Sonchus asper (L.) Hill

NOMS: Lletsó bord. Lletsó punxós. Llicsó. Lletsó aspre. Castellà: Cerraja. Cardincha. Cardo lechero. Gallego: Cardio melardo. Leitarugas. Èuscara: Asta-uzarra. Gardabera. Portuguès: Serralha áspera. Sarralha espinhosa. Francès: Laiteron piquant, Laiteron rude, Laiteron épineux. Italià: Grespino spinoso. Anglès: Prickly sow thistle. Spiny Milk-thistle. Alemany: Dornige Gänsedistel. Neerlandès: Gekroesde Melkdistel. Ruwe Melkdistel. Grec: Σογχός ο τραχύς. Άγριο ζοχάδι.

Capítol amb involucre de tres files de bràctees 

SINÒNIMS: Sonchus oleraceus var. asper L.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Polygono-Chenopodietea. En camps, vores de camins, herbassars ruderals i llocs amb sòls humits, de vegades embassats. Fins els 1300 metres d’altitud.

Pot assolir més d'un metre d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen. Però de vegades es comporta com Teròfit, és a dir, en una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba que pot sobrepassar el metre d’alçada, amb tiges que emeten una saba lletosa quan es talla, caracteritzada per les fulles

Fulles amb aurícules aferrades a la tija

Fulles alternes, oblongues ondulades i dentades, pinnatífides o no dividides i lanceolades, espinescents, amb la característica que tenen unes aurícules a la base aferrades a la tija. Tot i això, és una espècie polimorfa en quant a la forma de les fulles

Flors ligulades de color groc

Flors en capítol envoltat per involucre que pot tindre o no cilis glandulars amb bràctees disposades en tres files. Les flors són ligulades, amb la lígula més curta que el tub de la corol·la, de color groc pàl·lid. Pot florir tot l’any però majoritàriament entre maig i octubre

Aqueni comprimit amb papus blanc

Fruit en aqueni (cípsela) comprimit llis, sense rugositats, de color marró, i papus blanc

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una bràctea o hipsofil·le és una fulla modificada que surt de l'eix de la qual surten les flors, les tiges florals o les inflorescències. La reunió de bràctees en un verticil s’anomena involucre. La família de les asteràcies acostumen a tenir involucres que embolcallen els capítols.

Fulles basals 

USOS I PROPIETATS: En medicina popular té diferents aplicacions per les seues propietats com diürètica, digestiva i laxant. En aplicacions externes és cicatritzant, antiinflamatòria, analgèsica i astringent.

Les fulles són comestibles i fan una saborosa amanida. En temps de fam era corrent emprar-la junt a altres llicsóns però ara ha caigut en desús i és considerada una mala herba.

Fruit en aqueni llis de color marró

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Sonchus deriva del grec "sónkhos" i aquest de "sómphos" que significa buit, moll, esponjós, doncs les tiges estan buides. L’epítet específic asper ve del llatí “asper-a-um” aspre, que fa referència al tacte aspre i punyent de les fulles.

Sonchus asper va ser  descrita per Carles Linné com una subespècie i publicada com Sonchus oleraceus var. asper en Species Plantarum 2: 794. 1753.; i més tard John Hill la va publicar en Herbarium Britannicum 1: 47. 1769. amb el nom acceptat actualment.

Família Compositae (Asteraceae)