NOMS: Sindriera. Melonera d’Alger. Meló
de moro. Castellà: Sandía. Melón de agua. Gallego: Sandía. Èuscara:
Angurri. Portuguès: Melancia. Francès: Pastèque. Melon d'eau. Italià: Anguria. Cocomero. Melone
d'acqua. Anglès: Water Melon. Alemany: Wassermelone. Neerlandès: Waterlemoen. Grec: Καρπουζιά.
Flors unisexuals solitàries |
SINÒNIMS: Cucurbita citrullus L.; Momordica lanata Thunb.
DISTRIBUCIÓ: Introduïda, procedent d’Àfrica del Sud
HÀBITAT: Cultivat
i de vegades subespontani a les vores de torrents i a les platges.
Herba de tiges prostrades |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba
de tiges prostrades de fins 3 metres de llarg, cobertes de pèls
Fulles doblement dividides |
Fulles peciolades,
de fins un pam, doblement lobulades, és a dir, dividides en cinc lòbuls
profunds, amb el central més gran, que estan també dividits en lòbuls més
petits, amb el revers cobert de pèls. A l’axil·la de les fulles surten circells
Flors masculines i femenines a la mateixa planta |
Flors pedunculades,
solitàries, unisexuals, masculines i femenines a la mateixa planta (monoica),
totes de color groc. Calze amb cinc sèpals lliures de color verd. La corol·la
forma un tub, inserit al calze, acabat en cinc lòbuls arrodonits, de fins 3 cm
de diàmetre. Les masculines amb cinc estams i les femenines amb gineceu
tricarpel·lar. Floreix en juny i juliol
Fruit en pepònide |
Fruit en pepònide
de gran mesura (de 2 a 20 kg. tot i que el rècord està en 122 kg.) normalment
esfèric, el·lipsoidal o oblong, llis, de color verd amb diferents tonalitats,
amb la polpa carnosa i sucosa de color roig i sabor dolç. Les llavors són
llises de color negre o marró. En les formes silvestres la carn és dura, de
color blanc o groguenc.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: La família de les Cucurbitàcies comprèn uns 118 gèneres dels
quals només dos són autòctons dels països de parla catalana: Ecballium
i Bryonia.
La majoria són plantes anuals i enfiladisses, amb flors unisexuals, monoiques,
i amb el fruit en forma de pepònide. Hi pertanyen el meló, la carabassa o el
cogombre, entre altres.
USOS I PROPIETATS:
L’Instituto Médico Nacional de Mèxic reconeix propietats del fruit com antiblennorràgic
i diürètic. Les llavors es mengen seques o rostides i poden moldre’s per fer
pa. També contenen un oli similar al oli de llavor de carabassa que té una
acció antihelmíntica.
Amb més d’un 90% d’aigua és una fruita apetitosa i
refrescant especialment a l’estiu
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Citrullus
deriva del llatí “cetriuolus”,
diminutiu de “citrus” nom que rebien vàries plantes, entre elles el poncem (Citrus medica). A. Laguna i C. Bauhin
afirmen que s’anomena Citrullus pel
color groguenc, semblants al poncem o naronja. L’epitet específic lanatus deriva de llana, llanós, per els
pèls que cobreixen les tiges joves i el revers de les fulles. El genèric del
sinònim, Momordica, deriva del llatí
"mordeo, momordi, morsum, mordere"
mossegada, pel marge de les fulles que semblen estar mossegades
El cultiu del meló d’Alger és tan antic que ja s’esmenta
en la Bíblia. A la Península Ibèrica va ser introduït pels àrabs, principalment
en Andalusia i País Valencià, fet que reflecteixen els diferents noms comuns
que deriven de l’àrab hispànic “sandiyya”.
La porció de carn blanca que hi ha entre la carn roja i la
pell exterior verda forma part de les tallaetes
del deliciós “’arrop
i talladetes”, abans un dolç típic a la Vall D’Albaida i la Costera i ara
desaparegut.
El meló d’Alger va ser descrit per Carles Linné en
Species Plantarum 2: 1010–1011. 1753 amb el nom Cucurbita
Citrullus . En 1836 va ser reassignat al gènere Citrullus pel
botànic alemany Heinrich Adolf Schrader. Finalment Citrullus lanatus va
ser descrita per (Thunb.) Matsum. & Nakai i
publicat en Catalogus
Seminum et Sporarum in Horto Botanico Universitatis Imperialis Tokyoensis per
annos 1915 et 1916 lectorums Imperialis Tokyoensis 30, no. 854.
1916.
Família Cucurbitaceae
La sindria es una de les meves fruites preferides, al estiu i fresqueta es ideal. Bonica la floreta groga que fa!
ResponEliminaUn petonet.