NOMS: Card. Cardot.
Castellà: Cardo borriquero. Cardo. Cardillo.
Bràctees involucrals estretament lanceolades |
SINÒNIMS: Carduus reuterianus Boiss.
DISTRIBUCIÓ:
Mediterrània, Íbero-magrebí
HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Viu a
llocs secs, en comunitats nitròfiles, camps, erms i vores de camins. Fins els
600 metres d’altitud
Tija erecta amb ales espinescents |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba
erecta de tija simple o poc ramificada, pilosa, amb ales espinescents, de fins
50 cm d’alçada
Fulles decurrents amb espines |
Fulles de distribució
alterna, decurrents, amb lòbuls enfrontats amb espines fines, cobertes de pèls
araneosos.
Flòsculs purpuris |
Flors en petits
corimbes terminals de capítols amb involucre ovoide de bràctees involucrals
estretament lanceolades, les internes escarioses, tenyides de rosa que sobresurten
a la resta però més curtes que les flors. Els flòsculs són purpuris o, més
rarament, blancs. Floreix d’abril a juliol
Fruit en aqueni amb papus blanc |
Fruit en aqueni
de 3-4 mm, pàl·lid, amb papus d’11-13 mm.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Una característica de les espècies del gènere Carduus és que tenen pèls araneosos, és
a dir, que presenten pèls llargs i fins, més o menys entrecreuats com a
teranyines.
USOS I PROPIETATS:
En medicina popular s’empren les inflorescències en infusió perquè tenen
propietats diürètiques
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Carduus deriva de la paraula sànscrita "kar"
que significa ser dur, i del grec "árdis" que significa
punxant, que punxa, en referència a les punxes dures que protegeixen la planta. L’epítet específic bourgeanus és en
honor del botànic francès Eugène Bourgeau (1813-1877) que va herboritzar a Espanya,
Àfrica del Nord i Illes Canàries, abans d'unir-se a l'Expedició Palliser al
Canadà. En algunes publicacions apareix
com Carduus bourgaeanus, amb la mateixa etimologia.
Carduus bourgeanus va ser descrit
per E. Boissier (Boiss) i G. F. Reuter (Reut) i publicat en Pugillus
Plantarum Novarum Africae Borealis Hispaniaeque Australis 62. 1852.
Família Compositae (Asteraceae)
El conegut "cardo borriquero" que té tan mala fama, amb lo maco que és!
ResponEliminaBoniques fotos i excelent article, Manel.
Un petonet.