NOMS: Safranó. Safranet.
Safrà romí. Càrtam. Safrà bort. Castellà:
Cártamo. Alazor. Azafrán romí. Gallego:
Azafrán. Èuscara: Asta-zafraya. Basa-azaparan.
Occità: Safran salvatge. Portuguès:
Açaflor. Açafraô. Italià: Asfore. Cartamo.
Francès: Carthame des teinturiers. Safran
des teinturiers. Anglès: Safflower. Orange
carthamus. Alemany: Färber-Distel. Färber-Saflor.
Neerlandès: Saffloer. Grec: Κάρθαμος βαφικός. Ψευδοζαφουράς.
Flors en capítols |
DISTRIBUCIÓ:
Mediterrani oriental, cultivada i subespontània al nostre territori.
HÀBITAT: Surt assilvestrat
en marges, erms i llocs secs
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors.
Herba que pot sobrepassar el metre d'alçada |
DESCRIPCIÓ: Herba
anual, generalment amb una sola tija que pot assolir més d’un metre d’alçada, erecta,
ramificada a la part superior amb branquetes que es fan més grosses a baix dels
capítols, espinescent o espinosa, de color verd glauc
Fulles espinescents de distribució alterna |
Fulles repartides al llarg de la tija de
forma alterna, de marge enter o dentat i espinescent, les basals i les caulinars
inferiors peciolades, les mitjanes i superiors sèssils, ovades o lanceolades, amb
la base cuneada, de vegades divaricades. Les fulles involucrals són similars a
les bràctees externes de l’involucre.
Les flors poden ser de color groc, taronja o vermell |
Flors en capítol
embolcallat per bràctees imbricades, rematades amb espina, que formen l’involucre
de vegades araneós però no tant com la seua germana Carthamus
lanatus. Corol·la de 2,5-3 cm, amb nervis longitudinals rogencs, forma
un tub acabat en cinc lòbuls linears de color groc, taronja o vermell. Androceu
format per estams de llarg filament amb anteres grogues. Ovari amb estil groc. Floreix
de juny a octubre.
Fruits en aqueni |
Fruit en aqueni
de secció oval comprimit lateralment, sense vil·là o rudimentari que cau aviat.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les plantes d’ambients àrids, com el càrtam, solen estar
proveïts d’una arrel pivotant, o axonomorfa,
que s’endinsa al terra cercant humitat. Aquest tipus d’arrel és el més comú a
les plantes dicotiledònies. Estan formades per una arrel principal o clàvia molt
desenvolupada que penetra verticalment en el sòl i es ramifica més o menys.
involucre de vegades araneós |
USOS I PROPIETATS:
En medicina popular s’empra com porgant, vermífug i aperitiu. A més a més des d’antic
s’ha cultivat com planta tintòria, i avui en dia té aplicacions industrials i
culinaris, a més de ser emprada com espècie ornamental. Dels aquenis s’obté un
oli, l’oli de càrtam, emprat
pe a usos alimentaris o industrials. Les flors es fan servir com colorant per
substituir el safrà, i abans, s’elaborava el “rojo espanyol” utilitzat per
donar color a la cara de les dames excessivament pàl·lides.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Carthamus
deriva, probablement, de l’àrab "qurtum" o
"qortum" que significa safrà, per la presència de pigment groc a
les seues flors. L’epítet específic tinctorius ve del
llatí "tingo" que significa banyar, impregnar, tenyir.
A jaciments de l’antic
Egipte, com la tomba del faraó Tutankamon, s’han trobat garlandes d’aquesta
planta i, en altres jaciments de la dinastia XII, teixits tenyits amb càrtam.
Carthamus tinctorius va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 830. 1753.
Família Compositae (Asteraceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada