NOMS: Washingtònia.
Palmera filosa. Castellà : Palmera de Califòrnia. Portuguès: Palmeira-de-saia.Palmeira-da-califórnia.
Washingtonia-de-saia. Italià: Palma
californiana. Francès: Palmier
à jupons. Palmier de Californie. Anglès:
California Fan-palm. Petticoatpalm. Alemany:
Kalifornische Washingtonpalme. Fädige Washingtonie.
Inflorescències arquejades |
SINÒNIMS: Pritchardia filifera Linden
ex André (basiònim); Brahea filifera (Linden ex André)
W.Watson
DISTRIBUCIÓ:
Amèrica (Sud-est de Califòrnia, Oest d´Arizona i Nord-est de Mèxic.)
HÀBITAT: Cultivada
com ornamental als jardins, places i carrers. Fins els 800 metres d’altitud.
Pot arribar als 18 metres d'alçada |
FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la
classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents
situades a més de 2 m d'alçada.
DESCRIPCIÓ:
Palmera que pot arribar als 18 metres d’alçada, amb un tronc amb fissures verticals
Fulles palmades amb llarg pecíol |
Fulles palmades
amb el limbe de fins dos metres de diàmetre, dividits en segments que mesuren
més d’un metre, amb l’àpex profundament dividit i acompanyats per llargs fils. El
pecíol mesura d’una dos metres de llarg, amb espines corbades de color
vermellós a les vores, i acaba en una lígula o hàstula triangular i membranosa.
Aquesta palmera té la característica de mantenir totes les fulles seques
penjant al llarg del tronc, si no les lleven o les tira el vent.
Inflorescències ramificades tan llargues o més que les fulles |
Flors en
inflorescències ascendents i arquejades, normalment més llargues que les
fulles, que es ramifiquen i cada braç porta una bràctea coriàcia i allargada. Les
flors són petites, de color crema i hermafrodites.
Fruit el·líptic de color crema que es fan negres quan maduren |
Fruit el·líptic de
color crema primer i negrós quan madura, de fins 0,6 mm de diàmetre
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: L’espècie Washingtonia robusta és confon amb facilitat amb Washingtonia filifera perquè les diferències són subtils. W. robusta
té el tronc o estípit més prim amb fissures menys marcades; les fulles més
petites, doncs no sobrepassen el metre, i les fulles velles a penes tenen fils.
Cal tenir en compte que de joves és quasi impossible diferenciar-les i, a més a
més, s’hibriden amb facilitat i produeixen exemplars amb característiques
intermèdies.
Estípit amb fissures verticals |
USOS I PROPIETATS:
Els indis Cahuilla plantaven aquestes palmeres als brolladors del desert,
creant oasis i aprofitant així l’ombra, el frescor de les palmeres i els seus
fruits, que consumien frescs o assecant-los al sol, el que els permetia
conservar-los millor. També aprofitaven les fulles i els pecíols per fer
utensilis i ferramentes.
Actualment és una de les palmeres més emprades en
jardineria, per la seua resistència i rusticitat però també pel seu atractiu
ornamental, tant com exemplar aïllat com en grups, amb troncs de diferent altura,
o en alineacions.
Una W. robusta en alineació de W. filifera dels Jardins de Vivers (València) |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El gènere Washingtonia
està dedicat al primer president dels Estats Units d’Amèrica, George Washington
(1732-1799). L’epítet específic filifera
deriva del llatí “filum” fil, i
de “fero” porte, és a dir, que
porta fils, en referència als llargs fils del marges dels folíols.
Aquesta palmera té la característica de mantenir totes les
fulles seques penjant al llarg del tronc, si no les lleven o les tira el vent,
per açò rep el nom “petticoat palm” o
palmera amb brial.
No hi havia cap referència escrita d’aquesta espècie fins que
el soldat espanyol Pedro Fages va anotar al seu diari, en 1782, la presència d’aquestes
sorprenents palmeres a les fonts dels inhòspits deserts. A Europa no van
arribar fins a 1874.
Al Jardí de Vivers de València hi ha una alineació de washingtònies
filíferes entre les quals es va “colar” una Washingtonia robusta, el que ens permet veure clarament les
diferències entre les dues espècies.
És una de les espècies de palmera que resisteixen més el
fred, tot i que li calen estius calorosos.
Washingtonia filifera va ser descrita
per Hermann A. Wendland i publicada en Botanische
Zeitung (Berlin) 37: lxi, 68. 1880. (1880 prim.)
Família Palmae (Arecaceae)
Sempre m'agradat aquesta especie de palmera, té un volum i una alçada impresionant. Les fotos de les flors i els fruits son molt bones i no es sencill fer-les.
ResponEliminaUna abraçada!