NOMS: Castellà: Cabeza de campo. Agrocibe
pediades. Francès: Agrocybe des
pelouses. Anglès: Common fieldcap. Alemany: Raustielige. Raustieliger Ackerling. Halbkugelige. Trockene Ackerling.
Surt als parcs i jardins, i a les clarianes dels pinars |
SINÒNIMS: Agaricus pediades Fr. (basiònim); Agrocybe
semiorbicularis (Bull. Ex Fr.) Sing.
HÀBITAT: Surt als
prats, a les clarianes dels pinars, parcs i jardins, a les primaveres plujoses
i, especialment, a la tardor.
DESCRIPCIÓ: Capell d’1 fins 4 cm de diàmetre,
hemisfèric i aplanat d’adult, amb cutícula llisa que pot separar-se, no gens
higròfana però un poc viscosa amb humitat, de color ocre groguenc de jove.
Himeni de làmines
espaiades adnates molt escotades, amples, amb lamèl·lules, de jove blanquinoses
però de color ocraci quan adulta. Esporada de color tabac.
Himeni amb làmines adnates i escotades |
Peu cilíndric de
fins 6 cm d’alçada, llis, de color semblant al capell, sense anell ni restes de
vel.
Carn minsa,
d’olor i sabor farinós
COMESTIBILITAT: No
té interès culinari degut a la carn escassa i poc consistent. (Mai no mengi
qualsevol bolet fins que estigui segur que és comestible, ja que molts són
tòxics i alguns són un verí mortal)
Capell hemisfèric amb cutícula llisa i no gens higròfana |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Agrocybe
deriva del grec “ἀγρός agrós” camp i
“κυβη cybe” cap, barret, és a dir,
cap dels camps. L’epítet específic pediades
deriva del grec "pediás-pediádos"
que significa de les planes o de la terra.
Aquest taxó va ser
descrit primerament pel micòleg suec Elias Magnus Fries com Agaricus pediades en 1821. En 1889, amb
el nom actualment acceptat de Agrocybe
pediades va ser descrita per Víctor Fayod (Fayod.) i publicada en
Annales des Sciences Naturelles Botanique 9: 358 (1889)
CURIOSITATS
MICOLÒGIQUES: Les característiques apreciables a simple vista, dels fongs superiors,
són el peu i el capell. Sota el capell hi ha l’himeni, que es presenta en forma
de diferents estructures les més comunes de les quals són làmines radials. L'himeni
representa la part fèrtil del bolet, es a dir, el lloc on es generen les
espores. Cada bolet produeix milions d’espores que, observades al microscopi,
presenten formes diferents, però la forma i el color és constant per a una
determinada espècie, d’aquí ve la seva importància per a la sistemàtica.
Família Strophariaceae
Llegiu l'advertència
abans de fer de boletaires o pebrassers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada