Medicago minima (L.) L.

NOMS: Melgó mínim. Trèvol de llapassa, Userda borda. Castellà: Carretilla menor, Carretones, Carretón chico, Mielga. Portuguès: Luzerna-pequena. Francès: Luzerne naine, Petite luzerne. Italià: Erba-medica mínima. Anglès: Bur medick, Little burclover, Little mèdic. Alemany: Kleiner Schneckenklee. Zwerg-Schneckenklee. Neerlandès: Kleine Rupsklaver.

Flors en grups de 2-6 

SINÒNIMS: Medicago minima var. recta Burnat; Medicago polymorpha var. minima L. (basiònim);

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Prats terofítics, coscollars, erms, fins els 1500 metres d’altitud

Herba ramificada des de la base i prostrada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba ramificada des de la base, prostrada, amb tiges pubescents, com tota la planta, de fins 40 cm de llargues

Fulles trifoliades amb nombrosos pèls per ambdues cares

Fulles compostes per tres folíols obovats, amb una o més dents a la part superior, pubescents per ambdues cares. Estípules enteres, a diferència d’altres espècies del gènere que les tenen dentades,

Flor groga papilionada amb l'estendard més llarg que la quilla 

Flors papilionades de calze cobert de pèls amb cinc dents. Corol·la groga, de 2-5 mm, que apareixen en grups de 2-6 flors, amb l’estendard més llarg que la quilla i el peduncle més curt que la fulla corresponent. Floreix de maig a juny.

Fruit en llegum en espiral amb agullons llargs i uncinats 

Fruit en llegum en espiral, de 2,5-4 mm de diàmetre, amb agullons tant o més llargs que el diàmetre del fruit, drets, amb l’àpex encorbat com un ganxo (uncinat)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una de las característiques de les espècies del gènere Medicago és que tenen els fruits indehiscents més o menys enrotllats en espiral o, com a mínim, falcats. Les fulles són sempre trifoliades i amb estípules, adnates al pecíol, enteres, serrades o laciniades.

USOS I PROPIETATS: És una bona planta mel·lífera i enriqueix el sòl fixant el nitrogen de l’aire als nòduls de les seues arrels. És interessant com a farratge en zones seques perquè suporta molt bé l’estrès hídric,

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Medicago deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (actual Iran), i del sufix llatí –ago, -inis, que indica paregut o relació. L’epítet específic minima deriva del llatí “minimus, a, um” superlatiu de "parvus" petit, és a dir, petitíssim, mínim.

Medicago minima va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 780–781. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)