Clitocybe alexandri (Gillet) Gillet

NOMS: Pampa grossa. Pampa de pi. Castellà: Platera. Cabeza de Fraile. Corona de Álava. Èuscara: Urril ziza. Francès: Clitocybe d'Alexandre. Anglès: Alexander's funnel. Alemany: Buchsblättriger Trichterling. Neerlandès: Dikke trechterzwam.

Surt als pinars humits

SINÒNIMS: Paxillus alexandri Gillet;

HÀBITAT: Surt als pinars humits i sota les carrasques o a les clarianes junt als brucs

DESCRIPCIÓ: Capell gran, de 6-15 cm de diàmetre, de convex, amb mamelló central de jove, que va fent-se aplanat i finalment deprimit, amb el marge enrotllat, cobert per una cutícula beix clar que va virant a marró, més obscura quan més vella. Normalment porta una sèrie de màcules concèntriques.

Peu robust i blanquinós

Himeni de làmines decurrents, atapeïdes de color crema ocre. Esporada blanquinosa, amb espores el·lipsoïdals llises.

Peu cilíndric robust, més clar que el capell, blanquinós a la base. Quan és jove és més llarg que el diàmetre del capell però quan es desenvolupa el capell acaba sent curt en relació al barret. La base manté una massa de miceli adherit.

Carn de color beix clar, esponjosa, de sabor dolç i olor a comí, gruixuda a prop del peu i més fina al marge del capell. A diferència d’altres espècies comestibles no sol ser atacat pels cucs.

Carn esponjosa de color beix

Pot confondre’s amb Lepista rickenii o amb Clitocybe geotropa però aquestes espècies no resulten perilloses perquè també són comestibles.

COMESTIBILITAT: Bon comestible, bona qualitat gastronòmica. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigui segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Cutícula de color beix que gira a marró amb el temps

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Clitocybe deriva del grec “κλῑτύς clitus” pendent, inclinat, i “κυβη cybe” cap, és a dir, amb el cap inclinat, per la forma d’embut que pren, a causa de les làmines decurrents. L’epítet específic alexandri és en honor del micòleg francès Aimé Jacques Alexandre Bonpland

Clitocybe alexandri va ser descrit per Claude Casimir Gillet (Gillet) i publicada en Tableaux analytiques des Hyménomycétes. France (Alençon): 28 (1884)

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: El costum de recollir bolets per a menjar és una funció cultural, i per tant geogràficament diversa, doncs hi ha moltíssimes poblacions al món que no se'ls mengen. La gastronomia micòtica és un invent ben sui generis no tan evident com a nosaltres ens sembla.

Família Tricholomataceae

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Lentinus arcularius (Batsch) Zmitr.

NOMS: Castellà: Políporo arculario. Francès: Polypore alvéolé. Anglès:  Spring polypore. Alemany: Weitlöcherige. Borstrandige Stielporling.  

Sapròfit que creix sobre fusta amb forma de bolet: amb peu i barret

SINÒNIMS: Boletus arcularius Batsch (basiònim); Polyporus arcularius (Batsch) Fr.

DISTRIBUCIÓ: L'espècie es troba en les regions tropicals, subtropicals i les parts més calentes de la zona temperada, a Àfrica surt a Sierra Leone a Kenya i Tanzània, i el sud d'Àfrica del Sud. 

HÀBITAT: Fong sapròfit que creix sobre fusta morta, especialment de carrasca o coscolla. Surt de la tardor fins la primavera.

DESCRIPCIÓ: Tot i que és un sapròfit que creix sobre fusta té forma de bolet, amb peu i capell. 

Himeni tubular amb porus poligonals grans

Capell de 3-6 cm de diàmetre, de semiesfèric a aplanat, si de cas un xic deprimit al centre, amb el marge amb pèls hirsuts al tacte i la cutícula marró, amb esquames obscures.

Himeni tubular amb tubs un poc decurrents acabats en porus poligonals de color blanc o crema. Esporada ocràcia.

Peu curt, central o un xic excèntric, corbat cap a la base, concolor amb el barret i amb esquames

Carn blanc crema, prima, fibrosa, amb sabor lleugerament dolç i olor fúngic.

Marge del capell amb pèls hirsuts

COMESTIBILITAT: La carn minsa, fibrosa i coriàcia fa que aquest bolet siga un comestible de molt baixa qualitat. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Lentinus deriva del llatí “lentus” tenaç, elàstic, en referència a la carn del capell fibrosa i coriàcia. L’epítet específic arcularius també ve del llatí “arcula” caixa, casella, quadre, en referència als porus poligonals de l’himeni d’aquest fong.

Aquest fong causa la podridura blanca, és a dir, té un potent conjunt de peroxidases per descompondre la cel·lulosa i la lignina de la fusta.

Creix sobre fusta morta de planifolis

Lentinus arcularius  va ser descrit per Zmitrovich, I.V. i publicat en International Journal of Medicinal Mushrooms. 12(1):87-89 (2010). August Johann Georg Karl Batsch va ser el primer que va descriure aquesta espècie i la va publicar en Elenchus fungorum: 97, t. 10:42a (1783) amb el nom Boletus arcularius (basiònim)

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els fongs són uns grans ecologistes. Doncs ho reciclen tot.  Ells no mengen altres sers vius, però s’alimenten de matèria orgànica que ajuden a descompondre i a 

revertir al sòl en forma de nutrients per a les plantes. I encara fan molt més servei, sota terra, del que pensem.

Família Polyporaceae

                                      

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Byssomerulius corium (Pers.) Parmasto

Forma una membrana adherida a la branca que saprofita

NOMS: Anglès: Netted Crust. Band-aid crust.

SINÒNIMS: Thelephora corium Pers.; Merulius corium (Pers.) Fr.; Auricularia papyrina Bull.

HÀBITAT: Creix tot l’any, especialment a la tardor, en zones humides on saprofita branques mortes de latifolis com el freixe, o Quercus com el roure, o la carrasca.

DESCRIPCIÓ: El cos fructífer té 0,5-1 mm de gros, formant una membrana adherida a les branquetes, en principi resupinat, és a dir, que surt a la part inferior de les branques a les que sapròfita, i després el marge s’alça formant una mena de capell d’1-3 cm, lobulat, tomentós i suau al tacte que va prenent vàries tonalitats.

Els marges s'alcen formant una mena de capell

Himeni llis, blanc o crema de jove però va virant al ocre al mateix temps que va arrugant-se en plecs porosos que acaben berrugosos. Espores blanques.

Carn coriàcia, sense sabor ni olor

COMESTIBILITAT: Sense interès culinari. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Superfície blanca al principi però va prenent un color ocre

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Byssomerulius deriva del grec “βύσσος býssos” una finíssima tela de lli oriental, en referència a la suavitat de la seua superfície, i del gènere Merulius, d’etimologia incerta, potser ve de "meruléntus" borratxo, que deriva de "merus" vi, és a dir, amerat en vi. L’epítet específic corium significa pell o cuir, perquè es desenvolupa com una pel que cobreix les branquetes.

Byssomerulius corium va ser descrit per Erast Parmasto i publicat en Eesti NSV Teaduste Akadeemia Toimetised 16: 383 (1967) 

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els fongs sapròfits tenen un paper importantíssim en els ecosistemes, doncs juntament amb alguns bacteris formen el grup dels descomponedors, bàsics en el reciclatge de la matèria, ja que són els únics organismes capaços de degradar la cel·lulosa. Sense ells, en els boscos s’anirien acumulant les restes vegetals sense remei, i això impediria la reutilització dels elements minerals que hi ha a la fusta, branques, fulles i tota mena de restes vegetals. 

Família Phanerochaetaceae

                                      

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Bon Nadal i Feliç Any 2017

Cada dia d’aquest any que acaba he vist notícies que m’han fet plorar, potser per l’edat que ens reblaneix el cor. Matances, guerra, naufragis, injustícies, corrupció, abusos, misèria... on els protagonistes són xiquets, dones, gent major, persones sense recursos que cerquen un lloc on poder viure en pau.

Tan de bo l’any que ve ens dugi notícies de pau, solidaritat i cordura, on es parli d’homes, dones, xiquets i xiquetes sense cap etiqueta de raça, religió o nacionalitat. Tots els humans tenim ancestres comuns i tots els grups humans han migrat, en un o altre moment històric, cercant millors condicions de vida.

Els conflictes entre societats s’han donat històricament per l’escassetat de matèries de primera necessitat però la tecnologia actual ens ha dotat de bens materials per abastir a tota la població mundial. Només cal repartir-ho de forma equànime. Els conflictes actuals són per avarícia, no per necessitat.

Tot i això, sóc optimista. Espero i desitjo que el seny s’imposi a l’avarícia i, lluny de destruir-nos, siguem capaços de construir un món just i equilibrat

Bon Nadal i un molt Feliç Any Nou

Russula galochroides Sarnari

Bolet de fins 15 cm de diàmetre

HÀBITAT: Creix als boscs mixtes mediterranis temperats sota carrasques (Quercus ilex), bruc (Erica sp.),  arbocer (Arbutus unedo), etc.

DESCRIPCIÓ: Capell de color blanc, crema o, de vegades, lleugerament porpra, de 5-15 cm de diàmetre, sec.

Himeni amb làmines blanques

Himeni amb làmines blanques adnates.

Peu blanc, sense anell, ple.

Carn blanca

Peu blanc ple

COMESTIBILITAT:  De gust acre o dolç, agradable al paladar. Sense interès culinari. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Russula deriva del llatí “russa” rosa, per la tendència a prendre coloracions roses de les espècies d’aquest gènere. L’epítet específic galochroides  deriva del grec “γἄλα gála” llet, i de “χρόα chróa” pell, és a dir, amb la pell blanca com la llet.

Russula galochroides va ser descrit per Sarnari i publicat en el Bulletin trimestriel de la Société mycologique de France 104(3): 144 (1988)

Cutícula blanca

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els fongs són isògams, i manquen d'especialització en mascle i femella, però sí podem parlar de "positius" i "negatius" doncs s'han de trobar dues espores diferents per a donar resultat. Cosa que passa quan "es busquen" mútuament a partir de les olors feromòniques que emeten.

Família Russulaceae

                                      

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Suillus collinitus (Fr.) Kuntze

NOMS: Bolet de pi de peu rosat. Molleric. Bolet de bou. Moixí. Pinetell. Bolet groc. Pixacà.  Castellà: Boleto colino. Hongo de vaca. Italià: Pinaccio. Pinarello. Francès: Bolet à base rose. Anglès: Ringless Yellow Bolete. Alemany:  Ringloser Butterpilz, Ringloser Butter-Röhrling, Rosafüßiger Körnchen-Röhrling

Surt a les clarianes dels pinars

SINÒNIMS: Boletus collinitus Fr.

HÀBITAT: Surt a principis de la tardor a les clarianes de les coníferes, especialment als pinars sobre terreny calcari. És una espècie termòfila, que surt preferentment en anys secs, sense massa humitat.

DESCRIPCIÓ: Capell hemisfèric en principi però va fent-se convex i acaba pràcticament pla. Cutícula de color més o menys marró, un poc viscós en temps humit, amb fibril·les radials més fosques i fàcilment separable

Himeni de tubs grocs

Himeni format per tubs grocs acabats en porus grocs i regulars que prenen tonalitats marrons amb el temps. Espores de color ocre grogós

Peu cilíndric, de color groc a part superior i amb punts rogencs a la resta, que pot atenuar-se a la base per un fi miceli rosat

Carn groga i esponjosa

Carn groga esponjosa i immutable al tall.

COMESTIBILITAT: És comestible però només s’han de menjar els joves perquè els vells solen estar atacats per larves. A més a més cal llevar la cutícula i els tubs. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Peu groc a dalt i punts rogencs a la resta. Restes de miceli rosat a la base

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Suillus deriva del llatí “sus, suis” porc, degut a que és un bolet de baixa qualitat. L’epítet específic collinitus deriva del llatí “collino” ungit, com cobert per una capa untuosa.

Aquesta espècie va ser descrita primer per Fries i publicada en Epicrisis Systematis Mycologici (Upsaliae): 410 (1838) amb el nom de Boletus collinitus (basiònim) i més tard, amb el nom reconegut actualment de Suillus collinitus, va ser descrit per Kuntze i publicat en Revisio generum plantarum (Leipzig) 3(2): 535 (1898)  

Barret marró i viscós amb fibril·les radials més fosques

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els fongs són sers molt resistents perquè creen un embolic entreteixit de cèl·lules filamentoses, de la qual els bolets tan sols són una excrescència exterior, pensada per oferir les espores reproductores a que el vent les escampe.

Família Suillaceae, (Boletaceae)

                         

 Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Agaricus campestris L.

NOMS: Morena. Bolet de camp. Camperol. Pexigà. Xampinyó. Castellà: Bola de nieve. Champiñón de prado. Champiñón silvestre. Pan de lobo. Èuscara: Barren-gorri. Urdintz. Larre-sulsoa. Gallego: Fungo dos lameiros. Francès: Agaric champêtre, Rosé des prés. Italià: Prataiolo. Anglès: Field mushroom. Meadow mushroom. Alemany: Wiesen-Champignon. Feld. Wiesenegerling. Neerlandès: Gewone weidechampignon.

Barret esfèric de jove, amb cutícula blanca

SINÒNIMS: Psalliota campestris (L.: Fr.) Quél.

HÀBITAT: Creix a les pastures, pradells i jardins però també als pinars, especialment a la tardor.

DESCRIPCIÓ: Capell carnós, esfèric de jove que va fent-se convex i acaba pla, de 4 a 12 cm de diàmetre, cutícula llisa, d’un blanc brut, tot i que pot presentar esquames amb el temps. Marge excedent i esfilagarsat.

Himeni de làmines lliures i atapeïdes

Himeni de làmines lliures, atapeïdes, al principi rosades però passen a color xocolata fosc pel color de les espores. Esporada marró

Peu cilíndric, de color blanc, amb anell membranós blanc a la part superior però sense volva. Fàcilment separable del barret.

Carn abundosa, compacta, blanca, de sabor i olor suau i agradable

COMESTIBILITAT: Bon comestible. No confondre amb Amanita phalloides, que manté les làmines blanques, i és mortal. El camperol està estretament relacionat amb els populars xampinyons cultivats (Agaricus bisporus) que es venen tot l’any als supermercats. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Afegeix la llegenda

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Agaricus deriva del grec “αγαρικόν agarikón” agàric, fong d’Agari, perquè, segons metge i botànic Dioscòrides, venia importat d’Agaria, terra dels sàrmates, a l’actual Ucraïna. L’epítet específic campestris deriva del llatí “campester, tris, tre” de camp, lloc pla, que creix al camp.

El camperol era un dels bolets preferits pels antics romans, com ho prova els versos d’Horaci "Pratensibus optima fungis/Natura est; aliis male creditur" (El camperol és el millor en la naturalesa, mentre que altres no són de confiança)

 Agaricus campestris va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species plantarum 2: 1173 (1753)

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els fongs no són plantes ni animals, sinó que pertanyen al seu propi regne: “Fungi”. No són capaços de produir els seus propis aliments a través del procés de la fotosíntesi, com ho fan les plantes (autòtrofs), sinó que adquireixen els nutrients de les plantes vives o mortes, animals, o altres fongs, com fan els animals (heteròtrofs). En els fongs més grans les úniques parts visibles són els cossos fructífers, que sorgeixen d'una xarxa en gran part invisible de fils anomenats "hifes". Aquestes hifes penetren en la font d'aliment del fong, que pot ser el sòl, fullaraca, fusta podrida, fems, etc., depenent de l'espècie. 

Família Agaricaceae

                           

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Tulostoma squamosum (J.F. Gmel.) Pers.

NOMS: Francès: Tulostome à pied squamuleux. Alemany: Schuppiger Stielbovist

SINÒNIMS: Lycoperdon squamosum J.F. Gmel.; Tulostoma mammosum var. squamosum (J.F. Gmel.) Fr. ex Sacc.

HÀBITAT: Viu sobre sòl ric en humus, en zones obertes o en escletxes de murs.

Estoma circular envoltat per un halo clar

DESCRIPCIÓ: Carpòfor petit en relació la longitud del peu, subglobós, de fins 1,5 cm de diàmetre. Exoperidi membranós de color ocre marró a l’exterior. Dehiscència per un estoma ben definit, circular, d’1-2 mm d’altura, envoltat per un cercle més clar. La gleva és homogènia, de color ocre

Les esquames del peu donen nom a l'espècie

Peu llarg i fi, de fins 10 cm d’alçada, bulbós a la base, fibrós i buit a l’interior, de color marró obscur, amb esquames, que semblen una mena de borumballa retorçuda, de color bru rogenc.

Es diferencia de Tulostoma brumale perquè aquest té un halo obscur rodejant l’estoma, mentre que Tulostoma squamosum té eixe mateix halo més clar, i les borumballes del peu.

COMESTIBILITAT: Sense interès gastronòmic. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Gleva de color ocre

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Tulostoma deriva del grec "tùlos" callositat, protuberància, i de "stoma" orifici, per l’aspecte exterior del carpòfor de les espècies del gènere. L’epítet específic squamosus deriva del llatí "squama" esquama, és a dir, esquamós, amb esquames, per la presència d’esquames al peu.

Va ser descrit i publicat per primera vegada per Johann Friedrich Gmelin en Systema Naturae, Edn 13 2(2): 1463 (1792) amb el nom Lycoperdon squamosum. Després va se publicada per Persoon en Synopsis Methodica Fungorum (Göttingen) 1: 139 (1801) amb el nom acceptat actualment de Tulostoma squamosum.

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els bolets no són ni plantes ni animals, són una altra cosa, un regne intermedi, amb una antiguitat de mil milions d'anys. A diferència de les plantes que estan fetes amb cel·lulosa, els fongs són fets amb quitina, és a dir, igual que les gambes, els insectes o les aranyes.

Família Agaricaceae, Gènere Tulostoma, Fongs, Index Tulostoma squamosum,

                                           

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Papaver dubium L.

NOMS: Gallaret, Paramà, Quequerequec, Rosella, Rosella borda, Rosella dúbia, Rosella fina. Castellà: Ababol, Amapola, Amapola oblonga, Amapola silvestre, Rosillas. Èuscara: Mitxoleta. Portuguès: Papoula longa. Francès: Coquelicot douteux, Petit coquelicot. Italià: Papavero a clava. Anglès: Field poppy. Long-headed poppy. Blindeyes. Orange poppy. Alemany: Hügel-Mohn. Saat-Mohn. Neerlandès: Kleine Klaproos.

Flors solitàries amb llargs peduncles amb pèls aplicats

SINÒNIMS: Papaver obtusifolium Desf.; Papaver collinum Bogenh.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Secalietalia. Arvense o ruderal. Creix en conreus, guarets i vores de camins, fins els 1500 metres d’altitud

Herba de fins 60 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 60 cm d’alçada amb tiges erectes que contenen làtex que, de vegades, es fa groc al contacte amb l’aire. 

Fulles pinnatisectes o pinnatipartides

Fulles basals pinnatífides o pinnatisectes, amb segments ovals o lanceolats; les caulinars 2-pinnatífides o 2-pinnatisectes.

Estams filiformes amb anteres violàcies

Flors solitàries amb peduncles de pèls aplicats. Quatre pètals sense taca, rogencs, d’un roig pàl·lid, i no imbricats, d’1,5-3 cm. Androceu amb estams filiformes amb anteres violàcies.  Floreix de març fins l’agost.

Fruit en càpsula glabra

Fruit en càpsula glabra, ovoide-cilíndrica, d’altura doble que l’amplada; disc amb 3-10 radis, amb el marge sinuat.

Observacions: És un taxó molt polimorf amb subespècies que alguns autors donen la categoria d’espècie, com Papaver lecoqii Lamotte

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Totes les papaveràcies contenen alcaloides als seus teixits, especialment a l’espècie de més importància econòmica, el cascall (Papaver somniferum), el qual proporciona l’opi, extret del làtex que flueix de les seus càpsules tendres quan hom hi practica talls. En canvi les llavors madures proporcionen un oli alimentari exempt d’alcaloides.

Quatre pètals no imbricats

USOS I PROPIETATS: Els pètals s’han emprat en medicina popular perquè tenen propietats expectorants, pres en infusió, per alleugerar afeccions respiratòries, tos, grip, etc.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Papaver deriva del llatí “păpāvĕr, vĕris”, que és el nom per a referir-se a la rosella. Per alguns autors, procedeix de l'àrab "papámbele" i el sànscrit "papavara" que significa suc perniciós. L’epítet específic dubium ve del llatí “dubius, a, um” que significa dubtós, i fa referència a la dificultat d’identificació.

Papaver dubium va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 1196. 1753. 

Família Papaveraceae

Leucoagaricus leucothites (Vittad.) Wasser

NOMS: Castellà: Lepiota púdica. Lepiota blanca. Èuscara: Galanperna zuria. Italià: Mazza di tamburo liscia. Francès: Lépiote pudique. Anglès: White dapperling, White Agaricus mushroom. Alemany: Rosablätteriger Schirmpilz. Gemeine Egerlingsschirmling.

Surt en setembre sobre la gepa dels jardins

SINÒNIMS: Agaricus leucothites Vittad.; Agaricus naucinus Fr.; Lepiota naucina (Fr.) P. Kumm.

HÀBITAT: Surt al mes de setembre sobre la gespa dels jardins i els prats. També a les clarianes de 

les pinedes.

DESCRIPCIÓ: Capell de fins 10 cm de diàmetre, globós que va fent-se convex i pla amb el marge enrotllat. Cutícula blanca, llisa, eixuta i mat, sense esquames. El centre pot prendre un poc de color cafè amb llet

Làmines lliures blanques

Himeni de làmines fines, lliures i ventrudes amb lamèl·lules, blanques, que van prenent un color rosat amb el temps. Esporada blanca.

Peu fàcilment separable del barret, central, esvelt, de 5-10 x 0,7-1,5 cm, primer ple i després es fa fistulós, blanc i llis, si de cas un poc rosat a la part superior, amb anell, un poc gruixut a la base però sense volva.

Carn escassa, compacta al barret, blanca, de sabor i olor fúngics.

Cutícula del barret blanca i llisa

Es pot confondre amb Amanita phalloides, que és mortal però les amanites porten volva apart de l’anell. També pot confondre’s amb les morenes Agaricus sp. però aquestes són comestibles i, a més a més, tenen les làmines de color marró.

COMESTIBILITAT: És un bolet comestible de qualitat mitjana. Cal anar en compte perquè absorbeix molts dels productes químics emprats en hortes i gespes. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estiga segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Leucoagaricus deriva del grec "λευκός leukós" blanc, i de "Agaricus" un gènere de fongs (bolet) amb espècies molt semblants a aquesta però que tenen les làmines marrons i no blanques com aquest. L’epítet específic leucothites ve del grec "λευκός leukós" blanc

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: A Oregó s’ha trobat un fong que s’estén sota terra quasi mil hectàrees, amb un pes de més de 600 tones, i es calcula que va començar a estendre’s abans de Crist. Aquestes característiques el converteixen en el ser viu més gran del gran del món conegut.

Família Agaricaceae

                                        

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Clitopilus prunulus (Scop.) P. Kumm.

NOMS: Moixenó blanc. Farineta. Muceró. Castellà: Molinera. Harinera. Mojardón. Chivata. Èuscara: Errotari. Italià: Fungo spia. Prugnolo bastardo. Francès: Meunier. Clitopile petite prune. Clitopile pruineux. Anglès: The miller. Sweetbread mushroom. Alemany: Mehl-Räsling. Mehlpilz.

El peu té una mena de coto a la base

SINÒNIMS: Agaricus prunulus Scop. (basiònim); Clitopilus orcella Quél.

HÀBITAT: Creix als pinars i baix les carrasques i coscolles

Barret blanc grisós amb el marge ondulat

DESCRIPCIÓ: Capell blanc grisós molt pàl·lid, convex de jove que va aplanant-se poc a poc fins acabar un poc deprimit al centre, de 3-12 cm de diàmetre, amb el centre carnós i les vores primes, la cutícula viscosa quan el temps és humit i amb una fina capa de pols blanca quan és sec, i el marge enrotllat cap a les làmines i de vegades ondulat.

Làmines decurrents atapeïdes 

Himeni de làmines molt decurrents atapeïdes, blanques, que van prenent una tonalitat rosada amb el temps degut a l’esporada que és rosada.

Peu curt en relació al barret, excèntric, ple, amb una mena de cotó a la base, més gruixuda, concolor amb la cutícula.

Carn minsa, blanca

Carn blanca, fràgil, amb olor i sabor agradable a farina

COMESTIBILITAT: Bon comestible però no s’empra molt a les nostres terres perquè cal anar en compte i no confondre-ho amb espècies de Clitocybe blancs que poden ser tòxics. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Al capell de la dreta es veu l'esporada rosada

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Clitopilus deriva del grec “κλῑτύς clitús” pendent, inclinat, i de “πῖλος pílos” capell, és a dir, capell inclinat. L’epítet específic prunulus deriva del llatí “prunulus, a, um” un diminutiu de “prunus” pruna, tot i que altres autors afirmen que no es refereix a pruna sinó a “pruïnós” perquè una de les seues característiques és que està cobert d’una fina capa pruïnosa.

El naturalista tirolès Giovanni Antonio Scopoli va descriure la farineta com Agaricus prunulus en 1772. Amb el nom actual, Clitopilus prunulus, va ser publicada per Paul Kummer en Der Führer in die Pilzkunde (Zerbst): 96 (1871)

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els fongs no només són els bolets, aquesta és la seua part més exterior i patent, també són milers d'altres formes menys aparents però molt més importants. Pensem que els fongs són els responsables de moltes malalties i plagues de cultius però també que sense els fongs no hi hauria vi, ni formatge, ni cervesa, ni penicil·lina.

Família Entolomataceae

                                

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.