Nicotiana glauca Graham

NOMS: Femera, Gandul. Tabac americà, Tabac de jardí, Tabac d’espasa, Tabac groc. Tabaquera de moro. Castellà: Gandul. Calenturero. Tabaco lampiño. Palan palan. Portuguès: Charuto-do-rei. italià: Tabacco glauco. Francès: Tabac arborescent, Tabac glauques. Anglès: Glaucous tobacco. Mustard-tree. Tree tobacco. Alemany: Blauer Tabak. Neerlandès: Blauwgroene Tabak. Boomtabak. Grec: Νικοτιάνα γλαυκόχρους. Αποτσιπωμένο. Γιατρούσα. Νικοτιανή η γλαυκή.

Flors en panícula

SINÒNIMS: Nicotidendron glauca (Graham) Griseb.

DISTRIBUCIÓ: Amèrica del Sud.

HÀBITAT: Salsolo-Peganion. És una planta introduïda d’Amèrica del Sud, naturalitzada a llocs alterats i secs, ruderal, vores de camins, torrents, i no és estrany veure-les als murs o les teulades. Fins els 500 metres d’altitud

Arbust perennifoli glauc

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, és un faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbust perennifoli, que pot arribar a fer-se un petit arbre de fins cinc metres d’alçada, amb l’escorça glabra de color glauc. Tiges cilíndriques i poc ramificades

Fulles glauques de marge enter

Fulles peciolades, ovato-lanceolades, de marge enter i de color glauc

Flors grogues de corol·la tubulosa

Flors en inflorescències en panícula de flors hermafrodites i pentàmeres, calze tubulós i persistent acabat en cinc lòbuls lanceolats. Corol·la tubulosa de color groc dilatada a l’àpex, amb cinc petits lòbuls. Androceu format per cinc estams inserits a la base de la corol·la. Gineceu amb ovari súper amb estil acabat en estigma capitat. Floreix d’abril a juliol

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula el·lipsoïdal penjant, de fins un centímetre de diàmetre que s’obri per dues valves longitudinals per deixar sortir les nombroses llavors petites i rugoses.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La família de les solanàcies comprèn espècies de gran valor per la nostra alimentació, com la tomaquera (Solanum lycopersicum), l’alberginiera (Solanum melongena), la pebrotera (Capsicum annuum) o la creïllera (Solanum tuberosum), però també plantes tòxiques com el tabac (Nicotiana tabacum) o la belladona (Atropa belladona).

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’han emprat les fulles  externament, triturades i en forma de cataplasmes, com a calmant i desinflamatori de grans i bonys, i com a desinfectant i cicatritzant de ferides. Cal però precaució perquè són tòxiques al consumir-les. Els banys de la decocció de les tiges tendres són útils contra les hemorroides.

Ha estat cultivada com a ornamental en jardineria, tot i que no és molt apreciada en el sector.

Flors de Nicotiana glauca

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Nicotiana fou establert per Tournefort (1694-1700), i acceptat per Linné, en honor a Jean Nicot (1530-1600), ambaixador francès a Portugal on va cultivar el tabac. El nom específic glauca és un epítet llatí que deriva del grec “glaukos” que significa de color verd blavós, pel color de les fulles i l’escorça.

En 1560 Jean Nicot va enviar a la reina Catalina de Mèdici vídua de França, rapé, és a dir, tabac en pols, per alleugerar les migranyes de Francesc II. Açò va fer que el tabac es popularitzés a la cort francesa i, des d’allí, a la resta de corts europees.

Aquesta planta va ser introduïda en Espanya com una planta ornamental per a jardí, primer a les illes Canàries, on té caràcter invasor, i després a les costes mediterrànies de la península Ibèrica. Va ser inclosa en el Catálogo español de especies exóticas invasoras del Real Decreto 630/2013, de 2 d’agost però una sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem del 21 de gener de 2015 va anular la inclusió, mantenint-la però com Exòtica invasora a la Comunitat Autònoma de Canàries.

Nicotiana glauca va ser descrita per Robert Graham i publicada en Botanical Magazine 55: pl. 2837. 1828. 

Família Solanaceae