NOMS: Assotacrist.
Cap de poll. Castellà: Cardo blanco.
Cardo cuco. Cabeza de pollo. Azafrán descarnado. Azotacristos. Francès: Cirse
acarna. Chardon acanthin. Italià:
Carda acantino. Cardo spino-bianco. Alemany:
Gemeine stacheldistel. Sperrdistel. Anglès:
Soldier thistle. Yellow-spine thistle. Grec:
Αγάθη.
Capítols terminals en grups densos |
SINÒNIMS: Carduus acarna L.
(Basiònim); Cirsium acarna (L.) Moench
DISTRIBUCIÓ:
Mediterrània
HÀBITAT: Thero-Brometalia. Vores de camins, erms, en llocs àrids. Fins els 1000
metres d’altitud
Herba molt espinosa de fins 70 cm d'alçada |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba
espinosa, que pot arribar als 70 cm d’alçada, amb pèls araneosos, amb tiges
ramificades des de la base, alades al llarg de tota la tija.
Fulles estretes, amb espines grogues |
Fulles de
distribució alterna, decurrents, pinnatífides, amb espines bífides grogues al
marge, consistència coriàcia i color verd grisós. Nervi central molt marcat pel
revers
Flors tubulars rosa o porpra en capítols |
Flors en capítols
terminals en grups densos, sèssils, rodejats de fulles involucrals que
sobrepassen els capítols. Involucre oblong-ovoide amb bràctees coriàcies tomentoses
i aplicades, amb apèndix terminal espinós. Flòsculs de color de rosa,
hermafrodites, que a penes sobrepassen l’involucre, amb la corol·la tubular. Androceu
amb estams de filament lliure. Floreix de juny a setembre.
Fruit en aqueni llis i lluent |
Fruit en aqueni
oblong lleugerament comprimit, de 5-6 mm, glabre amb la superfície llisa i
lluenta i vil·là blanc amb pèls soldats a la base que cau amb facilitat.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: En la família de les compostes o asteràcies les flors no tenen
calze o el tenen molt modificat formant un papus o vil·là que pot tindre dues o
més esquames, cerres o pèls persistents. El papus pot ser doncs pilós, barbat (amb
petits pèls) o plomós, com en aquest cas.
Les fulles involucrals sobrepassen els capítols |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Picnomon
deriva del grec “πυκνός pyknós” densos,
espessos, i de "nomos" pastura,
és a dir, pastura densa, possiblement per les espines atapeïdes. L’epítet
específic acarna ve del grec “ἄκορνα, ácorna” acarna, una planta
espinosa pareguda a un card citada per Teofrast. En el gènere Bromelia aquest epítet té un altre significa: deriva del prefix
privatiu grec “a” i de “κάρνον karnon” trompeta, banya, és
a dir, sense trompeta, només en gèneres amb flors campanulades.
És considerada una mala herba perquè competeix amb cultius
de cereals i pot ofegar i fer malbé la maquinària de collita. Les seves espines
afilades fan mal a les ovelles i als gossos i es redueix així la zona de
pasturatge disponible.
Picnomon acarna va ser descrit
per Alexandre Henri Gabriel de Cassini (Cass.) i publicada en Dictionnaire
des Sciences Naturelles, ed. 2 40:. 1862. Prèviament havia sigut
descrita per Carles Linné que va adjudicar-hi el nom de Carduus acarna en
Species Plantarum 2: 820.
1753.
Família Compositae (Asteraceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada