NOMS: Ravenell
groc. Ravenissa. Castellà: Jaramago. Mostaza amarilla. Rabanillo falso.
Flors en raïm |
SINÒNIMS: Sinapis virgata Cav.
DISTRIBUCIÓ:
Mediterrània occidental. Endemisme Ibero-magrebí
HÀBITAT: Salsolo-Peganetalia.
Hordeion
leporini. Chenopodion muralis. Creix en vores
de camins, cunetes i prats secs i nitròfils. Fins els 400 metres d’altitud
Tiges erectes o ascendents amb pèls patents |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba
que pot assolir els 70 cm d’alçada, amb tiges erectes o ascendents ramificades
i cobertes de pèls patents, especialment a la part inferior.
Fulles basals pinnatipartides |
Fulles de la
roseta basal peciolades, de limbe pinnatipartides, amb el lòbul terminal de
grandària semblant als laterals, un poc engrossides i piloses. Les caulinars
van fent-se progressivament més petites en allargar-se de la base.
Flors amb ungla i limbe groc |
Flors en raïm. Calze
amb quatre sèpals amb pèls hirsuts. Corol·la amb quatre pètals de llarga ungla
i limbe groc disposats en creu. Androceu tetradínam, amb quatre estams més
llargs que els altres dos amb anteres grogues. Gineceu amb estigma bilobat. Floreix
de gener a juny.
Fruit en síliqua |
Fruit en síliqua linear
latisepta, més llarga que el peduncle, comprimides amb un nervi medial marcat,
dehiscent. Les llavors es disposen en dues files per lòcul.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Una síliqua és un tipus de fruit sec
en càpsula que quan està madur s'obri en dues valves
ventralment. Les llavors queden fixades sobre les dues placentes que queden
separades per unes parets anomenades septe. Quan aquest septe es
troba en la secció més estreta s'anomena angustisepte, i quan la
cloenda es troba en la secció més ampla s'anomena latisepte.
Sèpals amb pèls |
USOS I PROPIETATS:
Les fulles tendres es poden consumir com verdura
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom genèric Diplotaxis
deriva del grec "diplòos"
doble, i "tàxis" ordenament, per la disposició de les llavors
ordenades en dues files a la síliqua. L’epítet específic virgata ve del llatí “virga”
barra, vara, possiblement pels fruits rectes i erectes.
Aquesta espècie va ser descrita per Cavanilles i publicada en Descripción
de las Plantas 2: 428. 1802, amb el nom de Sinapis virgata. Més tard Candolle hi va assignar el nom Diplotaxis
virgata al ser descrita i publicada en Regni
Vegetabilis Systema Naturale 2: 631. 1821.
Família Cruciferae (Brassicaceae)
Muchisimas gracias por la información. Un abrazo desde Plantukis
ResponElimina