NOMS: Astràgal estelat. Astràgal estel·lat. Castellà:
Astrágalo estrellado. Estrelleta cana. Francès: Astragale en
étoile, Astragale à gousses en étoile
Flors en raïm atapeït a l'àpex del peduncle |
SINÒNIMS: Astragalus
stellatus Lam.
DISTRIBUCIÓ:
Mediterrània
HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Erms, parts terofítics. Fins
els 1000 metres d’altitud.
Tija ramificada des de la base |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba
unicaule amb la tija ramificada en la base i branques decumbents o prostrades i
aplicades al terra, de poc més d’un pam, amb pèls.
Fulles imparipinnades amb pèls per les dues cares |
Fulles imparipinnades
amb 5-11 parells de folíols el·líptics de marge enter. Estípules soldades al
pecíol, amb pèls per ambdues cares.
Flors papilionades de color violeta o groc |
Flors en
inflorescències en raïm dens, format glomèruls a l’àpex del peduncle de entre
2-11 cm. Calze campanulat cobert de pèls blans i negres, amb cinc dents iguals.
Corol·la papilionada de color violeta (de vegades groga) amb l’estendard més
llarg que les ales i aquestes més llargues que la quilla. Androceu amb 10
estams diadelfs. Floreix entre abril i juny
Fruit en llegums formant una estrela |
Fruit en llegum
sèssil, curt, recte o amb l’àpex un poc corbat i el ventre carenat, coberts de
pèls. Quan maduren estan agrupats de manera radial formant una mena d’estrela.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: La família de les papilionàcies és una de les més importants a
nivell mundial, tant pel nombre d’espècies, més de 12.000, com pel seu paper
als paisatges, com per l’aprofitament humà, doncs només les gramínies són més
aprofitades per nosaltres. Majoritàriament són herbes però a la zona
mediterrània abunden els arbusts i a les zones tropicals hi ha molt arbres
d’aquesta família.
Calze amb pèls |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom genèric Astragalus deriva del grec “ἀστράγαλοϛ astrágalos”
astràgal, nom ja citat per Plini per definir una lleguminosa, pot ser per la
forma de les llavors que semblen l’os del mateix nom que grecs i romans usaven
per al joc dels daus. Altres autor defenen que el nom deriva de “αστήρ astér”
astre, i de “γάλα gála” llet, per la forma i el color de la flor i per
què les cabres que s’alimentaven d’aquesta planta augmentaven la producció de
llet. L’epítet específic stella ve
del llatí “Stella, -ae” estrela, per
l’aspecte de la infructescència en forma d’estrela.
Astragalus stella va ser descrit
per Carles Linné i publicat en Systema Naturae, ed. 12 2: 734. 1767.
Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada