NOMS: Ventall de
branca. Castellà: Crepidoto
variable. Abanicos de la madera. Gallego:
Conchiña. Èuscara: Txirla arrunt. Francès: Crépidote variable. Anglès: Variable oysterling. Alemany: Gemeines Stummelfüsschen.
 |
| Bolet en forma de cloïssa |
SINÒNIMS: Agaricus
variabilis Pers.; Dochmiopus variabilis (Pers.) Pat.
DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita
les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents
de forma natural.
HÀBITAT: Creix, a
la tardor i l’hivern, sobre fusta morta, pinyes, etc. als pinars i carrascars.
DESCRIPCIÓ: Bolet
en forma de cloïssa, blanquinós o de color beix, sense peu o, si en té, és molt rudimentari i excèntric. Capell petit, de fins 3 cm de diàmetre,
amb cutícula coberta de pèls que el fa finament tomentós i marge irregular i
incurvat.
 |
| Himeni de làmines primes amb lamèl·lules |
Himeni de làmines
simples, ventrudes, primes, disposades radialment i blanquinoses de joves però prompte
prenen el color de les espores que són de color terrós clar en massa.
Carn minsa i
membranosa, sense olor ni sabor apreciable.
Pot confondre’s
amb Schizophyllum
commune però aquest sapròfit té les làmines de l’himeni amb aresta
bífida, mentre que Crepidotus les té
simples
 |
| Sapròfit amb cutícula tomentosa |
COMESTIBILITAT: Sense
cap interès culinari per les petites dimensions i la carn escassa. (Mai no
mengi qualsevol bolet fins que estigui segur que és comestible, ja que molts
són tòxics i alguns són un verí mortal)
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Crepidotus
deriva del grec “κρηπίς, -ῖδος
krepís –idos” sandàli o sabata, i del grec “οὖς, ωτόϛ oús, otós” orella, en referència al capell, és a dir, amb
barret en forma de sandàlia. L’epítet específic variabilis del llatí “variabilis,
e” variable, per les formes diverses que pot prendre el barret.
Crepidotus variabilis va ser publicat per Paul Kummer (P.Kumm) en Der
Führer in die Pilzkunde (Zerbst): 74 (1871).
 |
| Marge del barret molt variable |
CURIOSITATS
MICOLÒGIQUES: Els sapròfits són els fongs que creixen sobre matèria
orgànica morta, d’on obtenen els nutrients que necessiten, degradant-la. Així
podem trobar fongs sapròfits sobre fusta podrida, fulles mortes, fruits o fems,
als quals descomponen i converteixen, de nou, en nutrients per a les plantes.
La paraula deriva del grec “σαπρος,
saprós” podrit, i “φυτος fitos” planta.
Família Inocybaceae
Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada