NOMS: Melca. Canyet.
Dacsa de bou. Mill de les Índies. Canya dolça. Castellà : Sorgo.
Trigo de Guinea Èuscara: Basartoa. Occità: Milhòca. Portuguès: Sorgo. Sorgo das vassouras.
Milho zaburro vermelho. Francès: Millet à balai, Sorgho bicolore,
Sorgho commun. Italià: Elica. Sorgo. Anglès: Broomcorn. Grain Sorghum. Alemany: Echte Mohrenhirse. Gewöhnliche
Mohrenhirse. Körnerhirste. Neerlandès:
Kafferkoren. Grec: Ντάρι. Ασπροκαλάμποκο.
Αγούλιαρος. Κεχρί.
Inflorescència de Sorghum bicolor en panícula terminal |
SINÒNIMS: Holcus bicolor L.;
Sorghum vulgare Pers.
DISTRIBUCIÓ: Paleotropical: fa referència a les
espècies distribuïdes en les regions tropicals d’Àfrica i d’Àsia, és a dir,
dels dos continents del Vell Món, en oposició a Neotropical que designa les
regions tropicals del Nou Món: Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.
HÀBITAT: Cultivat
com a farratge i subespontani en marges, vores de camins i herbassars ruderals.
Fins els 1000 metres d’altitud
Herba robusta de fins 3 metres d'alçada |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba
gramínia anual semblant a Sorghum halepense però més robust,
que pot confondre’s amb el panís (Zea
mays), especialment quan encara no està florit, que pot fer fins tres
metres d’alçada.
Fulles linears de 2-7 cm d'amplada |
Fulles linears de 2-7 cm
d’amplada i de fins 50 cm de llarg amb el nervi central marcat. Lígula de membrana ciliada
Flors fèrtils amb aresta |
Flors en panícula
terminal que pot assolir els 50 cm de longitud, amb espiguetes estèrils
oblongo-lanceolades sense aresta (mútiques) i les fèrtils inflades, obovades o el·líptiques,
amb pèls, lemma bífida amb aresta més curta que el doble de l’espigueta.
Floreix a l’estiu i tardor, de juliol a octubre
Fruit en cariopsi obovada |
Fruit en cariopsi
obovada que es manté en les espícules madures doncs no són caduques
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: La melca és coneguda com el camell dels conreus per la gran capacitat d’adaptació per poder
créixer en sòls pobres i pluja escassa. Si la sequera és prolongada no mor,
sinó que entra en latència fins que torna ha haver condicions favorables.
Lígula |
USOS I PROPIETATS:
És l’espècie cultivada del gènere Sorghum,
uns cultivars per les fulles, per a la producció de xarop i etanol, i
altres pel gra. En algunes zones d’Àsia i Àfrica es fa pa amb la farina del
gra, que també es pot expandir com les crispetes del panís, i no té gluten.
Però el gra de melca es fa servir principalment per aliment per al bestiar i
per la producció d’etanol.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Sorghum
és una derivació de "sorghi"
una veu índia que denomina una espècie d’aquest gènere. L’epítet específic bicolor està format per "bis" dos, dues voltes, i "color" color, és a dir, de dos
colors. El genèric del basiònim Holcus
deriva del grec "helcό" extraure, perquè segons Plini, seguint una
errònia i supersticiosa tradició, la planta té la propietat d’extraure del cos
qualsevol cos estrany aplicant-la al cap.
Si s’empra com a farratge cal dur cura perquè si el bestiar
no se’l menja el mateix dia que s’ha tallat, fermenta i el pot matar.
Sorghum bicolor va ser descrita per
(L.) Moench i publicada en Methodus
Plantas Horti Botanici et Agri Marburgensis : a staminum situ describendi 207.
1794.
Família Gramineae (Poaceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada