NOMS: Bolet de
fumat. Bolet de fems. Bolet de tinta. Pixacà barbut. Castellà: Barbuda.
Matacandil. Candelera. Èuscara:
Urbeltz galpardun. Gorritzaile. Italià:
Fungo dell'inchiostro. Francès: Coprin
chevelu. Anglès: Shaggy ink cap, Lawyer's wig, Shaggy mane. Alemany: Schopf-Tintling. Spargelpilz. Porzellantintling.
Tintenpilz. Neerlandès: Geschubde inktzwam.
Apareix sobre sòls molt adobats |
SINÒNIMS: Agaricus
comatus O.F. Müll.
HÀBITAT: Surt a la
primavera i tardor a les vores dels camins, als camps de conreu i als jardins,
en colònies nombroses. És una espècie molt nitròfila que apareix sobre sòls
adobats
Capell cobert d'esquames blanques |
DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu en principi ovoide,
amb forma d’ou allargat, que fa fins 12 cm d’alçada, que va obrint-se per la
part inferior per acabar amb forma de campana. El capell està cobert d’esquames
blanques agrupades formant una mena de metxes, amb la part superior de color
groguenc o marró.
Himeni format per
làmines atapeïdes, lliures, primes, blanques al principi, que van colorant fins
acabar negres per les espores, deliqüescents que es desfan i gotegen com tinta
negra, raó per la qual rep el nom comú de bolet de tinta.
Himeni de làmines atapeïdes i blanques en principi |
Peu o estípit de
fins un pam d’alçada, de color blanc, glabre, buit i llis, amb anell membranós
caduc de color blanc a mitja altura, fàcilment separable del capell.
Carn blanca, fina
i delicada, d’olor suau i gust agradable.
COMESTIBILITAT:
És un bon comestible, quan és jove, si rebutgem el peu que és molt fibrós. A la
planxa amb un raig d’oli i un pessic de sal. No necessita més.
Les làmines van fent-se negres fins que es liqüen |
Es pot confondre
amb altres espècies de Coprinus, però
totes són mes petites (com Coprinus
spadiceisporus), algunes de les quals poden ser tòxiques.
Potser la més semblant és Coprinus
atramentarius però té la cutícula més fosca i a penes té esquames, tot i
que rep el mateix nom vulgar de bolet de femer.
CURIOSITATS
MICOLÒGIQUES: Les espècies del gènere Coprinus
tenen una curiosa forma de dispersar les seues espores a gran distància. La
seua carn és deliqüescent, és a dir,
que es dissol amb facilitat amb la humitat produint una mena de líquid negre, semblant
a la tinta, amb gran quantitat d’espores que es dispersen així pel terra i són
arrossegades per l’aigua de pluja.
Peu blanc i llis |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El gènere Coprinus pren el nom del grec "κόπρινος
kóprinos" que deriva de "κόπρος cópros" fem, que
creix en el fem. L’epítet específic comatus deriva de "coma"
pel, és a dir, provist de pel, en referència a les esquames filamentoses de la
cutícula.
Cal tindre la precaució de no consumir les que surten a les
vores de les carreteres o als camps tractats perquè tenen la propietat
d’absorbir els metalls pesants.
Família Agaricaceae
Llegiu l'advertència
abans de fer de boletaires o pebrassers.
No he vist mai un bolet com aquest!
ResponEliminaUna abraçada.