NOMS: Castellà: Lepiota púdica. Lepiota
blanca. Èuscara: Galanperna zuria. Italià: Mazza di tamburo liscia. Francès: Lépiote pudique. Anglès: White
dapperling, White Agaricus
mushroom. Alemany: Rosablätteriger Schirmpilz. Gemeine
Egerlingsschirmling.
Surt en setembre sobre la gepa dels jardins |
SINÒNIMS: Agaricus
leucothites Vittad.; Agaricus naucinus Fr.; Lepiota
naucina (Fr.) P. Kumm.
HÀBITAT: Surt al
mes de setembre sobre la gespa dels jardins i els prats. També a les clarianes
de
les pinedes.
DESCRIPCIÓ: Capell de fins 10 cm de diàmetre,
globós que va fent-se convex i pla amb el marge enrotllat. Cutícula blanca,
llisa, eixuta i mat, sense esquames. El centre pot prendre un poc de color cafè
amb llet
Làmines lliures blanques |
Himeni de làmines
fines, lliures i ventrudes amb lamèl·lules, blanques, que van prenent un color
rosat amb el temps. Esporada blanca.
Peu fàcilment
separable del barret, central, esvelt, de 5-10 x 0,7-1,5 cm, primer ple i
després es fa fistulós, blanc i llis, si de cas un poc rosat a la part superior,
amb anell, un poc gruixut a la base però sense volva.
Carn escassa, compacta
al barret, blanca, de sabor i olor fúngics.
Cutícula del barret blanca i llisa |
Es pot confondre
amb Amanita phalloides, que és mortal però les amanites porten
volva apart de l’anell. També pot confondre’s amb les morenes Agaricus sp. però aquestes són
comestibles i, a més a més, tenen les làmines de color marró.
COMESTIBILITAT: És
un bolet comestible de qualitat mitjana. Cal anar en compte perquè absorbeix
molts dels productes químics emprats en hortes i gespes. (Mai no mengi
qualsevol bolet fins que estiga segur que és comestible, ja que molts són
tòxics i alguns són un verí mortal)
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Leucoagaricus
deriva del grec "λευκός leukós"
blanc, i de "Agaricus" un gènere
de fongs (bolet) amb espècies molt semblants a aquesta però que tenen les
làmines marrons i no blanques com aquest. L’epítet específic leucothites ve del grec "λευκός leukós" blanc
CURIOSITATS
MICOLÒGIQUES: A Oregó s’ha trobat un fong que s’estén sota terra quasi mil hectàrees,
amb un pes de més de 600 tones, i es calcula que va començar a estendre’s abans
de Crist. Aquestes característiques el converteixen en el ser viu més gran del
gran del món conegut.
Família Agaricaceae
Llegiu l'advertència
abans de fer de boletaires o pebrassers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada