Menuda Natura: Calendula officinalis L.

dissabte, 20 de febrer del 2016

Calendula officinalis L.

NOMS: Boixac. Calèndula. Boixac de jardí. Llevamà de jardí. Castellà: Caléndula. Maravilla. Gallego: Lenzoa. Herba centella. Èuscara: Ilena. Ilherrilili. Aingeru Lorea. Occità: Gaug. Portuguès: Maravilhas. Boninas. Francès: Souci officinal. Souci. Italià: Calendula. Fiorrancio coltivato. Angles: Garden Marigold. Pot Marigold. Alemany: Garten-Ringelblume. Neerlandès: Tuingoudsbloem. Grec: Καλεντούλα. Νεκρολούλουδα.

Surt naturalitzada en zones ruderals, camins i camps

SINÒNIMS: Caltha officinalis (L.) Moench

DISTRIBUCIÓ: D’origen desconegut. Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Chenopodietalia muralis. Cultivada con planta ornamental però també surt naturalitzada en camps de conreu, camins i amb la vegetació ruderal.

Pot arribar a fer mig metre d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta anual, tot i que de vegades es comporta com perenne però de vida curta, multicaule, que pot arribar fins al mig metre d’alçada, amb les tiges lignificades a la base i cobertes de pèls glandulars.

Fulles sèssils i pubescents

Fulles de distribució alterna, sèssils i fins i tot amplexicaules les superiors. Oblan-lanceolades, pubescents, amb el marge enter, dentat i de vegades ondulat.

Capítols grans amb lígules exteriors i flòsculs en botó central

Flors en capítols, de fins 7 cm de diàmetre, amb bràctees involucrals llargament lanceolades, amb pèls, i molt més curtes que les lígules exteriors de color groc o taronja; el botó central format per flòsculs que poden ser de color groc, taronja o marró. Floreix d’abril a octubre.

Aquenis de tres formes diferents

Fruit en aquenis sense vil·là de formes diferents: uns recorbats, altres tuberculats i encara altres costelluts.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els fruits del boixac surten de les flors ligulades, ja que les flors tubuloses del botó central són masculines. S’originen tres tipus diferents de fruits, uns són vorejats d’amples ales membranes per ser dispersats pel vent; altres porten pèls ganxuts al dors per enganxar-se al pèl dels animals i poder germinar lluny de la planta mare; i un tercer tipus que no presenta cap dispositiu especial per poder germinar al mateix lloc.

Bràctees involucrals no arriben a la meitat de les lígules

USOS I PROPIETATS: La inflorescència té propietats antipirètica, demulcent i vulnerària. El ungüent fet amb els pètals es pot utilitzar per combatre la inflamació o sequedat de la pell: ferides, èczema sec, irritació dels mugrons en la lactància, escaldadura i eritema solar. A més és antifúngica i astringent. (Mètode)

És una espècie molt emprada en jardineria, per la qual cosa s’han desenvolupat diverses varietats.

Hom diu que repel·leix els insectes i les arrels secreten substàncies que allunyen els cucs de terra.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Calendula ve del llatí “calendae” que significa primer dia del mes, amb una terminació en diminutiu, és a dir, petit calendari, o a través dels mesos, perquè amb l’obertura i tancament dels capítols marcava la duració del dia i té un llarg període de floració. L’epítet específic officinalis vol dir medicinal, s'aplica a moltes espècies que des de fa molt temps han estat considerades medicinals.

L’ús del boixac està documentat des de l’Antiga Grècia. A l’Edat Mitjana l’emperador Carlemany va emetre la Capitulare de villis vel curtis imperii mitjançant la qual animava els seus súbdits a cultivar una sèrie d’herbes i condiments que no haurien de faltar mai als seus camps, entre les quals estava el “solsequian” que s’identifica amb la Calendula officinalis.

Calendula officinalis va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, vol. 2: 921, 1753

Família Compositae, (Asteraceae)