NOMS: Datiler.
Palmer. Palmera. Castellà : Palma. Palma de dátiles. Palmera
datilera. Italià: Palma de datteri. Dattero.
Dattolo. Francès: Palmier-dattier. Dattier.
Anglès: Date-palm. Grec: Χουρμάδα. Τατάλια. Φοίνιξ
δακτυλοφόρος.
 |
| Cultivada com ornamental |
SINÒNIMS: Palma dactylifera (L.)
Mill.
DISTRIBUCIÓ:
Sahariana
HÀBITAT: Cultivada
com ornamental en parcs i jardins o en alineacions als carrers, i pels seus
fruits
 |
| Alineació de datileres a l'entrada de Vallada |
FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la
classificació de les formes vitals de
Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes
persistents situades a més de 2 m d'alçada.
DESCRIPCIÓ:
Aquesta palmera és pareguda a la palmera canària (Phoenix canariensis) però és més alta, pot assolir els 30 metres
d’alçada, amb un tronc prim i esvelt, a diferencia de la palmera canària que és
gruixut. A l’àpex del tronc hi ha la corona de fulles que s’obrin de forma
radial.
 |
| Fulles pinnatipartides de fins 6 metres de llarg |
Fulles pinnatipartides
de fins 6 metres de llarg, arquejades més estreta que la canària, amb menys
folíols, de 30-40 cm i estrets, de color verd grisós, que són espines dures de
fins 20 cm a la part inferior del pecíol. Els folíols, oposats, formen una “V”
respecte al raquis.
 |
| Flors unisexuals trímeres |
Flors unisexuals,
trímeres, les masculines en inflorescències amb peduncle de fins mig metre i
les espiguetes amuntonades a l’extrem, com una granereta (espàdix), mentre que
les femenines poden tindre un peduncle de fins un metre, les espiguetes no tan
amuntonades a l’extrem, i s’allarga fins a metre i mig després de la
fecundació. Floreix des de febrer fins a juny
 |
| Els dàtils, l'apreciat fruit de la palmera |
Fruit tipus baia cilíndrica
i allargada, el dàtil, que mesura de 2.5 a 8 cm, al principi de color groguenc
o ataronjat i després marró amb un sol os, la llavor, més gran que el de la
palmera canària.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: A diferència d’altres palmeres, com la canària que té un sol
tronc, la datilera trau fillols que poden fer una palmera de varis troncs o
multicaule.
 |
| Inflorescències |
USOS I PROPIETATS:
La palmera datilera es cultiva pels dàtils des de fa milers d’anys. Poden haver
unes tres mil varietats diferents, diferenciades per la qualitat dels dàtils.
Els dàtils són el principal aliment per a milions d’habitants de les zones
càlides del planeta. Els dàtils, rics en sucres i vitamines A, B i C, tenen
propietats pectorals i són molt energètics.
De les fulles se'n fan els palmons per al diumenge de Rams.
Cada palmó, és una fulla lligada amb altres per tal que no rebi l'acció de la
llum i esdevingui groga.
 |
| De tronc fi i esvelt |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Phoenix
s’atribueix a Teofrast, el filòsof grec del segle IV abans de Crist, autor
d’una Història de les plantes, el va
utilitzar Heròdot i Plini i ha arribat fins a nosaltres. Possiblement és degut
a que les datileres cremades tornen a brotar, igual que l’au Fènix ressorgia de
les cendres. Altres autors pensen que Phoenix
fa referència a Fenícia i als fenicis que van portar els dàtils i les palmeres
a tot el llarg i ample del Mediterrani.
L’epítet específic dactylifera
deriva dels vocables grecs “dáctylos”
que significa dit però també dàtil, i “phéro”
que porta, és a dir, que porta dàtils.
Aquesta palmera es conrea des de fa més de cinc mil anys, i
encara avui és la palmera més important, econòmicament, després del cocoter i
la palma d’oli. Apareix en gravats de Mesopotàmia del 2550 aC; a l’Egipte de la
V Dinastia de l’Imperi Antic hi ha columnes amb capitells que representen a la
datilera i en un plànol de la XVIII Dinastia de l’Imperi Nou, cap al 1400 aC,
es veuen alineacions de datileres en un jardí. Una moneda cartaginesa del segle
IV aC representa una datilera amb palmes i dos raïms ben carregats de dàtils.
Plini en la seu Història
Natural ja fa referència a la palmera datilera en Hispania, on la van portar els fenicis, però van ser els àrabs els
que van desenvolupar el seu cultiu.
Una mostra de la importància de la datilera és el Palmerar d’Elx, el
més gran d’Europa amb vora 250.000 exemplars, declarat Patrimoni de la
Humanitat per la UNESCO l’any 2000, i el palmerar d’Oriola un poc més menut. La
supervivència d’aquests palmerars es deu a que el territori d’Elx i Oriola va
quedar com territori que anava canviant entre els regnes de Castella i el
d’Aragó, amb lleis distintes, el que va afavorir la seua protecció.
Família Palmae (Arecaceae)
