Schizophyllum commune Fr.

NOMS: Bolet de soca. Castellà: Seta lanosa. Esquizófilo común. Èuscara: Ardagaitxo. Francès: Schizophylle commun. Anglès: Split Gill. Common Porecrust. Alemany: Gemeiner Spaltblättling. Neerlandès: Waaiertje.

Creix sobre troncs morts o vius

SINÒNIMS: Agaricus alneus L.

DISTRIBUCIÓ:  És una de les espècies més comuns i amplament distribuïdes del planeta.

HÀBITAT: El podem trobar durant tot l’any sobre troncs d’arbres que parasita o sobre troncs morts, doncs també és sapròfita.

Làmines dividides

DESCRIPCIÓ: Bolet petit, de fins 4 cm, amb capell en forma de ventall o de conquilla, amb la cutícula coberta per una capa llanosa blanca i el marge de vagades lobulat, i revolut.

Himeni format pel que aparenten ser làmines espaiades i excèntriques, que presenten un arestes bífides, que en realitat són uns plecs que protegeixen l’himeni. Quan el temps està humit s’obrin per deixar l’himeni lliure per deixar les espores però quan l’ambient està sec es tanquen. Poden ser blanquinoses, grisoses o color canyella.

Cutícula coberta per una capa llanosa

No tenen peu o, en cas que hi haja  és lateral i molt curt.

Carn minsa de textura corretjosa, de sabor i olor agradable.

COMESTIBILITAT: No té cap interès culinari si més no a les nostres terres. Si que es consumeix a Mèxic i al nord-est de la Índia.

És difícil confondre aquesta espècie per les seues peculiaritats. Si de cas amb alguna subespècie o varietat.

En realitat no són làmines, són uns plecs que protegeixen l’himeni.

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Aquest gènere presenta una originalitat inusual a l’himeni, perquè les làmines es divideixen longitudinalment, fet al qual al·ludeix el seu nom que literalment significa “fulles dividides”. A més el cos fructífer és persistent: s’encolleix en temps sec i es reactiva després de les pluges.

Altra peculiaritat és que els dos gens o loci que determinen la compatibilitat entre espores tenen moltes variants possibles: 300 en un cas i més de 90 en l’altre, el que dona més de 28.000 possibles identitats sexuals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom de gènere Schizophyllum deriva del grec "skhízo" amb el significat de divisió, i "phýllon" fulla, per les característiques laminites bífides. L’epítet commune  ve del llatí “communis, -e” comú, perquè es troba per tot arreu.

Cal evitar manipular aquesta espècie, doncs pot produir micosi a les ungles del peus i s’ha detectat en esputs, úlceres bucals i en la medul·la espinal de malalts, si bé els casos registrats han sigut en persones immunodeficients.

Aquesta espècie conté un polisacàrid que s’utilitza en medicina per al tractament de càncer de coll uterí. En l’any 2010 es va completar la seqüència del genoma de Schizophyllum commune,

També s’han fet estudis prometedors que presenten S commune amb un gran potencial per a la bioremediació de terres contaminades d’urani i de cadmi a l’ambient.

Família Schizophyllaceae

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.