Cucurbita pepo L.

NOMS: Carabasseta. Carbassa. Carbassó. Carbassera. Castellà: Calabacín. Calabacera. Gallego: Abobra. Cabaceira. Èuscara: Kui. Cuichoa. Portuguès: Abóbora-porqueira. Italià: Zucchini. Francès: Courgette. Pépon. Anglès: Marrow. Squash. Alemany: Gewöhnlicher Kürbis. Neerlandès: Sier-Pompoen. Grec: Κομποκολοκυθιά

Flors axil·lars solitàries

SINÒNIMS: Dins l’espècie Cucurbita pepo hi ha dues subespècies: la ssp. ovifera i la ssp. pepo; la carbasseta o carbassó pertany a aquest darrer, Cucurbita pepo ssp. pepo L., mentre que la ssp. ovifera és emprada amb finalitats ornamentals. Els exemplars de les fotos pertanyen a la  varietat “zucchini”

DISTRIBUCIÓ: Procedent del sud de Nord-Amèrica, principalment de l’actual Mèxic

HÀBITAT: Cultivada als horts

Planta herbàcia amb tija acanalada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia rastrera, aspra al tacte, amb tiges cilíndriques, acanalades, amb entrenusos curts d’on surten les fulles i els fruits. S’hibriden amb facilitat, raó per la qual existeixen moltes varietats.   

Fulles palmades, de vegades amb taques blanquinoses

Fulles palmades, grans, amb cinc lòbuls de marge dentat, glabres per l’anvers i amb pèls aspres pel revers. El pecíol és llarg, fort i cobert de pèls rígids. Els nervis principals surten de la base de la fulla i recorren el centre de cada lòbul. Les fulles tenen un color verd i, de vegades, amb taques blanquinoses.

Flors femenina amb peduncle curt i fort

Flors axil·lars solitàries, unisexuals amb els dos sexes en la mateixa planta (monoica); són grans i vistoses, amb un petit calze de cinc sèpals verds i la corol·la acampanada, acabada en cinc lòbuls, tot de color groc. La flor femenina té un curt i fort peduncle angulós, mentre que el peduncle de la flor masculina, molt més prim, pot assolir els 40 cm. Androceu amb tres estams. Gineceu amb ovari ínfer i tres estils amb estigma bífid.

Fruit en pepònide carnós i allargat

Fruit en pepònide carnós i massís que quan madura conté nombroses llavors de color crema, ovals i llises

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les formes cultivades d’aquesta espècie van ser domesticades a partir de varietats silvestres mexicanes. Actualment els conreessis tenen una gran varietat de caràcters als fruits, pel que s’han classificat no per afinitats genètiques, sinó en grups artificials segons els caràcters del fruit. Segons la proposta del botànic Paris (1986) les imatges mostrades ací serien de Cucurbita pepo ssp. pepo var. cylindrica.

Flor masculina amb peduncle llarg i prim

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat, en Amèrica Central i del Nord, la polpa del fruit per alleugerar inflamacions intestinals; les llavors tenen una acció diürètica que s’ha fet servir per tractar problemes del tracte urinari però també com vermífug; i les fulles s’apliquen sobre les cremades.

En la cuina té moltes aplicacions i darrerament a augmentat el seu consum per les poques calories que aporta. Es consumeix en amanida, cuit, en cremes, arrebossat, etc. És ric en carotens, vitamina C i potassi.

Diversos conreessis de la subespècie ovifera, de fruits petits i amb colors variats, són emprats com ornamentals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Cucurbita deriva del sànscrit "c’arbata" que significa corbat, rodó, per la forma dels fruits. L’epítet específic pepo és un vocable llatí que defineix el meló d’Alger o el meló de tot l’any, que deriva del grec "pépon" cremat pel sol.

Cucurbita pepo és, possiblement, una de les més antigues espècies domesticades. S’han trobat restes fòssils a Oaxaca i Ocampo, al sud de Mèxic, datats del 8000 al 5000 aC. Després dels viatges de Colom es va convertir en una verdura popular a Europa, desplaçant a la carbassera vinera (Lagenaria siceraria) que també s’utilitzava com ampolla per aigua o vi, la típica carabassa de peregrí.

Cucurbita pepo va ser descrita per Carles Linné i publicada en  Species Plantarum 2: 1010. 1753. 

Família Cucurbitaceae