Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 27 de gener del 2016

Mycena pura (Pers.) P. Kumm

NOMS: Micena neta. Pimpinella. Castellà: Micena pura. Èuscara: Kanpaitxo arbuisain. Kanpaitxo arrosa. Francès: Mycene pure. Italià: Micena lilla. Anglès: Lilac bonnet. Amethyst agàric. Alemany: Gemeiner Rettich-Helmling. Neerlandès: Gewoon elfenschermpje.

Capell de color molt variable
SINÒNIMS: Agaricus purus Pers.; Mycena pseudopura Cooke.

HÀBITAT: Apareix en pinars, carrascars o boscos mixtes des de finals de l’estiu i la tardor.

DESCRIPCIÓ: És una de les micenes més comuns i variable en quant a mida i color. Capell, barret o píleu de 1,5 a 5 cm de diàmetre, en principi convex que acaba aplanant-se, amb mamelló central, de color entre lila molt clar i blavós, inclús blanquinós o groguenc. Els marges són estriats per transparència, especialment en temps humit, doncs són higròfans (absorbeix humitat).

Peu fistulós 
Himeni de làmines escotades, separades, ventrudes, amples, amb lamel·les, de color blanquinós o lila clar.

Peu o estípit llis, buit, un poc més ample a la base, de 2 a 7 cm d’alçada per 2,5 a 5 mm d’ample, de color més obscur que el capell.

Himeni amb làmines ventrudes i separades
Carn minsa que fa olor de rave

COMESTIBILITAT: És considerada tòxica, que pot produir trastorns intestinals i la síndrome psicotròpica que consisteix en al·lucinacions visuals, acceleració del ritme cardíac, nàusees, diarrees i vòmits.   

Es pot confondre amb moltes espècies d’aquest gènere, com per exemple Mycena rosea però aquesta té el capell tot de color de rosa i és més gran.  

Capell mamellonat
CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: A diferència de les plantes, que produeixen el seu propi aliment amb l'energia de la llum, els fongs són com versions en miniatura dels nostres estómacs, però com si s'hagueren tornat del revés. Els fongs per alimentar-se alliberen enzims fora dels seus cossos que descomponen els aliments en partícules més petites per a poder absorbir-les. Aquesta estratègia d'alimentació significa que els fongs sempre viuen en i sobre el seu menjar.

Cutícula de color variable de marge estriat per transparència
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Mycena deriva del grec  "mýkes" fong. Diu la llegenda que el nom de la ciutat de Micenes (Mykēnē, apareix en escrits d’Homer) deriva de la paraula grega "μύκης mykēs" bolet, fong. El geògraf Pausànias (segle II) donava dues propostes per a l'explicació del nom de la ciutat. L'una era que Perseu, el mític fundador de la ciutat fill de Zeus i de Dànae, li havia posat aquest nom per la funda de la seva espasa, que ell anomenava "mykēs" bolet. L'altra era perquè al lloc on va decidir crear la ciutat hi havia molts bolets.

Aquesta espècie és un demostrat bioacumulador de l’element bor.

Família Mycenaceae

  
                     
Llegiu  l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...