NOMS: francès: Clitocybe méridional,
Clitocybe feutré variété méridionale. Alemany:
Graufilziger Trichterling.
 |
| Surt a la tardor als pinars |
SINÒNIMS: Clitocybe
squamulosoides var. meridionalis Bon; Clitocybe
meridionalis (Bon) P. Roux
HÀBITAT: Surt a la tardor als
pinars de pi blanc (Pinus halepensis)
o pinaster
 |
| Peu concolor amb el barret i carn blanca |
DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu de 4 a 7 cm de
diàmetre, En forma d’embut però amb mamelló al fons i el marge revolut; amb el
temps va aplanant-se. Cutícula lleument esquamosa, de color bru.
Himeni de làmines
decurrents, arquejades i prou atapeït, primer blanques i fent-se gradualment de
color cafè amb llet, com el barret però més clar.
 |
| Làmines decurrents |
Peu o estípit
cilíndric, de 3-5 x 0,5-1,5 cm, concolor amb el barret o potser més pàl·lid.
Carn minsa,
blanquinosa d’olor ciànic.
COMESTIBILITAT:
Sense valor culinari
CURIOSITATS
MICOLÒGIQUES: L'ús de fongs pels éssers humans es remunta a la prehistòria.
Ötzi l'Home del Gel, una
mòmia ben conservada d'uns 5300 anys, del Neolític, que es va trobar congelat
als Alps austríacs, portava dues espècies de bolets que s'han pogut utilitzar
com a esca (Fomes fomentarius), o amb fins medicinals (Piptoporus
betulinus). Els pobles antics han utilitzat els fongs com a font
d'aliment durant milers d'anys, sovint sense saber-ho, en la preparació de pa
amb llevat i els sucs fermentats.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El
nom genèric Infundibulicybe
ve de “infundibulum” embut, i “κυβη cybe” cap, per la forma
d’embut que prenen els capells. L’epítet específic meridionalis ve de “meridies” migdia,
meridional, del sud perquè no apareix a les terres del nord.
Família Tricholomataceae
Llegiu l'advertència
abans de fer de boletaires o pebrassers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada