Clitocybe alexandri (Gillet) Gillet

NOMS: Pampa grossa. Pampa de pi. Castellà: Platera. Cabeza de Fraile. Corona de Álava. Èuscara: Urril ziza. Francès: Clitocybe d'Alexandre. Anglès: Alexander's funnel. Alemany: Buchsblättriger Trichterling. Neerlandès: Dikke trechterzwam.

Surt als pinars humits

SINÒNIMS: Paxillus alexandri Gillet;

HÀBITAT: Surt als pinars humits i sota les carrasques o a les clarianes junt als brucs

DESCRIPCIÓ: Capell gran, de 6-15 cm de diàmetre, de convex, amb mamelló central de jove, que va fent-se aplanat i finalment deprimit, amb el marge enrotllat, cobert per una cutícula beix clar que va virant a marró, més obscura quan més vella. Normalment porta una sèrie de màcules concèntriques.

Peu robust i blanquinós

Himeni de làmines decurrents, atapeïdes de color crema ocre. Esporada blanquinosa, amb espores el·lipsoïdals llises.

Peu cilíndric robust, més clar que el capell, blanquinós a la base. Quan és jove és més llarg que el diàmetre del capell però quan es desenvolupa el capell acaba sent curt en relació al barret. La base manté una massa de miceli adherit.

Carn de color beix clar, esponjosa, de sabor dolç i olor a comí, gruixuda a prop del peu i més fina al marge del capell. A diferència d’altres espècies comestibles no sol ser atacat pels cucs.

Carn esponjosa de color beix

Pot confondre’s amb Lepista rickenii o amb Clitocybe geotropa però aquestes espècies no resulten perilloses perquè també són comestibles.

COMESTIBILITAT: Bon comestible, bona qualitat gastronòmica. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigui segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

Cutícula de color beix que gira a marró amb el temps

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Clitocybe deriva del grec “κλῑτύς clitus” pendent, inclinat, i “κυβη cybe” cap, és a dir, amb el cap inclinat, per la forma d’embut que pren, a causa de les làmines decurrents. L’epítet específic alexandri és en honor del micòleg francès Aimé Jacques Alexandre Bonpland

Clitocybe alexandri va ser descrit per Claude Casimir Gillet (Gillet) i publicada en Tableaux analytiques des Hyménomycétes. France (Alençon): 28 (1884)

CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: El costum de recollir bolets per a menjar és una funció cultural, i per tant geogràficament diversa, doncs hi ha moltíssimes poblacions al món que no se'ls mengen. La gastronomia micòtica és un invent ben sui generis no tan evident com a nosaltres ens sembla.

Família Tricholomataceae

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.