Lonicera biflora Desf.

NOMS: Lligabosc biflor, Lligabosc de riu, Lligabosc valencià, Xuclamel biflor, Xuclamel de séquia, Xuclamel valencià. Castellà: Madreselva. Francès: Chèvrefeuille blanchâtre.

Espècie endèmica del Mediterrani occidental

SINÒNIMS: Lonicera canescens Schousb.

DISTRIBUCIÓ: SW de la Mediterrània. Endemisme iber-magrebí

HÀBITAT: Nerio-Tamaricetea. En rambles, riberes i als arenals buscant la protecció de les dunes. Fins els 200 metres d’altitud. Aquest de la platja de Tavernes de la Valldigna.

Arbust enfiladís caducifoli

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianes.

DESCRIPCIÓ: Arbust enfiladís, lianoide, caducifoli, amb tiges sarmentoses de fins 4 metres

Fulles oposades i peciolades

Fulles oposades, peciolades, simples, ovades i cordades a la base, de marge enter i amb pèls per les dues cares amb el revers grisós, de nervació pinnada.

Corol·la bilabiada i estams exserts

Flors zigomorfes, pentàmeres i hermafrodites, disposades en parelles a les axil·les de les fulles, cada parella sobre un peduncle. El calze és pilós, amb cinc lòbuls poc marcats i cilis marginals, persistent a la fructificació. Corol·la de 3-4 cm amb un tub estret el doble de llarg que el limbe, acabat en dos llavis: el superior amb quatre lòbuls i el inferior enter i estret. Al principi són de color blanc però van fent-se groguenques amb el temps. Androceu amb cinc estams desiguals i exserts. Gineceu amb ovari ínfer, estil filiforme i estigma capitat. Floreix de maig a l’agost

Fruits immadurs

Fruit en baia globosa de 5-7 mm, de diàmetre, blavosa o negra, pruïnosa, a la maturitat.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES :El fet que aquesta espècie estiga inclosa en els catàlegs d’espècies protegides dels territoris d’on és endèmica, ens recorda la necessitat de crear zones litorals protegides, que siguen suficient espaioses per ser viables i evitar que la urbanització incontrolada acabe amb els ecosistemes naturals, tot i que poden ser, a més, recursos turístics.

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria com arbust enfiladís en zones costaneres

L'epítet biflora és perquè té dues flors en cada peduncle

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Lonicera és en homenatge al metge i botànic alemany Adam Lonitzer (1528-1586), autor de Naturalis Historiae opus novum... de 1551. L’epítet específic biflora deriva de “bis” dos vegades, i “flos, floris” flor, és a dir, amb dues flors, perquè cada peduncle suporta dues flors. 

Lonicera biflora va ser descrita per René Desfontaines (Desf.). i publicada en Flora Atlantica. 1: 184 (1798)

Planta inclosa en el Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçades, en el  Catàleg de flora amenaçada de Catalunya i en la Lista roja de la flora vascular de Andalucía.

Família Caprifoliaceae