NOMS: Pet de
llop. Castellà: Pedo de Lobo. Cuesco
de Lobo. Bejín blando. Gallego: Bufo
de vella. Fungato. Èuscara: Astapuzt
bigun. Francès: Vesse-de-loup molle. Anglès: Smooth
puffball. Soft puffball. Neerlandès:
Zachtstekelige stuifzwam.
Lycoperdon molle |
SINÒNIMS: Lycoperdon gemmatum var. molle (Pers.) De Toni
HÀBITAT: Surt per
tot arreu, en pinars o boscos mixtes, a l’estiu i tardor.
DESCRIPCIÓ: Carpòfor globós o piriforme, de fins 5
cm de diàmetre, amb la part exterior (l’exoperidi) de color bru clar, groguenc
o olivaci, recobert de petits grànuls pareguts a agullons que es desprenen amb
facilitat, deixant la superfície llisa, sense cap marca. Té un rizomorf d’uns 2 cm i un porus apical
(ostíol) que acaba esgarrant-se de manera irregular. Gleva compacta i blanca de jove que va fent-se brunenca obscura i
purulenta.
Gleva madura |
COMESTIBILITAT:
Tot i que podria consumir-se de jove, quan la gleva és blanca, no té cap interès
culinari per no tindre sabor ni olor apreciable.
Es pot confondre
amb Lycoperdon perlatum, però aquest
té els grànuls més espinosos.
Proveït de rizomorf |
CURIOSITATS
MICOLÒGIQUES: El carpòfor és l’òrgan de dispersió d’espores, que en aquest
gènere es caracteritza pel mecanisme per a dispersar-les. Consta d’un globus ple
d’espores amb un porus apical (ostíol) per on expulsa un núvol d’espores, quan
està madur, amb la mínima pressió. Així amb una sola gota d’aigua de pluja que
caiga sobre el carpòfor o el lleu fregament d’un animal provoca l’eixida de
gran quantitat d’espores.
Exoperidi cobert de petits grànuls que cauen amb facilitat |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Lycoperdon
deriva del grec “λύκος lykos” llop, i
“πέρδον perdon” pet, és a dir, pet de
llop, per l’efecte visual de l’eixida de les espores. L’epítet específic molle ve del llatí “mollis, -e” tendre, suau, flexible.
En aquest cas el nom comú reprodueix el nom científic del
gènere.
Família Lycoperdaceae
Llegiu l'advertència
abans de fer de boletaires o pebrassers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada