NOMS: Tassa de
bruc. Orella de conill. Castellà:
Clitocibe embudado. Candela. Platera menor. Èuscara: Inbutu. Italià: Imbutino. Cimballina. Francès: Clitocybe en entonnoir. Coupe bocagère. Anglès: Forest funnelcap. Common
Funnel. Alemany: Ockerbrauner Trichterling.
 |
| Clitocybe gibba |
SINÒNIMS: Agaricus
gibbus Pers.; Infundibulicybe
gibba (Pers.) Harmaja;
Clitocybe
infundibuliformis (Schaeff.) Quélet
HÀBITAT: Surt a
la tardor sota les coníferes i planifolis de les zones temprades, i al bosc
mixt mediterrani format per carrasca (Quercus ilex) i pi blanc (Pinus halepensis).
DESCRIPCIÓ: Capell de forma plana amb mamelló
central quan és jove però que esdevé en forma d’embut i desapareix el mamelló.
Arriba als 8 cm de diàmetre com a màxim. La cutícula és de color crema, seca,
amb el marge corbat, poc ondulat i fi.
Himeni format per
làmines atapeïdes i decurrents pel peu, de color blanc.
Peu central,
cilíndric, esvelt, de concolor amb el barret o més clar. De vegades amb la base
recoberta de toment blanquinós.
Carn minsa,
consistent, corretjosa la del capell i esponjosa la del peu. Sabor suau i olor
agradable.
Es pot confondre
amb altres Clitocybe com C. meridionalis o C. mediterranea però en cap d’aquests casos hi ha perill, altre cas
és la confusió amb els clitocybes blancs que són tòxics.
COMESTIBILITAT:
No té interès culinari perquè és dura l’escassa carn, a més a més el exemplars
adults poden provocar el síndrome muscarínic. (Mai no mengi qualsevol bolet fins
que estigi segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un
verí mortal)
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Clitocybe deriva
del grec “κλῑτύς clitus” pendent, inclinat, i “κυβη cybe” cap, és a dir, amb el
cap inclinat, per la forma del capell inclinat per la forma d’embut que pren, a
causa de les làmines decurrents. L’epítet específic gibba ve del llatí “gibbus,
a, um” convex, per la presència
d’algun òrgan que presenta una mena de gepa. En aquest cas pel mamelló que
presenta quan és jove.
Clitocybe
gibba va ser publicada per Paul Kummer en Der
Führer in die Pilzkunde (Zerbst): 123 (1871)
CURIOSITATS
MICOLÒGIQUES: El síndrome muscarínic el produeix la muscarina que contenen
alguns bolets, com nombrosos Inocybe i
alguns Clitocybe. La simptomatologia
es desenvolupa en tan sols 15-30 minuts després de la ingesta, i està produïda
per l’estimulació colinèrgica (síndrome mico-colinergic), i consisteix en la
presència de sudoració, salivació, llagrimeig (síndrome SSL), miosi, visió
borrosa, augment de la secreció bronquial, còlics abdominals, diarrea aquosa,
hipotensió i bradicàrdia. La sudoració és abundant, i arriba a amerar la roba. En
general les molèsties cedeixen en el curs d’algunes hores, inclús sense
tractament.
Família
Tricholomataceae
Llegiu l'advertència
abans de fer de boletaires o pebrassers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada