Melica ciliata L.

NOMS: Fenal, Fenàs, Fenàs ciliat, Mèlica ciliada. Castellà: Espiguillas de seda. Italià: Melica barbeta. Francès: Mélique ciliée. Anglès: Silky spike melic. Ciliate Melick. Alemany: Gewimpertes Perlgras. Wimper-Perlgras. Neerlandès: Wimperparelgras.

Inflorescències allargades i denses

SINÒNIMS: Arundo ciliata (L.) Clairv.; Beckeria ciliata (L.) Bernh. ex B.D. Jacks.; Claudia ciliata (L.) Opiz; Dalucum ciliatum (L.) Bubani

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Viu a les vores dels camins i llocs ruderalitzats, secs i pedregosos. Fins els 1250 metres d’altitud.

Gramínia cespitosa de tiges primes

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba gramínia cespitosa que pot assolir el metre d’alçada, amb tiges primes generalment simples.

Fulles estretes amb lígula oblonga i lacerada

Fulles estretes planes o convolutes atenuades a l’àpex, de tacte aspre, amb beina glabra i pèls al marge. Lígula oblonga i normalment lacerada (dividida irregularment)

Lemma amb pèls sedosos

Flors en inflorescències allargades i denses, de color groguenc, erectes, amb llarg peduncle, amb llargs pèls sedosos a les espiguetes que estan comprimides lateralment, amb una sola flor hermafrodita. Glumes iguals. La lemma de la flor fèrtil té llargs pèls sedosos i blancs. Androceu amb tres estams d’anteres sagitades disposades en X que vibren al vent. Gineceu d’ovari súper amb tres estigmes plomosos. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en cariopsi de color bru

Fruit en cariopsi bruna i glabra amb una sola llavor rica en midó.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És una planta molt variable i amb diverses subespècies reconegudes, de les quals en trobem dos als Països Catalans: la subsp. magnolii presenta la panícula més gran (de 12 a 25 cm), pàl·lida, molt ramificada i no unilateral. Té les espiguetes també més grans (de 6 a 9 mm) i les tiges amb un sol entrenús sota la inflorescència. Aquesta subespècie és pròpia de prats secs; i la subsp. ciliata que presenta la panícula més petita (de 8 a 15 mm), generalment brunenca i més o menys unilateral. Té les espiguetes més petites (de 5 a 7 mm) i les tiges fasciculades, ambdós o tres  entrenusos sota la inflorescència. Aquesta subespècie es troba als murs i als pedruscalls.

USOS I PROPIETATS: S’empra con ornamental en jardins de baix manteniment

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Melica ve del llatí "milium" mill, de la derivació medieval "melica, milica" en referència a la forma del cariopsi, o pot derivar del grec "meli, melitos" mel, pel sabor dolç de la tija. L’epítet específic ciliata ve del llatí “cilium” pestanya, és a dir, amb pestanyes.

Melica ciliata va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 66. 1753. 

Família Gramineae (Poaceae)