NOMS: Card, Card
negre, Card nigrescent. Castellà: Cardo.
Cardo negro. Occità: Cap-d'ase. Francès: Chardon
noircissant.
Flors en capítols terminals solitaris |
SINÒNIMS: Carduus chrysacanthus subsp. hispanicus Franco;
Carduus dianius Pau; Carduus assoi subsp. hispanica (Franco)
Devesa & Talavera;
DISTRIBUCIÓ:
Mediterrània: Ibero-llevantina
HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Erms, pastures, cunetes, terres remogudes, sobre sòl bàsic
nitrificat.
Herba erecta ramificada a la part superior |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”
amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de
les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles
plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus
meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus
de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts
vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del
sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
Llarg peduncle tomentós i sense fulles |
DESCRIPCIÓ: Herba
erecta amb la tija ramificada a la part superior, molt espinosa, amb ales
discontínues que pot assolir més d’un metre d’alçada
Fulles basals dividides en lòbuls espinescents |
Fulles basals dividides,
amb lòbuls espinescents; les caulinars decurrents, més menudes quan més amunt,
amb els nervis molt marcats pel revers
Involucre globós |
Flors en capítols
terminals solitaris sobre un peduncle tomentós sense fulles, amb involucre
globós format per bràctees involucrals lanceolato-linears reflexes, les
inferiors més llargues que les mitjanes i les superiors més curtes. Flòsculs
hermafrodites més llargs que l’involucre amb corol·la tubular pentàmera blanca,
rosada o purpúria . Floreix de maig a juliol.
Fruit en aqueni amb vil·là |
Fruit en aqueni oblong
lleugerament comprimit, llis i glabre, amb línies longitudinals i papus blanc d’uns
20 mm
Fulles caulinars decurrents i espinoses |
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Hom anomena cards diverses herbes espinoses de la família de
les compostes. Un bon nombre de cards pertanyen als gèneres Cirsium i Carduus. Les espècies
del primer gènere tenen els pèls del vil·là plomosos, mentre que les de Carduus els tenen denticulats.
USOS I PROPIETATS:
D’aquesta planta no en coneguem usos ni propietats
Bràctees involucrals corbades cap avall |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: el nom del gènere Carduus deriva del sànscrit "kar"
que significa ser dur, i del grec "árdis" que significa
punxant, que punxa, en referència a les punxes dures que protegeixen la planta.
L’epítet específic nigrescens deriva
de “nigresco” fer-se negre,
possiblement per la tonalitat obscura que poden prendre les bràctees
involucrals
Carduus nigrescens subsp. hispanicus va ser descrita per
Oriol de Bolòs & Josep Vigo i publicada en
Collectanea
Botanica a Barcinonensi Botanico Instituto Edita 17(1): 91. 1987[1988].
Família Compositae (Asteraceae)
L'explicació de curiositats botàniques m'ha semblat fantàstic, es una bona manera d'identifar els cards que, ja de per si mateixos, son molt semblants i costa d'identificar-los.
ResponEliminaCom sempre, Manel, aprend molt de tot el que expliques. Gràcies.
Un petonet.