NOMS: Ruda. Ruda
bracteosa. Ruta. Castellà: Abrua, Ruda, Ruda hortense. Gallego: Ruda. Èuscara: Boskoitz. Arruda. Xixaribelarra. Portuguès: Arruda. Erva-das-bruxas. Italià: Ruta d'Aleppo. Francès: Rue de Chalep. Anglès: Wall
rue. Fringed Rue. Alemany: Gefranste Raute. Neerlandès: Franje-Wijnruit.
Grec: Απήγανος. Ρούτα η χαλέπια.
Flors amb pètals de marge laciniat |
SINÒNIMS: Ruta chalepensis L. subsp. chalepensis; Ruta
bracteosa DC.
DISTRIBUCIÓ:
Mediterrània
HÀBITAT: Salsolo-Peganion. Vegetació
ruderal, pastures i erms pasturats de clima sec. Fins els 1000 metres d’altitud
Mata de fins 70 cm d'alçada |
FORMA VITAL: Camèfit: tipus
biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix
els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen
les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Mata
llenyosa a la base de fins 70 cm d’alçada, que desprèn una olor desagradable, amb
una tija principal erecta i ramificada
Fulles molt dividides amb segments oblongs |
Fulles de
distribució alterna molt dividides en segments ovalat-oblongs, de color verd
grisós.
Flor central amb cinc pètals |
Flors en
inflorescència cimosa, amb pedicel glabre, de color groc viu. Calze amb sèpals
deltats, ovats amb l’àpex agut i glabres. Corol·la amb 4-5 pètals amb lacínies més
curtes que l’amplada del pètal al marge. Androceu amb el doble del nombre de
pètals. Bràctees oval-lanceolades més amples que el peduncle que les porta. Floreix des de febrer fins a l’agost
Fruit en càpsula |
Fruit en càpsula
berrugosa amb l’àpex dividit en quatre lòbuls
Es diferencia de Ruta
angustifolia per tindre les bràctees ovades i més amples que el
peduncle, mentre que R. angustifolia
les té més estretes i lanceolades. Ruta
graveolens té els pètals denticulats i no laciniats com les dues anteriors,
a més de ser una espècie cultivada.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: La Ruta presenta la
flor central del ramillet pentàmera i la resta tetràmeres. Un capritx de la
natura. Però qui anava a dir que la ruda, amb l’olor tan desagradable que fa,
pertany a la mateixa família que els tarongers i les llimeres amb l’aroma que
desprenen les seues flors.
Inflorescències en cimes |
USOS I PROPIETATS:
És una planta tòxica que ha sigut amplament
utilitzada en medicina popular. És abortiva, per la qual cosa no hi ha que
prendre mai en cas d’embaràs. Regula el fluix menstrual, és antiinflamatòria,
antibiòtica, és efectiva per tractar els refredats, l’artritis, les varius i
moltes més coses però cal tindre en compte que és tòxica i no hi ha que fer-la servir si no és mitjançant un
especialista. Pot produir lesions hepàtiques greus. És fotosensibilitzant, només
el seu maneig pot produir eritema i picor en la pell.
També s’empra com insecticida natural i com repel·lent d’insectes.
Existeixen formulats comercials de Ruta
chalepensis, junt amb altres plantes, per combatre un ample espectre de
plagues agrícoles, que poden utilitzar-se en agricultura integrada i ecològica, perquè no deixen residu.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Ruta
deriva del grec "ryté" que
procedeix de "rýomai" cure,
preserve, conserve, per les propietats medicinals que hom atribueix. L’epítet
específic chalepensis vol dir que
procedeix d’Alep, l’actual ciutat de Haleb al nord de Síria.
Els romans ja l’empraven per protegir-se del mal d’ull i
durant l’Edat Mitjana s’utilitzava per netejar les cases de mals esperits,
protegir de les malalties i altres bruixeries.
Ruta chalepensis va
ser descrita per Carles Linné i publicada en Mantissa
Plantarum 1: 69. 1767.
Família Rutaceae
Subscriu-t’hi al
canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A
Un flor realment curiosa la d'aquesta ruta chalepensis i bonica. Un altre que no conec.
ResponEliminaUn petonet!