NOMS: Morena. Bolet de
camp. Camperol. Pexigà. Xampinyó. Castellà: Bola de nieve.
Champiñón de prado. Champiñón silvestre. Pan de lobo. Èuscara: Barren-gorri. Urdintz. Larre-sulsoa. Gallego: Fungo dos lameiros. Francès:
Agaric champêtre, Rosé des prés. Italià:
Prataiolo. Anglès: Field
mushroom. Meadow mushroom. Alemany:
Wiesen-Champignon. Feld. Wiesenegerling. Neerlandès: Gewone weidechampignon.
HÀBITAT: Creix a
les pastures, pradells i jardins però també als pinars, especialment a la
tardor.
DESCRIPCIÓ: Capell carnós, esfèric de jove que va
fent-se convex i acaba pla, de 4 a 12 cm de diàmetre, cutícula llisa, d’un blanc
brut, tot i que pot presentar esquames amb el temps. Marge excedent i esfilagarsat.
Himeni de làmines lliures i atapeïdes |
Peu cilíndric, de color blanc, amb anell
membranós blanc a la part superior però sense volva. Fàcilment separable del barret.
Carn abundosa, compacta,
blanca, de sabor i olor suau i agradable
COMESTIBILITAT: Bon
comestible. No confondre amb Amanita
phalloides, que manté les làmines blanques, i és mortal. El camperol
està estretament relacionat amb els populars xampinyons cultivats (Agaricus bisporus) que es venen tot l’any
als supermercats. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigi segur que és
comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal)
Afegeix la llegenda |
El camperol era un dels bolets preferits pels antics romans,
com ho prova els versos d’Horaci "Pratensibus optima fungis/Natura est;
aliis male creditur" (El camperol és el millor en la naturalesa, mentre que altres no són de confiança)
Agaricus campestris va ser descrit
per Carles Linné i publicat en Species
plantarum 2: 1173 (1753)
CURIOSITATS
MICOLÒGIQUES: Els fongs no són plantes ni animals, sinó que pertanyen al
seu propi regne: “Fungi”. No són capaços de produir els seus propis
aliments a través del procés de la fotosíntesi, com ho fan les plantes (autòtrofs),
sinó que adquireixen els nutrients de les plantes vives o mortes, animals, o
altres fongs, com fan els animals (heteròtrofs). En els fongs més grans les
úniques parts visibles són els cossos fructífers, que sorgeixen d'una
xarxa en gran part invisible de fils anomenats "hifes". Aquestes
hifes penetren en la font d'aliment del fong, que pot ser el sòl, fullaraca,
fusta podrida, fems, etc., depenent de l'espècie.
Família Agaricaceae
Llegiu l'advertència
abans de fer de boletaires o pebrassers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada