Lagurus ovatus L.

NOMS:  Cua de ca. Cua de llebre. Cua de rata. Moixos. Castellà : Lágrimas de la Virgen. Rabillo de conejo. Gallego: Rabo de lebre. Èuscara: Lagurusa. Portuguès: Rabo-de-lebre. Francès: Queue-de-lièvre. Chaton. Italià: Piumino. Coda di lepre. Anglès: Pussy willow grass, Rabbit’s-tail grass. Harestail Grass. Alemany: Hasenpfötchen. Hasenschwanzgras. Samtgras. Neerlandès: Hazestaart.

Flors en panícula ovoide

SINÒNIMS: Imperata ovata (L.) Tratt.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Quercetea ilicis. Viu als arenals de costa però penetra cap a l’interior per vores de camins, prats secs i terrenys sense cultivar. Fins els 500 metres d’altitud.

Tiges molt primes de fins mig metre d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia amb tiges solitàries o fasciculades, erectes, de fins 50 cm d’alçada, cobertes d’una suau pilositat blanquinosa.

Lígula curta i vil·losa

Fulles linears, planes, agudes i acuminades, cobertes de pèls sedosos, embeinadores, amb lígula curta (fins 3 mm) vil·losa i lacerada

Panícula ovoide, densa i sedosa al tacte

Flors amb totes les espiguetes reunides en una inflorescència en panícula ovoide, densa i sedosa, que la fa fàcil d’identificar. Espiguetes amb curt pedicel i una sola flor, totes hermafrodites excepte les de la base que són estèrils. Glumes membranoses i vil·loses, amb aresta ciliada com una ploma. Androceu amb dos estams amb teques sagitades disposades formant una X que vibra al vent. Gineceu amb ovari súper amb dos estigmes plomosos. Floreix d’abril a juliol.

Glumes amb aresta ciliada com una ploma

Fruit en cariopsi glabra i allargada, rica en substàncies de reserva.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Lagurus ovatus és l’única espècie del gènere. Les arestes ciliades de les glumes infereixen un aspecte de cotó molt suau. Pot confondre’s amb alguna espècie del gènere Polypogon però aquestes tenen la inflorescència allargada, no ovada, i de color verd i, amés a més, viuen en llocs humits, mentre que els moixos viuen en llocs secs.

USOS I PROPIETATS: En cultiva com planta ornamental per les atractives inflorescències. També s’empren com flor seca, de vegades tintades de colors, per fer bells manolls policroms en composicions florals seques.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Lagurus ve del grec "lagós" llebre, i “οὐρά ourá” cua, és a dir, cua de llebre, per l’aspecte de la inflorescència. L’epítet específic ovatus  ve del llatí "ovum" ou, per la forma ovada de la inflorescència.

Lagurus ovatus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 81. 1753.

Família Gramineae (Poaceae)