Solanum luteum Mill.

NOMS: Morella. Tomatera borda. Casatellà: Yerba mora. Tomatillos del diabló. Gallego: Herva moura. Herba da fistola. Occità: Moureleto pelouso. Portuguès: Moura. Erva moira. Francès: Morelle poilue. Morelle orangée. Morelle velue. Italià: Morella gialla. Morella rossa. Anglès: Hairy nightshade. Red nightshade. Woolly nightshade. Alemany: Gelbfrüchtiger Nachtschatten. Rotfrüchtige Nachtschatten. Neerlandès: Donsnachtschade.

Flors en cims pedunculats

SINÒNIMS: Solanum villosum Mill.;  Solanum nigrum L. subsp. villosum (L.) Ball

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Polygono-Chenopodietea. Ruderali-Secalietea. Camps, erms, vores de camins, vegetació ruderal, fins els 1200 metres d’altitud.

Planta robusta i ramificada

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba amb una soca robusta i ramificada, amb molts pèls simples i glandulosos, erecta, de fins 60 cm d’alçada.

Fulles de marge sinuat o lobulat

Fulles ovades o romboïdals, enteres, sinuades o lobulades, alternes, peciolades, amb pèls.

Estams iguals amb els filaments units per la part inferior

Flors en inflorescències en cims pedunculats amb 3 a 6 flors hermafrodites, de 5 a 7 mm, amb la corol·la rotàcia formada per cinc pètals blancs, de vegades corbats cap arrere, pilosos pel revers, d’on sobreïxen les anteres grogues. Calze amb cinc lòbuls pilosos amb l’àpex arrodonit. Androceu amb estams iguals que tenen els filaments units per la part inferior i anteres grogues. Gineceu amb estil cilíndric i estigma capitat. Les flors no surten de les axil·les de les fulles sinó dels nusos de la tija. Floreix de maig a novembre

Baies esfèriques, pèndules de color vermell, taronja o groc

Fruit en baies esfèriques, pèndules, que són roges, de color taronja o grogues al madurar, brillants i llises, de la grandària d’un pèsol.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és molt similar a Solanum nigrum. Es diferència d’aquesta principalment per tenir els cims amb menys flors i els peduncles més petits; les tiges i les fulles són més piloses i la baia normalment és de color roig, taronja o groguenca, no negra.

Calze amb els sèpals units per la base i acabats en cinc lòbuls arrodonits 

USOS I PROPIETATS: Pot arribar a ser molt TÒXICA degut a les altes concentracions de solanina, un alcaloide que produeix la planta per defensar-se dels depredadors.

TÒXICA: pot provocar intoxicacions als menuts perquè les seues baies acolorides resulten atraients per als xiquets.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Solanum deriva del llatí "solor" consol, per les propietats medicinals d’algunes de les espècies del gènere. Altres autors proposen que ve del llatí “sol, solis” el sol, degut la preferència de la planta per els llocs assolellats. L’epítet específic luteum ve del llatí "luteus" groc, de color groc, en referència al color groc que de vegades prenen els fruits.

Solanum luteum va ser descrita per Philip Miller i publicada en The Gardeners Dictionary: eighth edition Solanum no. 3. 1768.

Família Solanaceae

Althaea hirsuta L.

NOMS: Malví pelut. Altea hirsuta, Malví hirsut, Castellà: Cañamera azul. Malvavisco peludo. Occità: Maulo blanco fero. Francès: Guimauve hérissée. Guimauve hirsute. Italià: Altea ispida. Anglès: Hairy Marshmallow. Rough Marsh-mallow. Alemany: Rauher Eibisch. Rauhhaariger Eibisch. Neerlandès: Ruige Heemst.

Flors axil·lars solitàries.

SINÒNIMS: Axolopha hirsuta (L.) Alef.; Dinacrusa hirsuta (L.) G.Krebs; Malva setigera Spenn.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Ruderal. Creix als camps abandonats, pastures seques de plantes anuals i vores de camins. Entre els 200 i els 1300 metres d’altitud

Petita herba que no sol ultrapassar el pam d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita, de menys d’un pam d’alçada, amb tiges erectes o ascendents ramificades, cobertes per nombrosos pèls llargs

Fulles basals arrodonides i les superiors palmatilobades

Fulles basals arrodonides, amb un llarg pecíol, el marge poc lobulat i els lòbuls dentats, mentre que les fulles superiors estan profundament dividides, palmatilobades, amb lòbuls linear lanceolats, pèls a les dues cares i ciliades al marge.

Calicle amb nou peces lanceolades

Flors solitàries amb peduncle més llarg que la fulla axil·lant. Calicle amb nou peces linear-lanceolades acuminades, soldades a la base, amb pèls i acrescents a la fructificació. Calze amb cinc sèpals triangular-lanceolats soldats, amb pèls. Corol·la amb cinc pètals de color rosa liliaci, que viren al blau en assecar-se, poc més llargs que els sèpals. Androceu amb tub estaminal cilíndric. Gineceu amb estils filiformes acabats en estigma allargat. Els estams maduren abans que els estigmes per evitar l’autofecundació. Floreix a finals de primavera i principi de l’estiu, des de l’abril fins a juliol.

Fruit en esquizocarp discoide amb mericarpis indehiscents, embolcallat pels sèpals. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Althaea es diferencia del gènere Malva i del gènere Lavatera perquè el calicle, que és un fals calze extra que tenen les malvàcies, té més de tres peces, concretament tenen entre 6 i 12 peces segons l’espècie.

Tub estaminal característic de les malvàies

USOS I PROPIETATS:  No n’hem trobat cap

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Althaea procedeix del grec “αλθαία, althaía” que era el nom que donaven els antics grecs al malví o altea (Althaea officinalis L.) i altres malvàcies. L’epítet específic hirsuta ve del llatí “hirsutus, -a, -um” que significa eriçat, cobert de pèl rígid i aspre al tacte, en referència als pèls, més o menys llargs, del indument.

Althaea hirsuta va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 687. 1753.

Família Malvaceae

Bromus rubens L.

NOMS: Blat de formiga, Bromus rogenc, Estripa-sacs, Margall, Margall d’espigó llarg, Margall rogenc. Castellà: Plumerillo rojo. Triguera. Èuscara: Larre-oloa. Portuguès: Balanco. Francès: Brome rouge, Brome rougeâtre. Italià: Forasacco purpureo. Anglès: Foxtail Brome. Foxtail Chess. Red Brome. Alemany: Rote Trespe. Rötliche Trespe. Grec: Βρόμος. Xinès: hong que mai.

Panícula compacta i erecta

SINÒNIMS: Bromus madritensis subsp. rubens (L.) Husn.; Anisantha rubens (L.) Nevski; 

Festuca rubens (L.) Pers.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brometalia. Forma part de les comunitats terofítiques, a les vores de camins i clarianes dels coscollars. Fins els 1300 metres d’altitud

Tiges rígides i pubescents

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia petita, de fins 40 cm d’alçada, amb tiges rígides i pubescents

Lígula membranàcia oblonga

Fulles linears, pubescents, aspres al tacte, amb la lígula ovalada oblonga.

Espiguetes estretes, llargues i comprimides

Flors en panícula compacta i erecta, normalment de color roig violaci. Espiguetes estretes i llargues (3-5 cm) un poc comprimides, amb 5-12 flors amb aresta divergent, glumes desiguals, glumel·les desiguals, la inferior lanceolada. Lemma amb llarga aresta que es corba cap enfora quan madura. Floreix a la primavera, entre maig i juny

Lemma amb llarga aresta

Fruit en cariopsi  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Moltes llavors necessiten llum per a germinar, per això després de cada labor agrícola, les que queden en la superfície del sòl es veuran afavorides. D'aquesta manera la germinació es produeix escalonadament, mantenint-se en reserva per a altres anys les que formen l’anomenat “banc de llavors del sòl”.

USOS I PROPIETATS: Pot emprar-se com a planta farratgera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:El nom del gènere Bromus deriva del grec "βρῶμα broma" menjar, nutrició. Aquest nom ja l’atribuïa Teofrast a una gramínia alimentària. L’epítet específic rubens deriva del llatí "rubeo" vermell, rosat, pel color vermellós que pren la planta.

Bromus rubens va ser descrit per Carles Linné i publicat en Centuria I. Plantarum ... 5. 1755.

Família Gramineae (Poaceae)

Crepis foetida L.

NOMS: Crepis fètida. Crepis fètid. Castellà: Falsa achicoria. Achicoria hedionda. Occità: Mourre pudent. Italià: Radicchiella selvàtica. Francès: Crépide fétide. Crépide puante. Crépis fétide. Crépis puant. Anglès: Stinking Hawk's-beard. Alemany: Stink-Pippau. Stinkender Pippau. Neerlandès: Stinkend Streepzaad.

Flors ligulades de color groc

SINÒNIMS: Barkhausia schimperi Sch.Bip. ex A.Rich.; Crepis eritreensis Babc.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

Herba d'olor desagradable

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps abandonats, vores de camins, pradells terofítics. Fins els 1200 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba que emet mala olor amb tiges, de fins 50 cm d’alçada, erectes o ascendents, ramificades. Rel axonomorfa que fa olor de iode.

Fulles caulinars sèssils i pinnatipartisectes

Fulles pubescents, oblongues-lanceolades, pinnatipartides; les superiors sèssils, amb la base quasi envoltant la tija; les de la roseta basal obovades, pinnatífides o pinnatisectes amb el segment apical més gros que els laterals.

Involucre amb pèls glandulosos

Flors en capítols pènduls abans de la floració, amb peduncles bracteolats; involucre amb bràctees ovades o linears, tomentoses glanduloses. Les exteriors abracen el bec dels aquenis. Flors amb lígula groga. Floreix entre maig i setembre

Fruit en aqueni de bec llarg

Fruit en aqueni amb llarg bec i papus blanc que sobresurt l’involucre. Els exteriors tenen el bec més curt i solen estar embolcallats per les bràctees involucrals endurides. Els aquenis centrals amb el bec prim i llarg.

El plomall dels aquenis sobresurt molt del involucre

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Gràcies a la sensibilitat difusa  dels vegetals, poden veure sense ulls, degustar sense papil·les, olorar sense nas i digerir sense estómac però, a més a més, poden detectar la gravetat, els camps magnètics i són capaços de mesurar un gran nombre de gradients químics presents en l’aire o en el terra. Tenen, per tant, més sentits que els animals.

USOS I PROPIETATS: No n’hem trobat cap

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Crepis deriva del grec “κρηπίς krepís” que ja va emprar Teofrast amb el significat de base, fonament, en referència a que les arrels penetren molt profundament al terreny. L’epítet específic foetida deriva de “foeteo” fètid, de olor desagradable.

Crepis foetida va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 807. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

Datura ferox L.

NOMS: Estramoni ferotge. Castellà: Cardo cuco, Estramonio chino. Chamico. Francès: Stramoine épineuse. Italià: Stramonio spinosissimo. Anglès: Large thorn apple. Angel's-trumpets. Chinese Datura. Fierce Thornapple. Alemany: Dorniger Stechapfel. Furchtbarer Stechapfel. Neerlandès: Doornappel.

Flors axil·lars solitàries

SINÒNIMS: Datura laevis Bertol.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Procedent d’Àsia oriental, creix naturalitzada a la regió mediterrània als herbassars ruderals i vores de camins. Fins els 200 metre d’altitud.

Tiges ramificades de manera falsament dicotòmiques

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba amb tiges ramificades de forma falsament dicotòmica, fortes, verdes, pubescents, que pot assolir el metre i mig d’alçada,

Fulles irregularment lobades

Fulles de distribució alterna, peciolades, ovades o romboïdals, irregularment lobades, dentades o pinnatífides, de base asimètrica.  

Calze tubular acabat en cinc dents desiguals

Flors axil·lars solitàries. Calze tubular de fins quatre centímetres, acabat en cinc dents desiguals, amb la part inferior persistent. Corol·la tubular infundibuliforme, blanca, de fins 6 cm de longitud que, normalment, no s’obrin totalment. Androceu amb els estams inserts en la corol·la. Floreix entre agost i novembre

Fruit en càpsula erecta proveïda de llargs i forts agullons

Fruit en càpsula erecta, ovalada, coberta de llargs i forts agullons cònics de fins 30 mm de longitud, de color marró quan madura, dehiscent per quatre valves, amb llavors reniformes negres

Observacions: Es diferencia de Datura stramonium pels fruits coberts d’espines molt més fortes i llargues, que arriben als tres centímetres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Algunes plantes d'Amèrica del Sud, abans considerades dins del gènere Datura, són ara considerades dins del gènere Brugmansia. Les espècies del gènere Brugmansia difereixen de Datura en què són llenyoses, fent arbustos o petits arbres, i en què té flors pèndules, en lloc de flors erectes. Altres gèneres relacionats inclouen Hyoscyamus i Atropa.

Càpsula dehiscent amb llavors reniformes negres

USOS I PROPIETATS: Aquesta planta s’ha associat a pràctiques de màgia i bruixeria per les extraordinàries propietats psicoactives però és molt TÒXICA. Baix prescripció mèdica s’empra com antiespasmòdic, broncodilatador, astringent i accelerador de la freqüència cardíaca, analgèsic i anestèsic. Dona bon resultat per tractar els símptomes del Pàrkinson.

 La informació continguda en aquest document és exclusivament il·lustrativa. En cap cas es prescriu ni es dona cap consell mèdic.   

Les flors rarament acaben d'obrir-se del tot

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Datura és la transcripció portuguesa de l’hindustani “dhatúra” (en sànscrit “dhustura”) que significa poma espinosa. Linné va substituir el gènere Stramonium  de Tournefort pel gènere Datura. Fent un joc de paraules al voltant del participi de futur del verb donar (daturus, -a, -um) dient que “A la Datura es pot continuar donant aquest nom com llatí, tot i que sigui d’origen exòtic, perquè potser en la Índia les dones lascives donen i donaran les llavors (com afrodisíac) a llurs marits fluixos” (“Daturae, licet originis sit peregrinae, vocabulum persistere valet, cum a Latina derivari potest; dantur et daturae forte in Indiis posthac semina a lascivis foeminis maritis inertibus”)

L’epítet específic ferox és una veu llatina que significa ferotge, per la presència de nombroses i fortes espines als fruits.

Els remeiers i fetillers de l’Antic Egipte i Grècia coneixien les propietats de les solanàcies, que aplicaven en forma d'ungüent. Posteriorment van ser utilitzades àmpliament en la fetilleria medieval. Dioscòrides escriu respecte d'això: “Beguda amb vi una dracma (3,2g) de la seua arrel provoca imatges vanes i agradables als sentits, si es dobla la dosi provoca alienació i bogeria durant tres dies, i si se la quadruplica, la mort"

Datura ferox va ser descrita per Carles Linné i publicada en Amoenitates Academiciae . . . 3: 403. 1756.

Família Solanaceae

Elymus repens (L.) Gould

NOMS: Agram, Agram prim, Agropir, Fenàs, Gram, Gram blanc, Gram prim, Gramenet. Xarpolla. Castellà: Grama de las boticas. Èuscara: Aski luzca. Occità: Bauco-courriolo. Francès: Chiendent officinal, Chiendent rampant, Herbe à deux bouts, Petit chiendent. Italià: Caprinella. Gramaccia. Gramigna comune. Anglès: Couch, Couch grass, Quackgrass, Scutch, Twitch. Alemany: Gemeine Quecke. Gewöhnliche Quecke. Kriechende Quecke. Neerlandès: Kweek. Kweekgras.

Espigues de fins 20 cm

SINÒNIMS: Agropyron repens (L.) P.Beauv.; Triticum repens L. (basiònim)

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Quercion ilicis. Agropyro-Rumicion. Creix en sòls humits molt trepitjats i compactes. Fins els 1300 metres d’altitud.

Tiges amb nusos que poden assolir més d'un metre d'alçada

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable. Tot i que de vegades es comporta com Hemicriptòfit, és a dir, que opten per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia rizomatosa amb tiges amb nusos que poden arribar a ultrapassar el metre d’alçada

Fulles linears

Fulles planes, verdes, amb nervis molt fins i irregulars, el mitjà més prominent. Lígula membranàcia d’1 mm.

Espiguetes amb glumes mucronades

Flors en espigues de fins 20 cm, espiguetes de 8-17 mm amb 4-7 flors; glumes agudes, mucronades, de 7-12 mm. Floreix a l’estiu, entre juny i setembre

4-7 flors per espigueta

Fruit en cariopsi allargat de 4-5 mm de longitud

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de les gramínies són generalment hermafrodites; amb periant nul o, com a màxim, representat per dues o, de vegades, tres petites peces escamoses anomenades lodícules o glumèl·lules; androceu de tres estams; gineceu d'ovari unilocular i amb dos estigmes plomosos. Tancant la flor, hi ha dues bràctees anomenades glumel·les; la glumel·la inferior o lemma està ben desenvolupada i sovint presenta una aresta; la glumel·la superior o pàlea és membranosa i de vegades molt reduïda.

Lígula membranàcia curta

USOS I PROPIETATS: És una bona herba farratgera i juga un paper important perquè algunes erugues s’alimenten de les fulles i les seues llavors serveixen de menjar per a diverses aus.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Elymus deriva del grec “ἔλῠμος  elymos”  mill, citat per Aristòfanes i Polibi com panificable. L’epítet específic repens ve de “repo” jo repte, arrosegue, pels rizomes que repten a poca profunditat per dins el terra.  

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 86. 1753. com Triticum repens. Amb el nom actualment acceptat de Elymus repens va ser publicada per Frank Walton Gould en Madroño 9(4): 127. 1947.

Família Gramineae (Poaceae)

Vaccaria hispanica (Mill.) Rauschert

NOMS: Colet, Colera, Coleta de sembrat, Sabonera de vaca, Vacària. Castellà: Collejones. Teta de vaca. Collejas. Hierba de vaca. Francès: Saponaire des vaches, Vaccaire d'espagne, Vachère. Italià: Cetino dei campi. Anglès: Cow Cockle. Cow Soapwort. Cowherb. Alemany: Saat-Kuhkraut. Saat-Kuhnelke. Neerlandès: Koekruid. Xinès: mai lan cai.

Flors amb el calze inflat

SINÒNIMS: Saponaria hispanica Mill.; Saponaria vaccaria L.; Gypsophila vaccaria (L.) Sm.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

Inflorescències en cimes bípares

HÀBITAT: Secalietalia. Creix en terres cultivades i erms de secà, marges i vores de camins. Fins els 1400 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

Tiges erectes simples o ramificades

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges erectes, simples o ramificades, de fins 60 cm d’alçada, d’un verd glauc, glabra, amb els nusos engrossits

Fulles oposades soldades a la base

Fulles oposades soldades entre elles a la base, ovat-lanceolades, que van fent-se més petites quan més amunt, transformant-se en petites bràctees en la inflorescència. Nervi central ben marcat. Marge enter.

Corol·la amb cinc pètals emarginats

Flors en cimes bípares, hermafrodites. Calze inflat amb cinc sèpals aguts i prominents amb ales, que formen un tub ovoide-piramidal, acabat en cinc dents petites i triangulars. Corol·la amb cinc pètals amb ungla acabats en làmina obovada, emarginada, de color rosat. Androceu amb 10 estams. Gineceu d’ovari súper amb dos estils. Floreix als mesos de maig, juny i juliol

Fruit en càpsula inclosa en el calze

Fruit en càpsula inclosa, dehiscent per quatre dents apicals per on surten les llavors globoses i rugoses de color negre

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes dormen? Carles Linné va observar que el Lotus corniculatus alçava les fulles i les tancava al voltant de cada grup de flors a poqueta nit, al mateix temps que els peduncles es plegaven un poc i s’inclinaven cap al terra. Aquest fenomen és el que s’anomena “nictinàstia”, és a dir, la capacitat que tenen algunes plantes de que les fulles i les flors adopten una forma diferent durant el dia i durant la nit.

USOS I PROPIETATS: Les llavors de colet s'utilitzen en la medicina xinesa, on es coneix com Wang Bu Liu Xing, perquè es suposa que és diürètica i promou la secreció de la llet, activa la circulació sanguínia i rebaixa la inflamació.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Vaccaria deriva del llatí “vacca, -ae” vaca, i del sufix “-arius, -a, -um” que indica relació o semblança, perquè es creu que estimula la producció de llet (les arrels són galactogògiques) i es considera un bon farratge per a les vaques. El nom específic hispanica és un epítet geogràfic que indica l’origen de la planta: Hispania. 

Aquesta espècie va ser descrita per Philip Miller (Mill.) i publicada en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition no. 4, in errata. 1768. com Saponaria hispanica. Amb el nom actualment acceptat de Vaccaria hispànica va ser publicat per Stephan Rauschert en Wissenschaftliche Zeitschrift der Martin-Luther-Universität Halle-Wittenberg. Mathematisch-naturwissenschaftliche Reihe 14: 496. 1965.

Família Caryophyllaceae

Vicia tenuifolia Roth

NOMS: Garlanda. Garrandas. Garlanda de flor gran, Garlanda grisenca, Pesolina borda, Veça. Castellà: Arveja. Arbeicha. Alverja. Èuscara: Aizcola. Txingila. Basa-zalkea. Portuguès: Ervilhaca-da-serra. Francès: Vesce à feuilles grêles, Vesce à feuilles étroites. Italià: Veccia con foglie sottili. Anglès: Fine-leaved vetch, Slender-leaved vetch. Alemany: Dünnblättrige Wicke. Feinblättrige Vogel-Wicke. Schmalblättrige Vogel-Wicke. Neerlandès: Tere Wikke. Grec: Αγριόβικος. Βίκια η λεπτόφυλλη. Καβαλλερού. Xinès: xi ye ye wan dou.

Flors en raïm amb llarg peduncle

SINÒNIMS: Vicia cracca subsp. tenuifolia (Roth) Gaudin;  Cracca tenuifolia (Roth) Gren. & Godr.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae, Creix a les vores i clarianes de boscs caducifolis, en llocs humits. Entre els 300 i els 1600 metres d’altitud.

Herba enfiladissa

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba enfiladissa amb tiges que poden assolir els 70 cm de llargs, glabres o amb pèls 

Fulles dividides en 7-14 parells de folíols acabades en circell ramificat

Fulles peciolades dividides en 7-14 parells de folíols de el·líptics a linears, amb el marge enter, mucronats, i acabades en circell ramificat. Estípules lanceolades semi-hastades amb el marge enter.

Estendard més ample i més llarg que la ungla

Flors en raïm llargament pedunculat (peduncle més llarg que la fulla axil·lant) amb 15-40 flors de color violaci, de maduració progressiva, amb curt pedicel d’1-2 mm. Calze campanulat acabat en lòbuls triangulars més curts que el tub i desiguals. Corol·la papilionada amb el limbe de l’estendard més ample i més llarg que la ungla i emarginat. Androceu diadelf. Gineceu amb ovari súper, estila acabat en estigma discoide. Floreix des d’abril fins juliol.

Fruit en llegum comprimit

Fruit en llegum subromboide, comprimit, glabre amb 2-6 llavors llises de color marró.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els vegetals tenen una extraordinària habilitat per a fer innocus alguns dels contaminants més perillosos per als humans (que normalment són produïts pels mateixos humans) i per descontaminar terrenys i aigües, pel que són un factor clau en algunes de les tècniques de sanejament basades en l’anomenat “fitorremeiació”

Estípules semi-hastades

USOS I PROPIETATS: Les lleguminoses, en general, tenen la propietat de fixar en el sòl el nitrogen de l’aire, de forma que pot ser utilitzat pels vegetals per formar els seus composts orgànics. Ho fan gràcies a la simbiosi amb un bacteri del gènere Rhizobium: les cèl·lules vegetals aporten l’energia i el bacteri aporta nitrogenasa, un enzim que no tenen les plantes superiors. Els bacteris penetren en les arrels i formen nòduls on es fixa el nitrogen i es reprodueixen, a canvi les plantes poden disposar del nitrogen.   

Calze campanulat acabat en dents desiguals

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Vicia deriva del llatí “vicia, -ae,” que era el nom que rebia la veça (Vicia sativa L.) a l’antiga Roma, que va adaptar el nom grec “bíkion, -ou”. L’epítet específic tenuifolia ve del llatí “tenuis” fi, prim, subtil, i “folium” fulla, és a dir, amb fulles subtils.

Vicia tenuifolia va ser descrita per Albretch Wilhelm Roth (Roth.) i publicada en Tentamen Florae Germanicae 1: 309. 1788.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)