NOMS: Bolet de
soca. Castellà: Seta lanosa.
Esquizófilo común. Èuscara:
Ardagaitxo. Francès: Schizophylle commun. Anglès: Split Gill. Common Porecrust. Alemany: Gemeiner
Spaltblättling. Neerlandès: Waaiertje.
Creix sobre troncs morts o vius |
SINÒNIMS: Agaricus
alneus L.
DISTRIBUCIÓ: És una de les espècies més comuns i amplament
distribuïdes del planeta.
HÀBITAT: El podem
trobar durant tot l’any sobre troncs d’arbres que parasita o sobre troncs morts,
doncs també és sapròfita.
Làmines dividides |
DESCRIPCIÓ: Bolet
petit, de fins 4 cm, amb capell en
forma de ventall o de conquilla, amb la cutícula coberta per una capa llanosa
blanca i el marge de vagades lobulat, i revolut.
Himeni format pel
que aparenten ser làmines espaiades i excèntriques, que presenten un arestes
bífides, que en realitat són uns plecs que protegeixen l’himeni. Quan el temps
està humit s’obrin per deixar l’himeni lliure per deixar les espores però quan
l’ambient està sec es tanquen. Poden ser blanquinoses, grisoses o color
canyella.
Cutícula coberta per una capa llanosa |
No tenen peu o,
en cas que hi haja és lateral i molt
curt.
Carn minsa de
textura corretjosa, de sabor i olor agradable.
COMESTIBILITAT:
No té cap interès culinari si més no a les nostres terres. Si que es consumeix
a Mèxic i al nord-est de la Índia.
És difícil confondre aquesta espècie per les seues
peculiaritats. Si de cas amb alguna subespècie o varietat.
En realitat no són làmines, són uns plecs que protegeixen l’himeni. |
CURIOSITATS MICOLÒGIQUES:
Aquest gènere presenta una originalitat inusual a l’himeni, perquè les làmines
es divideixen longitudinalment, fet al qual al·ludeix el seu nom que
literalment significa “fulles dividides”. A més el cos fructífer és persistent:
s’encolleix en temps sec i es reactiva després de les pluges.
Altra peculiaritat és que els dos gens o loci que determinen la compatibilitat
entre espores tenen moltes variants possibles: 300 en un cas i més de 90 en
l’altre, el que dona més de 28.000 possibles identitats sexuals.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom de gènere Schizophyllum
deriva del grec "skhízo" amb
el significat de divisió, i "phýllon"
fulla, per les característiques laminites bífides. L’epítet commune
ve del llatí “communis, -e” comú, perquè es troba per tot arreu.
Cal evitar manipular aquesta espècie, doncs pot produir
micosi a les ungles del peus i s’ha detectat en esputs, úlceres bucals i en la
medul·la espinal de malalts, si bé els casos registrats han sigut en persones
immunodeficients.
Aquesta espècie conté un polisacàrid que s’utilitza en
medicina per al tractament de càncer de coll uterí. En l’any 2010 es va
completar la seqüència del genoma de Schizophyllum commune,
També s’han fet
estudis prometedors que presenten S commune amb un gran potencial per a
la bioremediació de terres contaminades d’urani i de cadmi a
l’ambient.
Família Schizophyllaceae
Llegiu l'advertència
abans de fer de boletaires o pebrassers.
Molt interesant aquest bolet, es bonic i les lámines tenen unes formes força fotogèniques.
ResponEliminaUn petonet.