’obri com una campana i acaba pla
convex, amb un mamelló central. El capell està cobert per una cutícula amb
esquames de color grisós, més obscur al centre, sobre fons blanquinós.
Himeni amb
làmines lliures, ventrudes, atapeïdes, blanques de joves que van fent-se de color
crema quan són adults.
Peu o estípit
cilíndric, prim, sinuós, de color blanc grisós, amb un petit anell blanc amb el
marge obscur, fràgil.
Carn blanca,
prima, d’olor a fong i sabor dolç.
COMESTIBILITAT:
Sense valor culinari
Es pot confondre amb la Lepiota forquignonii però esta té tons
olivacis en la cutícula i no té anell. Leucoagaricus melanotrichus és una espècie que es
caracteritza pel seu xicotet port (uns 4 cm), la seua cutícula escatosa
gris-negra i l'anell amb el marge típicament negre.
CURIOSITATS MICOLÒGIQUES:
La micologia és una ciència molt jove. La primera classificació va ser
publicada per l’humanista italià Hermolaus en 1526 i no va ser fins una dada
tan recent com 1969 que, R.H. Whittaker, va separar els fongs en un regne
diferent a altres formes de tipus vegetal, doncs els fongs no podien ser
considerats vegetals.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Leucoagaricus
deriva del grec "λευκός leukós"
blanc, i de "Agaricus" un
gènere de fong. L’epítet específic melanotrichus
ve del grec “μἐλἄν, -ανος mélan, -anos”
negre, i "θρίξ, τριχός thrix,
trikhós" pèl, cabells, pel capell obscur.
Família Agaricaceae
Llegiu l'advertència
abans de fer de boletaires o pebrassers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada